El celoní Josep Maria Oliveras participa en una expedició al cim del Kun a l’Himàlaia

El celoní Josep Maria Oliveras serà un dels vuit integrants de l’expedició catalana que aquest mes d’agost intentarà l’ascens al Kun, un cim del vessant de l’Índia de la cordillera de l’Himàlaia de 7.087 metres d’alçada. Oliveras, de 32 anys i treballador de l’Ajuntament de Sant Celoni, és el responsable d’alimentació del grup que està format per Jordi Domènech (cap d’expedició i tresoreria), Lluís Peregrin (logística), Miquel Granero (comunicacions tècniques), Mar Ortega (responsable tècnic), Carlos Valverde (comunicació i audiovisuals) i Laia Sabaté (metgessa).

 Els components de l’expedició ja fa dos anys que preparen l’ascensió a aquest cim, el primer de l’Himàlaia que va intentar una expedició catalana i, aquesta temporada, una muntaya que només atacaran dos grups. "Buscàvem una muntanya solitària on no poguessin coincidir més d’una expedició al mateix temps, que creés una dependència dels companys i que tingués quelcom d’especial", expliquen els expedicionaris.

[@more@]

 En aquest sentit, el Kun és el segon cim és alt del massís del Nun – Kun, al nord de l’India, en una franja de terra que queda encaixonada entre Pakistan i Tibet, a la frontera entre les regions del Kashmir, el Ladakh i el Zanskar. La regió, força isolada geogràficament, conserva les característiques ètniques, culturals i religioses tibetanes i és anomenada ‘petit Tibet’. De fet, ha esdevingut aquest un territori refugi dels tibetans que es van oposar a l’ocupació del país per part de la Xina el 1959.
 Bona part del grup ja ha compartit altres expedicions i acaren el projecte amb el mateix esperit amb què van afrontar els reptes anteriors. "Ens hem mantingut fidels a la nostra manera de fer muntanya emprant la mínima ajuda externa, sense utilitzar oxígen addicional, tenint un gran respecte pel medi ambient, treballant en equip i defugint massificacions", expliquen, a la vegada que "interferint el mínim possible amb el que hi ha allà".

 El grup ha programat l’expedició en 30 dies tenint en compte els processos d’aclimatació i dies de reserva per fer l’atac al cim en funció de les condicions meteorològiques. Els primers quatre dies es destinaran al viatge de Barcelona a Delhi i Leh, que aprofitaran per fer les gestions necessàries i fer les compres de darrera hora. A Leh, antiga capital del regne dels Ladakh, s’hi estaran dos dies tenint en compte que està situada a 3.650 metres i facilitarà el procés d’aclimatació a l’alçada.
 Des de Leh viatjaran a Hiniskut on, a partir del setè dia, hi ha previst l’inici del trekking fins a Kangi (3.850 metres d’alçada), Sumdokong (4.300 metres), Kangi-La (5.150 metres), el monestir de Rangdum (3.500 metres), Gulmatongo (3.820 metres) i d’aquí al Camp Base, a 4.400 metres.

 Si es compleixen les previsons, s’hauran complert els 12 primers dies de l’expedició i s’iniciarà l’ascensió, després de dos dies de descans i preparatius al Camp Base. Així, el quinzè dia es preveu pujar i instal·lar el Camp 1, a 5.300 metres, on hi dormiran el dia següent i hi faran una jornada de descans i de preparatius. El dia 18è es pujarà al Camp 2, a 6.000 metres, per instal·lar les cordes fixes i l’endemà l’instal·laran i preparan  els camps superiors. El 21è dia està previst instal·lar i dormir ja al Camp 3, que està a 6.250 metres d’alçada, on l’endemà es farà una jornada de preparació.

 Seguint el calendari, entre els dies 23 i 24 de l’expedició s’intentarà l’atac al cim i durant els tres dies següents es procedirà al desmuntatge dels camps i del material fixat fins al Camp Base. L’expedició iniciarà el retorn el 28è dia.

Quant a elbaixmontseny

L\'Actualitat del Baix Montseny. Setmanari que, cada divendres, és als punts de venda de la comarca per informar els ciutadans d\'Arbúcies, Breda, Campins, Fogars de Montclús, Fogars de la Selva, Gualba, Hostalric, Llinars, Massanes, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.