Francesc Marsol ha passat, des que va sortir de l’acadèmia de Mossos d’Esquadra el 1995, set anys a Osona, on va començar d’agent en pràctiques i va ascendir a caporal, fent tasques principalment de seguretat ciutadana. Quan va obtenir el grau de sergent va estar poc més de mig any al Pirineu, a Tremp i a la Seu, d’on es va traslladar a Badalona per obrir una comissaria en la que va fer funcions de sotscap de seguretat ciutadana durant 3 anys.
Va ascendir a sotsinspector el 2005, i amb el desplegament a Barcelona, va treballar a l’àrea regional de seguretat d’edificis i trasllats, primer com a cap d’unitat, portant la seguretat dels edificis oficials de Barcelona, com el Palau i el Parlament, i després com a sotscap d’una àrea integrada per 500 Mossos, a les que es van afegir les responsabilitats de custòdia i protecció dels 3 centres penitenciaris de Barcelona i la dels trasllats dels presos.
[@more@]
Considera que les responsabilitats assignades a Sant Celoni són molt diferents a les que ha exercit fins ara?
De la meva última època sí, però dels meus set anys a Osona crec que no, i d’això em servirà, n’estic convençut, el fet d’haver treballat al carrer, en seguretat ciutadana, que també he tractat a Badalona. Intentaré aprofitar el bagatge d’aquest àmbit menys urbà i el de l’àmbit urbà, perquè penso que en el nostre món ens podem trobar qualsevol situació en qualsevol lloc. Una urbs com era Badalona, tercera ciutat de Catalunya, que en aquell moment era la més gran que es va obrir, també ha de deixar una mica d’empremta. També els set anys a Osona, que crec que pel tipus de població es pot assimilar més a l’actual: la disseminació en el territori, amplitud d’espais, Parcs Naturals -també hi ha zones d’interès- i la problemàtica que pot haver-hi allà. Però cada món, cada ABP, o cada comissaria de districte, com és el cas, té les seves pròpies particularitats.
Quins seran els principals àmbits en els que treballarà?
El que vull treballar, és el que a la gent li preocupa més. I en principi, és identificar què li preocupa al ciutadà o al veí del Baix Montseny, perquè tinc intenció d’arribar a les corporacions locals, però també a les associacions de veïns. Considero que segurament, ja que és un àmbit que passa a tot arreu, serà la seguretat ciutadana i el que són els robatoris, ser víctimes de robatoris. Això en principi és el meu primer objectiu. És un clàssic però considero que per això existim la policia: intentar evitar, minimitzar, els fets delictius que succeeixen. En cas de succeir-se, perquè és inevitable, intentar també treballar en una bona resolució. Però també, paral·lelament a tot això, treballar en la proximitat i en l’atenció i, malgrat hi hagin fets delictius, intentar que tot veí del Baix Montseny se senti amb una policia el més propera possible.
Això significa més presència als diferents municipis?
Això vol dir un patrullatge dirigit, predefinit, tal com s’ha estat fent fins ara, però sobretot un esforç més de cara a contactes amb corporacions locals, en mantenir una bona relació, que ja hi és, en transmissió d’informació amb les policies locals i amb els cossos de vigilants municipals, i intentar anticipar-nos a les problemàtiques que pateixen veïns d’urbanitzacions i estar molt al dia. Saber què està preocupant perquè no arribi a ser un problema més important. És a dir, fer un treball més social.
Deia que ha fet reunions amb alcaldes. Quines primeres inquietuds que li han traslladat?
En els alcaldes que fins ara he pogut veure, no he detectat una inquietud molt severa en res. Els preocupa el problema de la crisi, de si això pot afectar. Crec que, quan dic que la feina del meu antecessor està ben feta, és per-què és el que he copsat. Els alcaldes volen una línia continuista, afirmen que estan d’acord amb la línia que aquesta comissaria ha anat portant i un dels meus objectius és intentar mantenir això. El problema que més he detectat, tot i que hi ha hagut municipis que no m’han explicat cap problemàtica, és tenir una resposta en determinats moments, tenir una resposta i una línia de contacte ràpida amb nosaltres quan els fets delictius succeeixen, tenir una xarxa de comunicació bona.
El comissari David Piqué coordinador regional d’àmbit metropolità va assegurar que ‘Sant Celoni és més semblant a un municipi de la Catalunya Central que no del Vallès Oriental’. Creu que es podria definir la comissaria de Sant Celoni com a pròpia de l’entorn rural?
Entenc lo de l’entorn rural, per-què bona part del territori té a-questa característica, però té nuclis importants, com evidentment Sant Celoni, i té unes vies de comunicació que, de vegades, en determinat entorn rural, no existeixen. Per això comentava que d’Osona, el què n’hagi pogut treure, em servirà per aquest entorn rural, i Badalona perquè és una ciutat més rellevant en quantitat de fets delictius. Aquí les vies de comunicació són molt bones i realment és l’impàs d’on acaba el món rural i comença una àrea metropolitana.
Com valora el testimoni que agafa al capdavant de la comissaria de Sant Celoni?
M’he trobat una comissaria que està funcionant. Aquests canvis de vegades són traumàtics, però per sort no ho és en el meu cas, en el sentit que jo estic molt content de venir aquí, tinc un sotscap que ja porta temps treballant aquí, l’equip més proper de treball meu és gent d’aquí que s’ho coneix molt bé i per tant això per mi serà un puntal, i el clima de treball és molt bo. Tinc una feina molt fàcil, en aquest sentit.
