L\’Actualitat del Baix Montseny

L'Ajuntament de Gualba va aprovar, al Ple celebrat dimarts, suspendre la tramitació del Pla Parcial Urbanístic del SAU-4, corresponent a Can Pahissa, així com el seu projecte de reparcel·lació i d'urbanització. L'objectiu de la suspensió és, segons el govern (PSC-PM i ERC), estudiar la modificació de les normes subsidiàries de planejament en aquest sector.

 Segons l'alcalde del municipi, Miquel Solaz, el municipi ha experimentat un creixement considerable els últims anys, fet que provoca la necessitat d'estudiar què es fa amb els terrenys de Can Pahissa que, segons el planejament, permetien l'edificació de 70 habitatges unifamiliars.

[@more@]

El fet que des del 1992 fins a l'actualitat s'hagi passat de 446 habitants a 1.144, i amb la projecció, segons l'equip de govern, d'arribar als 3.600 habitants el 2011 segons el planejament vigent, aprovat l'any 2001, fan que aquest s'hagi replantegi el model de creixement de Gualba, segons ha explicat a aquest setmanari. Això passa, asseguren, per aturar temporalment el Pla Parcial de Can Pahissa.

 La proposta va comptar amb l'abstenció de CiU. La seva portaveu, Gemma Travesa, va aclarir que, malgrat la seva formació estava d'acord amb el fons de la proposta, l'expedient que es presentava a aprovació contenia diversos errors formals com el fet de no establir terminis sobre la suspensió i de no especificar cap proposta de realització d'un estudi del sector. El regidor del PSC, Ernest López, va aclarir que la llei establia que la suspensió era per un any i que es vol "estudiar si es pot variar aquella normativa", referint-se a la qualificació dels terrenys. El fet de no incloure's per escrit a la proposta va motivar l'abstenció de CiU.

Can Pahissa

 El Pla parcial de Can Pahissa es va aprovar el 1992 on es qualificava com a sòl urbanitzable 33 hectàrees de terreny que haurien permès l'edificació de més d'un centenar d'habitatges. El 2001, amb la modificació de les normes subsidiàries, la superfície edificable es va reduir a 8 hectàrees que permetrien la construcció de 70 cases. La propietat dels terrenys, en mans d'una única promotora, va presentar el Pla Parcial per a desenvolupar urbanísticament la zona, una proposta a la que el govern va presentar al·legacions endurint les condicions per a poder-lo executar. Aquesta situació ha mantingut fins avui aquell espai sense edificar, una situació que, amb la suspensió, es perllongarà fins que des del Consistori es determini què fer amb els terrenys de Can Pahissa.

Tweet

El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Joan Morell, va demanar al conse-ller de Cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, per les implicacions que podia tenir per Hostalric la declaració de bé cultural d'interès nacional en conjunt històric del nuci d'Hostalric.

 Segons Tresserras, la Generalitat està procedint d'ofici a revisar la situació de declaracions de bé cultural d'interès nacional que s'havien produït durant els anys 60 "per tal d'atendre millor i preservar millor els conjunts patrimonials". En el cas concret d'Hostalric, el Conseller va afirmar que l'any 1963 es van declarar les muralles i el castell com a bé cultural d'interès nacional. "El que es tracta ara", va explicar el Conseller, "es de fer una declaració de conjunt històric de caràcter més general" que incorpori "una protecció amb garanties suficients i que afecti també l'entorn, tant de les muralles com del castell".

[@more@]

Segons Tresserras, el fet d'extendre aquesta declaració podria abastar una part molt important del casc antic que queda dins de les muralles. Això significaria, explica, establir criteris d'intervenció al conjunt històric de manera que es permeti  mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i no només de les muralles i el castell. A més, es busca també garantir la continuïtat de les característiques generals del conjunt, com l'ambient i la silueta paisagística "és a dir", concreta Tresserras, "el que és bàsicament la protecció de l'entorn i el conjunt".

 En aquest sentit, això implicaria la prohibició de les instal·lacions urbanes elèctriques, telefòniques o qualsevol altra de caràcter aeri adossades a les façanes. També hi ha la prohibició de col·locar-hi anuncis o rètols publicitaris que no passin un control d'homologació perquè no desmi-llorin el conjunt.

Criteris d'intervenció

 Pel què fa als criteris d'inter-venció a l'entorn de protecció, el conseller assegura que s'es-tableixen requisits pel què fa al volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció d'aquests béns d'interès nacional que, al seu temps, no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisagístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del conjunt.

 Pel què fa als propietaris particulars, les seves intervencions, el planejament urbanístic o les obres requereixen una autorització prèvia per part del departament de Cultura i de les comissions de patrimoni.

 Pel què fa a les contrapartides econòmiques, Tresserras va indicar que la declaració de conjunt històric permet participar en algunes convocatòries específiques de subvenció i participar en algun dels programes de restauració del Departament. A més, va assegurar, també es pot participar en els programes de l'1 per cent cultural

Tweet

El Ple de l'Ajuntament de Sant Celoni va aprovar, dilluns, la subvenció del Pla d'Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC) destinada a les obres d'urbanització del carrer Breda de la Batllòria. En aquesta petició de subvenció hi havia incloses altres obres d'urbanització a la zona, com ara la carretera Nova, però finalment aquests projectes no van tirar endavant i l'anterior equip de govern va demanar que els 50.000 euros s'acumulessin al projecte del carrer Breda.

 Per aquest motiu, el grup municipal socialista es va felicitar que es concretés l'ajut econòmic i va demanar que "ara es faci tan aviat com sigui possible", segons va dir el seu cap, Joan Castaño. No obstant, des del PSC també es va demanar que se subsanin algunes peticions d'accés a la plaça que s'han plantejat. En aquest sentit, l'alcalde, Francesc Deulofeu, va posar l'equip de govern municipal a disposició dels veïns per trobar un acord.

[@more@]

Les obres contemplen també, de fet, la connexió del carrer Breda amb la plaça i el carrer Major. Per a això, s'ha derruit un porxo antic que no tenia cap valor arquitectònic i que permet que des del carrer Major es vegi la carretera Vella.

  L'Ajuntament de Sant Celoni va adjudicar a l'empresa Jaevam SL les obres d'urbanització del carrer Breda de la Batllòria amb un pressupost de 262.200 euros. Els treballs contemplen l'acabament de les infraestructures necessàries, proveir la zona d'evacuació de les aigües pluvials i residuals, la xarxa d'aigua potable, la xarxa  elèctrica, l'enllumenat públic, la xarxa de telèfon i fibra òptica, la pavimentacions, o la xarxa de gas.

Boscos del Montnegre

D'altra banda, el Ple va aprovar el canvi de modalitat d'actuació en el Pla especial de Boscos de Montnegre que suposa que "l'Ajuntament assumeix la responsabilitat de tirar endavant el projecte d'urbanització" malgrat els costos seguiran anant a càrrec dels propietaris atès que es tracta d'un sector no recepcionat. El punt va comptar amb el suport de tots els grups pero el PSC, en la intervenció del regidor Josep Capote, va demanar a l'Ajuntament que emprengui un procés similar a Can Coll i Royal Park. Des dels veïns de Boscos es va agrair públicament el treballa de l'anterior i actual govern.

Tweet

La Fundació Acció Baix Montseny ha arranjat un total de arranjat 8,5 hectàrees de boscos públics i 1,5 quilòmetres de camins afectats per un incendi el 1994 als municipis de Gualba i de Riells i Viabrea, al Parc Natural del Montseny. Els treballs desenvolupats per sis treballadors de l'entitat, cinc dels quals amb discapacitat psíquica, s'emmarca en el conveni signat entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de 'la Caixa', que ha destinat un total de 60.768,96 euros al projecte.

 Els treballs s'han estat desenvolupant al llarg de dos mesos, des de finals de novembre i fins a finals de gener. La principal tasca de l'entitat ha estat la restauració dels boscos, principalment alzinars i suredes, afectats per l'incendi originat a Gualba el 1994. A més, també s'han fet diversos treballs de millora i regeneració de les zones cremades, s'han obert franges de protecció a banda i banda dels camins principals i s'han arranjat aquests camins.

[@more@]

La primera fase del projecte s'ha desenvolupat en finques públiques i ha permès recopilar dades de models de treball i costos per a futures actuacions similars. Aquest 2008 es treballarà en una segona fase que inclourà finques privades. Responsables del Parc Natural es van reunir a finals del 2007 amb els propietaris afectats per l'incendi i s'està redactant un conveni per fer reparacions a les finques privades on, en aquests 13 anys, no s'ha fet cap actuació.

Turó de Can Mata

L'incendi, les empremptes del qual està mirant d'esborrar la Fundació Acció Baix Montseny, es va iniciar al Turó de Can Mata de Gualba el 10 d'agost de 1994. Des del seu origen, va cremar, durant cinc dies seguits, fins a calcinar unes 2.500 hectàrees de terreny, 817 de les quals es troben situades dins el Parc Natural del Montseny.

 Els municipis afectats van ser Gualba, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, Sant Celoni i Fogars de Montclús. El foc va coincidir en el temps amb un altre iniciat a Santa Coloma de Farners i a Tordera, que va provocar en total més de 6.000 hectàrees cremades.

 La Fundació Acció Baix Montseny ocupa persones amb discapacitat psíquica. Actualment ofereixen serveis de jardineria, distribució, neteja, entre d'altres. L'entitat també gestiona l'estació de trens de Gualba, la qual va restaurar conservant-ne l'estil inicial.

Tweet

L'Hospitalde Sant Celoni és el primer de l'Estat en aplicar una nova tècnica en les intervencions de pròtesi de maluc que ofereix millors garanties d'èxit. El sistema s'havia comercialitzat fins ara als Estats Units i a Sant Celoni es va aplicar a finals de l'any passat amb uns resultats que farà que, al llarg del 2008, en totes les intervencions d'aquestes característiques s'apliqui el mateix mètode.

 El cap del servei de Traumatologia de l'Hospital de Sant Celoni, Antoni Salvador, assenyala que fins ara, en les fractures de coll de fèmur, s'aplicava un mecanisme fiable però que en casos de deteriorament important dels ossos i de feblesa muscular, en algunes ocasions feia que la ròtula tornés a sortir del seu lloc. Això, a més del mal funcionament, suposava un inconvenient per al propi pacient que s'havia de sotmetre a una segona intervenció. El nou mecanisme impossibilita que la ròtula que s'introdueix en el forat de l'os de la pelvis pugui sortir un cop ficada.

[@more@]

El mecanisme s'aplica amb persones d'edat avançada o de sobrepès que, per les seves característiques de mobilitat i pel tipus de material amb que està confeccionat, fa que tingui un desgast mínim. Això garanteix una vida considerable de l'implant amb un funcionament correcte.

 Un altre dels avantatges de la nova tècnica és que gairebé no requereix de procés de recuperació. Mentre que amb els mecanismes habituals calia dos dies de repòs i començar a fer l'exercici de caminar al tercer, amb aquesta nova tècnica "es pot seure i començar a caminar l'endemà de la intervenció", explica el cap del servei de Traumatologia.

Benefici en comú

Aquesta circumstància suposa un benefici directe al pacient i als seus familiars ja que en pocs dies es pot reincorporar al seu entorn habitual. Però també suposa per al cenre hospitalari una reducció dels costos tant per la seva garantia de funcionament com per la reducció de dies d'estada d'hospitalització.

 L'equip de Traumuatologia de l'Hospital que encapçala Salvador, format per Felipe Delgado, Francesc Garcia Retamero, Albert Broch, Lluís Ximeno i Antoni Llovera, ja ha fet tres intervencions amb el nou mètode. Una operació que té una durada d'entre una hora i 75 minuts. L'Hospital de Sant Celoni va fer l'any passat 59 intervencions d'implantació de pròtesis, un 30 per cent del casos de fractura.

Tweet

El Grup municipal de Convergència i Unió ha interposat un recurs de reposició contra la celebració de la sessió extraordinària del Ple de l'Ajuntament de Montseny el passat divendres a les 2 del migdia. CiU considera la celebració del Ple nul·la de ple dret atenent-se a la Llei 30/1992 de regim jurídic de les administracions públiques i del Procediment administratiu comú "perquè s'ha vulnerat l'exercici fonamental del regidor del grup municipal de CiU a participar dels assumptes públics i en igualtat de condicions", segons ha assenyalat el seu portaveu, Carles Corominas.

 Per a la interposició del recurs, CiU també s'ampara en la jurisprudència del Tribunal Suprem, que en la seva sentència 5532/1994, de 5 de juliol, estableix que des de la convocatòria del ple fins a la seva celebració han d'haver-hi com a mínim dos dies hàbils de diferència. Durant la celebració del Ple, el regidor va manifestar que no s'havien acomplert aquests terminis per la convocatòria, un fet que l'equip de govern va justificar dient que no se l'havia localitzat al seu domicili.

[@more@]

L'Ordre del dia contemplava catorze punts, que inclouen aspectes com l'aprovació inicial del Reglament del servei municipal d'abastament domiciliari d'aigua potable, entre d'altres. En aquest sentit, Corominas lamenta que atenent el retard en la convocatòria, els regidors a l'opoisició només van poder disposar de tres hores per accedir i consultar la documentació del temes inclosos de l'Ordre del dia, ja que l'horari d'obertura de la Casa Consistorial del dimecres, 6 de febrer, va ser de 5 de la tarda a 8 del vespre, restant tancada tot el dijous i el matí del divendres. Al marge, assenyala, que els regidors s'han de fer ells mateixos les còpies de tota la documentació que s'ha d'estudiar per tal de debatre el temes al Ple.

 Durant la sessió es va aprovar inicialment la liquidació dels exercicis des del 2001 fins al 2006, una qüestió que, segons Corominas, és "consecuència de la denúncia de CiU havia presentat el passat mes d'octubre davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya, i de l'actució aquest organisme pugui haver fet al respecte".

Corominas apunta, però, que "al tenir present que l'aprovació de la  liquidació dels pressupostos no es competència del Ple municipal sinó del president", és a dir, l'alcalde, i que només n'ha de donar compte al Ple.  Les Bases d'execució del pressupost municipal de Montseny també ho especifiquen així. Per Corominas, "ara resulta que l'alcalde-president passa la seva obligació d'aprovar la liquidació al Ple de Montseny". Davant la situació, el regidor apunta que "CiU continua denunciant la manca de normalitat i transparència en la qüestió econòmica municipal de Montseny".

Nucli històric

 Durant el Ple es van aprovar l'inici de l'expedient de licitació de les obres del projecte de pavimentació del nucli històric, entorn als establiments de Cal Ferrer, L'Estanc i La Fonda Montseny amb l'informe contrari d'intervenció pel fet de no haver-hi una partida pressupostària consignada ni estar aprovat el pressupost municipal de 2008.

 El govern municipal ha mantingut, aquest dimarts, una reunió amb els propietaris afectats per establir les contribucions especials que hauran d'abonar en cadascun dels casos. En aquest sentit, les obres tindran un cost global de 105.000 euros, dels quals 70.000 estan coberts per subvencions. Dels 35.000 euros restants, el Consistori assumirà un 10 per cent de la despesa i els propietaris hauran d'abonar, en funció dels metres de façana, els metres linials i els metres construïts dels seus terrenys, la quantitat restant. Les obres consistiran en l'asfaltat de la zona que ja compta amb els serveis instal·lats.

Tweet

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va mantenir, dimarts, una reunió amb representants de la Diputació de Barcelona per tal de posar en marxa els estudis del que l'alcalde del municipi, Josep M. Llesuy, ha descrit com "l'eix transversal de Sant Pere de Vilamajor". L'objectiu del Consistori és establir un continu de comunicació viària entre els barris i el nucli, de manera que es pugui circular des dels nuclis de l'est de Sant Pere fins a Faldes passant pel centre del municipi.

 Pel què fa als nuclis situats a l'est del terme, Llesuy ha indicat que té intenció de connectar-los, també, fins a l'alçada de l'estació de trens de Santa Maria de Palautordera, de manera que es pugi donar una sortida alternativa als residents d'aquesta zona.

[@more@]

Actualment, amb les obres efectuades al nou camí de Can Tona, els barris situats a l'est del municipi ja compten amb una bona comunicació amb el nucli urbà.

 D'altra banda, el Consistori ha anunciat la recuperació d'una zona verda a la Força que estava qualificada com a urbanitzable. Les parcel·les que han passat a ser zona verda ocupen entre 2.500 i 3.000 metres quadrats i es troben situades al costat mateix de l'església, al carrer Bruguers.

 Així mateix, el Consistori ha acabat la redacció de les normes subsidiàries per presentar a la delegació territorial d'Urbanisme de Barcelona en relació al canvi de qualificació, també com a zona verda, dels terrenys de la Rectoria. Finalment, l'Ajuntament ha demanat a un arquitecte la redacció del canvi de normes per als terrenys de l'IES.

Tweet

Rafael Net, portaveu d'ERC a Fogars de Montclús, ha denunciat a aquest setmanari el que considera una actitud sistemàtica de negació per part de l'alcalde del municipi, Jaume Cullell, davant les propostes presentades pel regidor i una gran falta de comunicació interna amb l'equip municipal. 

Net afirma que totes les propostes presentades per ERC als Plens són denegades sense argumentació coherent, i explica que no es consulta ni es demana opinió a l'hora de realitzar qualsevol tipus d'actuació governamental. Net fa referència, també, a la restricció imposada pel Consistori a l'accés a les còpies de documents, com en el cas, indica, del projecte de reforma i rehabilitació del local Mariona. En aquest sentit, Net afirma que no es va comunicar l'inici de les obres i assegura que ERC no comparteix la rehabilitació realitzada, ja que no s'ha fet cap actuació a la paret sud, que és la causa de les humitats a l'interior de l'edifici, assegura el regidor.

[@more@]

Segons el republicà, aquest edifici correspon a una obra antiga i les parets no tenen aïllants, un requisit per a no tenir aquesta problemàtica. Un altre fet és que el regidor assegura que ha estat a través de la premsa que l'oposició ha conegut l'al·legació que presentaran 13 ajuntaments, entre ells el de Fogars, al Pla de Transports 2008-2012.

 El regidor d'ERC explica que la proposta més recent presentada per la formació és la de creació d'un centre d'activitats per a joves i infants durant les vacances d'estiu amb l'objectiu de fomentar els valors, la integració i la cohesió social creant, alhora, un punt de trobada per als pares. La iniciativa va ser rebutjada argumentant, explica Net, que a la Costa del Montseny estan fent 'alguna cosa' en aquest sentit, però encara no s'ha detallat ni concretat res.

 Veïns interessats per conèixer la possibilitat d'inscriure els seus fills a aquest suposat centre, han afirmat a aquest setmanari que des de l'Ajunta-ment de Fogars se'ls ha recomanat que consultin a Cam-pins o Sant Celoni, al·ludint que el Consistori no té constància de cap projecte en aquesta direcció.

Altres propostes

 Pel proper Ple, que es convocarà per al mes d'abril, el portaveu d'ERC ha preparat la presentació d'una vintena de propostes vinculades al tu-risme i a la dinamització econòmica, així com a la protecció del medi ambient, o la política d'habitatge entre moltes d'altres a l'espera que alguna pugui comptar amb el suport i aprovació del govern municipal.

Tweet

L'Arc de Barà, la principal distribuïdora de llibres en català, ha iniciat una reestructuració de l'empresa que consistirà en agrupar tots els estocs en unes noves naus a Gualba i tancarà les delegacions que mantenia a Reus, Girona i Lleida. L'Arc de Barà distribueix llibres i revistes de més d'un centenar d'editorials com Pagès Editors, Cossetània o Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

 Sehons l'empresa, amb la reestructuració es volen optimitzar recursos davant de la pèrdua de facturació que es produirà, entre altres raons, amb la marxa de Planeta en català, Columna i Destino a la nova distribuïdora creada per Planeta i Grup 62. Ensesa considera que és menys complicat reestructurar l'activitat en un eix geogràfic central, ja que les infraestructures existents permet arribar als diferents punts del territori, que assumir els costos de disposar diverses seus.

[@more@]

L'Arc de Barà tindrà a Gualba unes naus de grans dimensions que permetran també custodiar l'estoc de llibres sobrant amb l'objectiu d'ampliar els serveis als editors. En el nou procés de reestructuració, L'Arc de Barà, que actualment distribueix arreu dels Països Catalans a través d'altres empreses, inicia un nou projecte dedicat al llibre en espanyol. A través d'una societat formada al 50 per cent amb una altra societat, s'ha creat Firexarc, que s'encarregarà de distribuir llibres en espanyol en tot l'Estat.

Creada l'any 1971

L'Arc de Barà es va crear el 1971 com a empresa de distribució de llibres en català impulsada per Josep Espar, Jordi Úbeda, Josep Maria López-Llaví i Joaquim Ensesa. Durant gairebé 40 anys ha estat la principal distribuïdora de llibres en català als Països Catalans amb la voluntat d'arribar a tots els racons del país on hi hagués punts de venda i llibreters interessats en la reconstrucció cultural.

Tweet

La cinquena temporada de la sèrie Ventdelplà, localitzada a Breda, es començarà a gravar d'aquí a un mes, i s'emetrà a partir de finals d'abril per TV3. La temporada s'allargarà durant tot el 2008, amb el tradicional parèntesi estival, i tot i que algunes fonts apunten que enguany es pot posar el punt i final definitiu a la sèrie, el productor executiu de la mateixa, Jaume Banacolocha, no s'atreveix a fer aquesta predicció. "És evident que, com passa al començament de cada temporada, pot ser l'epíleg de la història, però aquestes coses en el món de la televisió costen molt de dir", ha assegurat a aquest setmanari, a la vegada que ha recordat que no treballen en un final definitiu de la sèrie.

 Pel què fa a la temporada que tot just comença, es plantegen certes novetats. D'entrada, és més que provable que l'emissió per aquest any es limiti a un únic capítol setmanal, a diferència dels dos que es venien oferint fins al moment. Aquest canvi obligarà a retocar el llenguatge narratiu habitual fins al moment.

[@more@]

En aquest sentit, els capítols tindran més unitat, amb trames més curtes que es poden resoldre en un sol episodi. Evidentment, se seguirà una trama general, que no se centrarà tant en la figura de la Teresa (Emma Vilarasau) i la seva família, com fins ara.

 A un mes de començar el rodatge, les principals línies argumentals ja estan traçades, i aquestes contemplen la tornada a la sèrie d'alguns actors que l'havien deixat.

 Ventdelplà va cloure a principis de gener la seva quarta temporada amb uns registres d'audiència molt elevats, situant-se cada episodi al voltant dels 800.000 espectadors, amb una quota de 'share' que va rondar el 25 per cent en ca-dascun dels capítols emesos.

Aquests extraordinaris registres van motivar la continuïtat de la sèrie, ambientada a Breda, una població que molt aviat tornarà a veure com les façanes del Tramuntana o de Can Monràs repeteixen com a exteriors en aquesta producció catalana.

Tweet