Després d'un mandat convuls les eleccions van procurar a CiU la majoria absoluta. Com ho valora?
Són uns resultats que qualsevol grup polític quan es presenta voldria. La responsabilitat d'haver-la obtingut és l'altra contrapartida, tot i que no podem dir que no coneguem la casa ni que no portem experiència al govern. Tenim la meitat de la llista renovada, amb gent que hi portem anys, gent de l'última legislatura i gent nova d'aquesta, un fet que ens permetrà aire fresc, experiència i no adormir-nos.
[@more@]
Malgrat això es va optar per reeditar l'acord amb Tots per Breda…
Els ho vam oferir perquè havíem funcionat bé. Amb la moció de censura havíem vist com treballàvem i vam veure que durant aquest any, amb 6 regidors, hi havia feina per tots. Vam creure que si po-díem treballar 8 amb el tarannà que tenim, no hi havia cap problema. Amb els altres grups hi havia un distanciament per la moció de censura i amb unes línies que es portaven que no eren les que el nostre grup volia.
Quins objectius s'han marcat per aquesta legislatura?
Els que veníem denunciant els tres anys del canvi, perquè semblava que volíem fer una oposició barroera i posant pals a les rodes. Aquesta no era la realitat, sinó que vèiem una manera de fer de desqualificacions i poca consideració principalment en temes que no eren polítics sinó personals per provocar un desgast per falta, crèiem nosaltres, de projecte. Però també amb unes acusacions molt fortes que el que feien era amagar altres coses que han aflorat, i el temps ens ha donat la raó. L'Ajuntament, en aquest úl-tim any, té 7 contenciosos en contra i en portem 4 o 5 de perduts. A part de ser una despesa econòmica és un desgast de temps i feina que el poble paga car.
Com teniu previst de reconduir aquesta situació?
Hem fet molta feina aquest últim any en relació a projectes prioritaris. L'any de la moció de censura ens ha marcat tres grans eixos. Un era reconduir el tema de préstecs i d'endeutament de l'Ajunta-ment. El segon, acabar obres que estaven molt embarrancades durant 3 anys, i ens n'hem pogut sortir. Una ha estat el carrer Marcel·lí Tru-nas, però amb un increment bastant alt de pressupost, i que havia patit una falta d'estar a sobre de les obres. L'altra és la llar d'infants, un centre que inaugurarem ara, que ve amb 1 any de retard i costarà bastants més diners dels pressupostats, amb unes deficiències i mancances que han fet anar de bòlid l'equip de govern. Al final s'aconsegueix amb bona qualitat, però no són maneres de portar una obra pública.
Quin és el tercer eix?
Enfocar tot el tema esportiu de Breda. Ja no només posar gespa artificial al camp, que s'ha aconseguit en un termini de 2 mesos i que s'inaugura el proper dia 8, sinó tot el projecte de gestió esportiva. Es-perem que a finals d'aquest any tinguem, per als 4 anys que vénen, les inversions necessàries.
Quin horitzó dibuixen per aquest mandat?
Una prioritat molt important és l'aigua i el clavegueram. Pel tema de l'aigua es necessiten inversions importants per assegurar el subministrament de Breda, amb un programa del creixement urbanístic que s'està consolidant. No tan sols hem de refer canona-des del mig del poble, sinó també el subministrament en alta que hi ha des de la capta-ció de la riera, els dipòsits i la planta potabilitzadora. De moment tenim un projecte d'1 milió 300 mil euros, dels quals 400 mil ja vénen subvencionats per l'ACA, però s'està fent un estudi on preveiem que seran necessaris 2 o 3 milions més que s'hauran de repercutir en els Plans Parcials.
I amb el clavegueram?
Tenim dos projectes fets, el del sector nord, del que s'està fent ara el projecte per intentar començar l'obra entre novembre i desembre, que costarà entre 800 mil i 1 milió d'euros. L'altre és el del sector del cementiri en el que estem parlant de l'ordre dels 300 o 400 mil euros. En aquest cas també aprofitarem els Plans Parcials per poder diversificar i separar les aigües pluvials de les aigües brutes.
Al programa parlaven de dedicar espais per a la joventut.
Com?
Actualment s'està fent el Punt Jove, el centre que ha de ser un punt de referència per a les entitats i el jovent, amb un Conveni de 50 anys de lloguer del local del Cercle Bredenc. Tenim una primera fase de la qual ja s'ha fet l'aprovació definitiva i es pot licitar l'obra i esperem que el tema estructural de l'edifici es pugui co-mençar en un parell de mesos.
Com es resoldrà a Breda el problema de l'aparcament?
De moment amb el Pla Parcial de les escoles es creen 30 o 40 places. Si que és cert que necessitem algun desenvolupament pel casc antic per poder fer un aparcament una mica seriós. Hem d'aprofitar algunes actuacions urbanístiques per poder-ho fer. Ara hem llogat un camp a l'entrada del poble per poder treure els camions del poble, on hi cabran uns 30 o 40 camions. Ara s'està compactant i es posarà en funcionament a mitjans de setembre.
Es desenvoluparà la planificació urbanística completament aquesta legislatura?
El que no ens va agradar trobar-nos a l'entrar va ser que el que s'estava predicant no s'estava fent. El que no ens po-dem trobar és a cada Pla, per molt que es vulgui amagar ara, uns increments molt en vertical i no en horitzontal. A cada Pla Parcial hi havia un increment dels habitatges que estan permesos en normativa a canvi d'unes certes compensacions que nosaltres no haví-em vist mai i que a l'hora de la veritat no hi són. Això alguns promotors ho han entès i al-çtres no. Breda no pot créixer muntant focus a 300 o 500 metres del nucli com si féssim una barriada de blocs de pisos. Creiem que no és el creixement que pot convenir per la qualitat de Breda. Els Plans no es desenvoluparan tots aquesta legislatura perquè són unes tramitacions que estan en aprovacions inicials. Alguns sí que hi ha interès pel creixement necessari del poble i, per estabilitzar el preu de l'habitatge, convé que hi hagi oferta. Si hi ha més oferta, anive-llarà la competència i potser estabilitzarem una mica el preu. A part del Pla que s'està fent, potser se'n desenvoluparà un altre o dos. El que hem d'intentar des de l'Ajunta-ment és vetllar que els promotors ofereixin els serveis i el que està pactat, i que donin els equipaments necessaris.
Quins serveis i àmbits es vol potenciar a Breda?
Veiem la prioritat de fer un Centre de dia per a la gent gran, de treballar en l'ampliació i millora de serveis, tant sanitaris com educa-tius… Amb la llar d'infants donem un pas de qualitat i al febrer comença l'escola nova i amb 1 any i mig o 2 veurem un complex educatiu nou, que pot assegurar les necessitats de Breda per un temps. A partir d'aquí, potser el que ens havíem marcat a la nostra proposta de campanya electoral era tenir un poble envers les persones, hem de fer un canvi, a Breda.
En què consistirà aquest canvi?
Si volem activar els recursos turístics, de patrimoni, de comerç, d'indústria o d'artesania hem de donar sortida a certs factors, com un canvi d'imatge a l'entrada del poble, refer les places i parcs infantils amb una mi-llora i, sobretot, posar sobre la taula el replantejament dels carrers semipeatonals per poder donar prioritat al vianant. Després parlaríem de promoció del poble o de visites guiades, però primer hem de donar sortida al casc antic a nivell de qualitat de carrers i assegurar les places d'aparcament. Això juntament amb acabar la rehabi-litació del claustre i l'antic monestir perquè se li ha de donar una sortida. Demana-rem a la Generalitat que es defineixi seriosament perquè no podem fer creure al poble que amb 117 mil euros tirarem endavant el claustre. És un bé d'interès nacional i com a tal l'han de subvencionar. Sinó serà un niu enderrocat i lleig que durarà anys. Anant bé, intentarem entrar a algun programa europeu i de l'ú per cent cultural del Ministeri de Foment perquè tots hi posin el s'hi hagi de posar.
