L\’Actualitat del Baix Montseny

Intermas Nets, l’empresa especialitzada en la fabricació i comercialització de malla, amb seu a Llinars del Vallès, ha adquirit els fons de comerç francesos Nortene Jardinage France i Nortene Pro, continuant amb la seva expansió internacional. L’empresa catalana, fundada el 1957, va arribar l’any passat a una facturació de 153 milions d’euros i preveu superar, el 2008, els 180 milions, un fet que suposaria un increment del 18 per cent, segons l’empresa.

 Amb aquesta adquisició, l’empresa que presideix Tomàs Fornesa, aconsegueix el lideratge a França dels productes de malla per a jardí. La divisió comprada va facturar 17 milions d’euros el passat exercici.

Tweet

L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha tramès una carta al Consorci de la TDT del Vallès Oriental per anunciar la retirada del municipi del projecte. Segons l’alcalde, Josep Maria Llesuy, la participació al Consorci suposa uns costos molt elevats que no compensen, ja que el municipi rep poques contrapartides.

 Llesuy considera que l’import que s’ha destinat al Consorci, uns 22.000 euros anuals, es pot redirigir a altres activitats més necessàries al municipi que, assegura, "obté poca ajuda en relació a la seva població i a la dispersió dels seus nuclis".

[@more@]

 En aquest sentit, Llesuy ha anunciat que l’import íntegre que es destinava al Consorci passarà a subvencionar el transport escolar no obligatori de Sant Pere de Vilamajor, ja que l’Ajuntament es va comprometre a destinar aquest import a ajudar a les famílies que, malgrat viure força allunyades del centre educatiu on estan escolaritzats els seus fills, no reben ajudes pel transport pel fet d’estar escolaritzats al mateix terme municipal, tal i com estableix el mapa escolar.

Tweet

La consellera de Salut, Marina Geli, serà avui dimecres a Sant Celoni per presidir l’acte de constitució del Govern Territorial de Salut del Baix Montseny. La Rectoria Vella acollirà la posada en marxa d’aquest organisme que en el futur serà el responsable de la gestió dels recursos sanitaris a la zona.

 El model sanitari de la Generalitat tendeix a dotar de recursos els territoris en funció dels seu nombre d’habitants. I en funció d’això, correspondrà als governs territorials determinar els serveis que cal prestar en funció d’aquest finançament, des de l’hospitalari a l’ambulatori o al sòciosanitari.

[@more@]

 El Govern Territorial de Salut del Baix Montseny el formen els municipis de Campins, Fogars de Monclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, el que suposa una població de prop de  50.000 habitants. La delimitació de la política sanitària de la zona correspondrà a aquests ajuntaments de manera paritària amb el Servei Català de la Salut (SCS) de la Generalitat.

 "Tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l’adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut", s’assenyala des de la Generalitat. L’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, considera que caldrà encara que passi un temps perquè es perfili el funcionament i el paper d’aquest nou ens.

Tweet

Des de fa unes setmanes, diversos veïns de la Batllòria s’han adreçat a l’Ajuntament de Sant Celoni per reclamar que actuï més decididament tant en el manteniment dels carrers com en el control de les actituds incíviques. Alguns d’ells també han traslladat a aquest setmanari els problemes que es generen per la manca de neteja o de vigilància al poble.

 A principis de maig ja es va alertar que al carrer Tordera o al carrer de les Escoles hi havia manca de neteja i que això podia afectar el clavegueram en cas de pluja. Segons explica una veïna de la zona, "no ha calgut que plogués massa perquè les clavegueres no donessin a l’abast".

[@more@]

 En aquest sentit, els veïns expliquen que alguns d’ells han presentat instàncies directament a l’Ajuntament perquè s’intensifiqui la neteja i evitar que els embornals quedin taponats en els episodis de pluja, cosa que fa que en alguns casos l’aigua corri ran dels portals. També assenyalen que, tot i que aquestes demandes es van traslladar fa un mes, diumenge passat una petita preci-pitació va tornar a posar de relleu el problema.

 Les queixes de manteniment se sumen a les de vigilància que els veïns de la Batllòria ja van expressar fa uns mesos i que, segons l’Ajuntament, són de difícil solució atenent la disponibilitat d’efectius de la policia local i la configuració del territori del municipi.

 Amb tot, els veïns demanden un major control sobre determinades actuacions com són els estacionaments que els vehicles fan a la parada de l’autobús, atès que aquesta és una situació que es produeix sovint. Hi ha usuaris d’aquest servei de moblitat reduïda als que aquesta circumstància els suposa una complicació afegida al fet d’esperar el transport a la intempèrie. En aquest sentit, recorden que fa dos anys es va demanar a l’Ajuntament una marquesina que els permetés aixoplugar-se i que en aquell moment es va assenyalar que la instal·lació depenia de la voluntat de la Generalitat.

Tweet

La porta d’accés trencada i unes roderes de vehicle van fer suposar a l’Ajuntament de Campins que algú havia accedit amb cotxe a l’interior del recinte de la bassa de captació d’aigua situada a pocs metres del nucli urbà. Una dotació de bussos dels Bombers del parc de Cerdanyola es van desplaçar dimarts al vespre al lloc, on van descobrir, submergit, un Nissan Patrol de color blanc que havia estat precipitat expressament al fons de la bassa.

 Els Mossos d’Esquadra van identificar el vehicle, que havia estat robat la nit de dissabte a diumenge a Sant Celoni. El propie-tari, que n’havia denunciat la desaparició, va haver d’assumir les despeses de contractació d’una grua especial de gran tonatge de l’empresa Big Mat Fradera per retirar el Tot Terreny, ja que l’asseguradora es va negar a fer-se càrrec de l’operació en no poder-se efectuar amb una grua convencional.

[@more@]

 Dimecres a la tarda, dues dotacions de Bombers de Girona van estar treballant per recuperar el Nissan Patrol. Dos bussos es van submergir per assegurar el vehicle i enganxar-lo a la grua per poder-ne fer l’extracció.

 L’alcalde del municipi, Miquel Barnola, considera que es tracta d’un "acte molt premeditat" ja que la persona o les persones que van llençar el vehicle van tornar a ajustar la porta del recinte abans de marxar per evitar que a simple vista es pogués observar que algú hi havia accedit. La bassa, de 5 metres de profunditat, acumula l’aigua que es destina al consum domèstic al municipi, amb una capacitat total de 12 milions de litres.

 Després d’enretirar el vehicle, els bussos van continuar fins al vespre fent una prospecció del fons de la bassa per assegurar-se que no hi hagués cap cos humà i per detectar altres objectes com un dels vidres del vehicle o la roda de recanvi, que el propietari va trobar a faltar en inspeccionar interiorment el Tot Terreny. Aquests es recuperaran quan la bassa s’hagi buidat completament. El vehicle presentava nombrosos cops a la part frontal.

 Als treballs de recuperació del Nissan Patrol també hi van participar dues dotacions dels Mossos d’Esquadra. Els agents van col·laborar amb el propietari a inspeccionar el vehicle, tot i que els rastres que podrien haver deixat els possibles autors del robatori van quedar eliminats per l’efecte del contacte amb l’aigua de la bassa municipal.

 Segons Mossos d’Esquadra actualment s’està investigant el possible autor del robatori del vehicle. El propietari havia denunciat la seva desparició, afirmen els Mossos d’Esquadra, dos dies abans de ser localitzat a Campins. Malgrat desconeixer l’autoria del robatori, els veïns presents a l’extracció del vehicle van coincidir en el fet que havia de ser una persona que es conegués la zona, ja que la bassa no és visible des de la carretera i el camí d’accés queda bastant amagat.

Buidat de la bassa

 Dimecres al matí, abans de la retirada del vehicle de la bassa, l’alcalde de Campins, Miquel Barnola (CiU), es va posar en contacte amb el Departament de Salut per saber si es podia establir si l’aigua podia ser encara apta per al consum domèstic, ja que a la superfície no es podia detectar cap taca d’oli procedent del vehicle. Segons Barnola, el Departament "no s’ha volgut mullar" i per aquest motiu el Consistori va procedir a començar el buidatge de la bassa dimecres a la tarda.

 En retirar el vehicle, però, la forta pudor de gasoil que despre-nia va confirmar que Campins s’havia de desprendre dels dotze milions de litres d’aigua de la bassa, que havia arribat, amb les pluges de les últimes setmanes, al límit de la seva capacitat. El carburant del Tot Terreny s’havia escampat entre l’aigua potable.

 Miquel Barnola, acompanyat pels regidors de l’oposició, Lourdes Sauri (PMperC) i Andreu Tohà (ERC), observaven dimecres amb tristesa, i sense acabar-s’ho de creure, com començava a buidar-se la bassa, que tardarà més d’una setmana a desprendre’s del seu contingut. Segons Barnola, es podria tardar un mes a tornar a recuperar l’aigua que contenia aquesta setmana, depenent del clima i de si continuen arribant pluges a la zona en els propers dies. L’Ajuntament aprofitarà l’ocasió per netejar el recinte i estudiarà incorporar boques més grans de sortida d’aigua.

Tweet

La Diputació de Barcelona ha posat en funcionament la pàgina web del programa de qualitat ecològica dels rius que recull les dades de cinc rius, entre aquests la Tordera, tant del seu curs principal com d’algun dels seus afluents. L’aplicació permet veure l’informe dels rius del darrer any en format mapa i text, actualment el del 2006, i per cada conca es mostren 12 fitxes de paràmetres químics, d’entorn i de qualitat biològica. També es mostren imatges, dibuixos i claus d’identificació dels insectes aquàtics usats per determinar l’estat ecològic dels rius.

 La iniciativa ha estat promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d’Acció Territorial de l’Àrea d’Espais Naturals i l’ha portat a terme el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona amb la col laboració de diverses institucions. Aquests estudis van iniciar-se l’any 1994 i es van editar en paper fins el 2000.

[@more@]

 Per facilitar la seva consulta i interactivitat, l’any 2001 es van començar a editar en CD-Rom. Ara s’ha fet un pas més i s’ha penjat a la web de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Les dades del 2006 referents a la Tordera mostren com la capçalera del riu presenta una elevada qualitat ecològica, amb fauna i flora abundant, mentre que a mesura que s’acosta al desembocament va incrementant els nivells de contaminació, especialment a Palautordera, Sant Celoni i Gualba.

Tweet

El govern de la Generalitat va acordar, dimarts, la fi de les restriccions màximes per la sequera al sistema Ter-Llobregat, que afecta la major part dels municipis del Baix Montseny. La Generalitat ha decidit passar a excepcionalitat 1 part del sistema després d’avaluar l’estat de la sequera i comprovar que els embassaments es trobaven, a principis de setmana, al 53 per cent de la seva capacitat.

 Al Baix Montseny, però, només set municipis continuaran amb certes restriccions per situar-se en estat d’excepcionalitat 1. Entre aquests hi figura Breda, Llinars, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina. La resta queden exemptes de l’estat d’excepcionalitat i podrien retornar a la normalitat pel què fa a l’ús de l’aigua. Tot i amb això, la Generalitat ha anunciat que, malgrat s’ha deixat enrere la situació de sequera extrema, continuarà actiu el Decret fins a final d’any excepte que abans es produís una recuperació total de les reserves embassades.

[@more@]

 La Generalitat ha acordat, també, continuar el desenvolupament de les obres d’emergència previstes, excepte les dues més polèmiques: la portada d’aigua en vaixells, que es prorroga fins el 15 d’agost, i la construcció de la canonada que havia de permetre transvasar aigua de l’Ebre cap a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat.

 La situació d’excepcionalitat 1 a set municipis del Baix Montseny comporta, com a restriccions, l’ús de l’aigua potable per al funcionament de fonts ornamentals o la reducció d’un 15 per cent de les dotacions de rec a sistemes regulats.

 Entre les mesures restrictives s’hi contempla, també, l’anul·lació del buidatge d’embassaments només per a l’ús hidroelèctric. Les administracions locals tenen, al seu torn, l’obligació de vetllar per un ús racional i per l’estalvi a partir de campanyes de sensibilització de la població o adoptant les mesures d’estalvi que creguin oportunes. Es deixa enrere, així, la prohibició d’utilitzar aigua per al rec de jardins i zones verdes i esportives, per a l’emplenament de piscines o el rentat de vehicles.

 Malgrat la nova situació, molts ajuntaments del Baix Montseny que havien iniciat campanyes informatives entre la població han demanat als veïns que continuïn amb l’actitud estalviadora per evitar nous episodis de sequera. Així, alguns Consistoris, com el de Vallgorguina, han recomanat que no es deixin d’utilitzar els dosificadors d’aigua per a l’ús domèstic i que no es canvïi l’aigua d’aquelles piscines que, per la sequera, havien deixat de fer-ho.

 La major part dels ajuntaments del Baix Montseny han desenvolupat, els darrers mesos, campanyes informatives per a l’estalvi d’aigua i en alguns casos, com Santa Maria de Palautordera, s’han aprovat mesures sancionadores pel mal ús del recurs.

Tweet

El Departament d’Educació va anunciar dijous a l’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas, que avui, dimarts, es podria aprovar el projecte d’ampliació del CEIP Vallmanya tal i com es va plantejar inicialment. Dimecres, Cañellas es posarà en contacte amb Educació per assegurar que s’ha acomplert el compromís.

 De fet, Educació ha anat assegurant a l’Ajuntament que les obres es pressupostarien, primer, abans del 2007 i, després, al llarg del mes d’abril. Cap dels dos compromisos, però, s’ha acomplert i els pares i el Consistori reclamen amb impaciència que es comenci a treballar en l’ampliació d’una escola que ja ha impartit, durant aquest curs, classes als passadissos, al ‘hall’ i al menjador.

[@more@]

 L’anunci d’educació ha provocat l’aturada de les mobilitzacions que l’AMPA havia previst per avui, divendres, davant del De-partament, aprofitant que l’alcalde s’havia d’entrevistar amb responsables de l’ens per desencallar l’ampliació. Vestits amb bates com si fossin alumnes, l’AMPA del centre volia evidenciar a la seu d’Educació, a la Via Augusta de Barcelona, l’estat precari en què ha d’estudiar l’alumnat del centre, absolutament col·lapsat. Amb el Pla Ponent aprovat des de principis d’abril els terrenys ja estan en disposició per a fer-hi les obres.

Tweet

El grup municipal de CiU ha proposat el primer equip femení del Club Futbol Palautordera com a candidatura al premi Guardó Vitamènia que atorga anualment l’Ajuntament a persones, grups o entitats, per la seva meritòria tasca pel poble o que s’hagin destacat especialment. La formació ha iniciat una campanya de recollida d’adhesions a través de  guardovitamenia.blogspot.com en el que també s’hi poden fer comentaris.

 La formació assegura que la seva proposta vol reconèixer el treball, la decisió i l’empenta del primer equip femení del Club Futbol per la seva destacada aportació en la normalització d’un esport tradicionalment masculí, al marge dels èxits esportius assolits. Per CiU, la lluita per assolir la plena normalitat en la igualtat de gènere es lliura en fets quotidians del dia a dia i des de la més absoluta normalitat, com ara la pràctica esportiva, un àmbit en el que, considera, també s’ha d’assolir la paritat. Aquest ha estat el segon any que l’equip forma part de la disciplina del club i ha creat escola, segons CiU.

Tweet

Alguns residents del veïnat de la Poca Farina de Vallgorguina han traslladat a aquest setmanari les seves queixes per la manca de serveis que asseguren que pateix la zona. Aquest consideren que, tot i no estar reconegut com a urbanització, el veïnat de la Poca Farina de Vallgorguina, presenta les mateixes característiques que les urbanitzacions, i afirmen que actualment no reuneix les mesures de seguretat necessàries. En aquest sentit reclamen que s’acompleixi el decret per a la prevenció d’incendis forestals que indica que els llocs habitats han de comptar amb una zona de protecció de 25 metres nets de vegetació fins al bosc, i mantenir els vials, les zones d’accés i les cunetes netes de vegetació seca.

 L’Ajuntament ha assegurat que, precisament, actualment s’estan obrint aquestes franges a tot el terme municipal ja que durant molts anys no se n’havia tingut cura. Fins i tot, assegura el regidor de Comunicació, Jordi Mas, s’ha hagut de demanar un permís especial a l’ADF per poder continuar treballant en la neteja de franges durant els mesos d’estiu per poder completar totes les zones.

[@more@]

 Un altre dels aspectes que plantegen els veïns és la manca de contenidors. Asseguren que, tot i pagar les taxes d’escombraries, no gaudeixen dels mateixos serveis que els que resideixen al nucli urbà, ja que no disposen dels contenidors per poder reciclar. Mas ha explicat que des de fa unes setmanes s’ha estat preparant un espai a la zona dreta d’accés al veïnat on se situaran els contenidors de recollida selectiva "que han d’arribar en els propers dies".

 Finalment, també es queixen del servei de Correus, ja que el carter no arriba a la Poca Farina i només poden recollir la corres-pondència al local de Correus durant una hora de dilluns a dissabte.

La restricció horària perjudica als veïns, alguns dels quals no poden recollir el seu correu l’horari laboral no els ho permet. En una reunió mantinguda amb Correus, explica el regidor, es va posar sobre la taula la problemàtica del servei, tant a la Poca Farina com a Can Puigdemir, ja que l’empresa no té obligació de prestar servei a aquests dos punts. Segons Mas, la situació de la Poca Farina podria quedar resolta amb l’aprovació del POUM.

 Pel què fa a Can Puigdemir s’ha proposat als veïns de posar nom als carrers de la urbanització, actualment estructurats en illes de cases, i numerar-los per evitar els problemes de repartiment actuals. Aquests es produeixen sobretot a l’estiu, quan el carter habitual està de vacances i se supleix amb un substitut, que desconeix el funcionament de la zona.

Tweet