Després de 3 anys com a cap de la comissaria de Sant Celoni, el sotsinspector Josep Pericas és, des de dilluns de la setmana passada, cap de seguretat ciutadana de Granollers.
Quin balanç fa d’aquests 3 anys a Sant Celoni?
Marxo content, perquè els delictes no ens han pujat. No puc dir el mateix ara que marxo, perquè han pujat a Catalunya en global, però mirada proporció han pujat menys que a la majoria de llocs. No és idíl·lic però marxo content, perquè la lluita hi ha estat. La feina professional hi és. Quan vaig arribar jo mancava una xarxa de connexions, sobretot amb ciutadania, ja que no teníem oficina de relacions amb la comunitat… Tot això s’ha anat fent. A nivell personal, he deixat un tros de cor aquí. Hi ha gent molt bona treballant i hem aconseguit unes relacions amb la comunitat molt bones. Els casos greus que hi hagin hagut aquí els hem resolt tots. Hi ha un gran clima de treball.
[@more@]
Quina empremta deixa a Sant Celoni?
No em vull adjudicar cap triomf ni molt menys. Tot ha estat de tots, perquè una de les coses que sí que faig on vaig sempre és no portar res sol. He intentat sempre que als temes importants hi participi tothom, perquè engloba tot el marc de la comissaria. La meva empremta espero que hi sigui amb l’empremta de treball de tothom, que tothom entengués la perspectiva que hem de donar cap als ciutadans, cap al jutjat, cap a la resposta policial… Potser és el que més destacaria.
Després d’aquests tres anys, considera que la comissaria que deixa té algun tret que la distingeixi de les altres?
Hi ha una cosa que em sorprèn molt d’aquí. Els companys tenen un coneixement del territori impressionant. És una comis-saria on la gent no es mou massa, la gent que és d’aquí ja està bé aquí. Per exemple, l’altre dia van trobar una persona a les 4 del matí amb boira, a dalt del Montseny. Com ho coneixen tant? No es perden, a sobre troben a la persona. Són molt bons i coneixen molt el territori. Això també et comporta un desgast perquè fas que alguns dies vagin a fer plans de patrullatge per les masies i et podrien dir que potser aquests efectius serien més útils a l’autopista, però jo crec que quan es perd un boletaire, són les 4 del matí, a 3 graus sota zero, poder-lo retornar a la seva família viu és molt important.
Quina relació hi ha hagut amb equips d’emergències?
Amb Creu Roja la relació és molt bona. Quan ho hem necessitat han posat tots els mitjans. Recordo aquella nena que es va perdre a Sant Celoni que van mobilitzar 80 persones amb 2 hores. Amb Bombers també molt bé i amb policia local la relació també és molt bona. Amb tothom he tingut una bona resposta, també amb els alcaldes. Marxo molt content.
Algun desig per la comissaria?
Només li desitjo al Francesc [Marsol] que tingui la sort de què els companys i l’entorn l’ajudin tant com m’han ajudat a mi. A mi m’ho han posat molt fàcil, la veritat. Sense ells no hauria aconseguit el que crec que he aconseguit, que amb els anys es podrà valorar. Si li posen tan fàcil com m’ho han posat a mi segur que podrà gestionar una gran comissaria.
