L’Estat ha notificat als ajuntaments una rebaixa del valor cadastral de les autopistes després d’una pluja contínua de sentències favorables als ajuntaments que obliguen a l’Estat a pagar el 95 per cent de l’IBI que aquest eximeix a les empreses concessionàries. Aquesta revisió cadastral comporta que els terrenys per on passa l’AP7 al Baix Montseny tinguin aproximadament un 24,5 per cent menys de valor, popiciant, directament, una disminució del que poden recaptar els ajuntaments en concepte d’IBI.
A tall d’exemple, el tram de l’AP7 del terme municipal de Llinars del Vallès ha passat de tenir un valor de 16.820.119 euros el 2007, a estar valorat, per al 2008, en 12.696.096 euros. Segons els càlculs efectuats des del Consistori, la rebaixa comportarà deixar d’ingressar uns 53.612 euros anuals a les arques municipals en concepte d’IBI.
[@more@]
La mateixa situació es reprodueix a Sant Celoni, on el traçat de l’AP7 tenia un valor de 30.385.454 euros el 2007 i que, el 2008, ha passat a ser només de 22.935.506 euros. L’Ajuntament estima que aquesta reducció pot comportar deixar d’ingressar entre 25.000 i 30.000 euros anuals. "Això", assegura Carles Mas, regidor d’Economia, "tenint en compte que no s’ha fet cap revisió cadastral des del 1997" que, explica, "en cas que es fes sempre incrementaria aquesta xifra". Segons Mas, el Consistori s’ha adreçat a la Diputació de Barcelona per demanar que, com en el cas de l’impagament del 85 per cent de l’IBI, faci una defensa conjunta dels drets dels municipis afectats. També estudien reclamar compensacions a través de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).
També Llinars ha presentat un escrit a la Diputació demanant assessorament jurídic per defensar els interessos municipals i s’han adreçat a la Dirección General del Catastro reclamant un revisió del Reial Decret 1464/2007 que estableix el nou valor.
Aquesta mesura afecta al tots els termes municipals per on passa l’AP7 com Vilalba Sas-serra, Vallgorguina, Santa Maria de Palautordera, Hostalric o Fogars de la Selva, a més de Sant Celoni i Llinars.
Tracte de favor
L’exempció fiscal del 95 per cent de l’IBI a les empreses concessionàries de les auto-pistes té el seu orígen el 1972, quan aquest precepte va ser inclòs a la Llei d’Autopistes, en ple període franquista. D’aleshores ençà, l’Estat espanyol ha mantingut la prerrogativa per aquestes empreses, passant per sobre de la potestat impositiva dels ajuntaments en matèria de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI).
Diversos ajuntaments catalans han portat als tribunals aquesta situació, assumint la defensa dels casos l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona per als mu-nicipis de la demarcació. El 2006 van començar a sortir les primeres sentències favorables als ajuntaments del Baix Montseny, en les que es reclamava l’IBI corresponent al període 1996-2002.
El Tribunal Superior de Justícia establia per Sentència que, si bé les concessionàries tenien dret a obtenir bonificacions, no havia de ser en detriment dels municipis. En aquest sentit la Sentència, a la que s’han acollit les poblacions demandants, traslladava a l’Estat la responsabilitat de compensar els municipis afectats per les bonificacions de l’IBI.
Resposta de l’Estat
Els dos municipis del Baix Montseny, Sant Celoni i Llinars, que s’han adreçat a la Dirección General del Catastro per reclamar la rebaixa d’ingressos que suposarà la revisió del valor cadastral de les autopistes han rebut, segons han informat a aquest setmanari, una resposta idèntica: que compensin la baixada d’ingressos de les autopistes incrementant els impostos municipals als ciutadans.
Els dos municipis han expressat la seva negativa a impulsar una inciativa d’aquestes característiques i s’han emplaçat continuar les converses amb la Dirección General per trobar solucions alternatives. L’alcalde de Llinars, Martí Pujol, considera que és injust que "el que deixem de guanyar respecte el 2007 ho haguem de carregar als ciutadans i que siguin ells els qui fan l’esforç fiscal". Llinars considera, a més, que no és una solució homogènia per a tots els municipis ja que només podrien adoptar aquesta mesura els municipis que no estan al límit dels llindars de recaptació permesos.
Sant Celoni, per la seva banda, també es nega a revertir l’import als ciutadans. "Es tracta, a més, d’una pèrdua fictícia, perquè encara no hem cobrat res", assegura el regidor d’Economia Carles Mas. Segons aquest, seria preferible mantenir aquest IBI rebaixat però poder comptar amb l’import que correspondria al municipi anualment. "Ara ens hem d’esperar a cobrar després del resultat de cada sentència", afirma, "i tot i que el període de 1996 a 2002 l’hem de cobrar aquest 2008 encara no hem rebut l’ingrés".
En aquest sentit, l’Estat haurà d’abonar 465.242 euros a Sant Celoni pel període 1996-2002 i 629.603 per al 2003-2006. La sentència d’aquest últim període, però, està recorreguda per l’Estat. Altres municipis, com Vilalba Sasserra, han ingressat ja el pagament corresponent del primer període, però continuen els tràmits judicials per al segon.
Ajuntaments com Llinars tenen una sentència favorable que estableix que l’Estat ha d’abonar el 85 per cent de l’IBI que s’ha eximit a la concessionària Acesa, però el govern espanyol ha recorregut el segon període i no han registrat cap ingrés. L’import estimat que hauria de percebre des del 1996 fins al 2006 és de més de 450.000 euros. També estan en tràmits judicials municipis com Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina o Fogars de la Selva que tampoc han ingressat el 85 per cent de l’IBI que correspondria a la gestió de l’AP7.
