Tot i que amb menys contundència que el mes passat, continua incrementant l’atur al conjunt del Baix Montseny, arribant, al mes de febrer, a un total de 2.622 persones sense lloc de treball a la comarca, 83 més que al gener. Es reafirma així la tendència començada el desembre de l’any passat, un mes que va suposar un canvi de cicle per a l’ocupació al Baix Montseny.
Així, si al novembre de 2007 es registrava un mínim 2.301 aturats, amb només tres mesos 321 persones més de la comarca haurien passat a inscriure’s a l’atur. Malgrat les xifres no són bones el cert és que l’increment de l’atur del mes de febrer pauta un cert fre a la pèrdua de llocs de treball. Si durant el mes de gener s’havia augmentat el nombre d’aturats en un 6,1 per cent, per aquest febrer aquesta dada s’ha vist reduïda a la meitat. Això podria marcar una desacceleració en el creixement de l’atur que s’hauria de poder confirmar quan es facin públiques les xifres corresponents a aquest mes de març.
[@more@]
Contràriament al gener, però, l’increment de l’atur ha estat força homogeni a la major part de municipis de la comarca. En aquesta ocasió, només Campins ha aconseguit reduir en una unitat la desocupació, mentre Fogars de Montclús i Hostalric no han registrat canvis. Al gener, tres municipis havien reduït el nombre d’aturats i tres més s’havien mantingut inalterats.
Per sota del 10 per cent
Amb comptades excepcions, la major part de municipis del Baix Montseny ha experimentat un creixement de l’atur inferior al 10 per cent. Trenquen l’estadística Fogars de la Selva, amb un 11,29 per cent, Montseny, amb un 18,18 per cent, Sant Feliu de Buixalleu, amb un 11,11 i, finalment, Vilalba Sasserra, amb un 30 per cent.
Per contra, els municipis més poblats, contràriament al que havia succeït el gener, han aguantat bé el cop. Sant Celoni ha passat d’un increment del 7 per cent del nombre d’aturats al gener a un 1,3 per cent, Arbúcies també ha registrat un punt menys d’increment, i Santa Maria de Palautordera ha passat d’un creixement de la xifra d’aturats d’un 8,7 a un 1,19 per cent. L’excepció la marca Llinars, que amb un 6,03 per cent d’increment se situa per sobre del 5,1 que havia registrat el gener. La parada del creixement als grans municipis és, doncs, també un bon presagi cap al redreçament.
