El proper dijous, 16 d’octubre, el diputat de CiU Francesc Homs, oferirà una conferència a Sant Celoni titulada "Estatut, finançament, crisi, com ho tenim?". L’acte, organitzat per la secció local de CiU, se celebrarà a les 9 del vespre, tot i que el lloc encara està per determinar.
Homs és diputat al Parlament de Catalunya, on és membre de les comissions d’Afers Institucionals, Benestar i Immigració i Justícia i Dret.
L’Ajuntament d’Hostalric ha redactat el projecte per a la reurbanització de l’avinguda Coronel Estrada, que tindrà un pressupost d’execució de 909.831,08 euros. El projecte contempla la realització d’una rotonda d’enllaç entre l’avinguda Coronel Estrada i l’avinguda de la Fortalesa, per millorar aquesta cruïlla que ara es regula amb semàfors i donar-li un aspecte més urbà, així com el sanejament i millora de la capa de rodadura de tota la llargada de l’antiga carretera, des de l’inici de la nova variant a la carretera d’Arbúcies fins al final, a la rotonda d’accés a l’autopista i la carretera de Massanes.
La posada en servei de la variant de la carretra C-35 ha fet que l’anterior traçat que travessava l’avinguda Coronel Estrada pel mig de la població s’hagi convertit en un dels carrers principals de la Vila i hagi perdut el caràcter de travessia urbana que tenia. La millora del vial l’havia d’executar la Generalitat de forma immediata un cop posada en funcionament la variant com es fa habitualment en actuacions d’aquest tipus. Però davant el retard de les obres, l’Ajuntament d’Hostalric va mantenir al mes passat una reunió amb el Director General de Carreteres, Jordi Follia, on es va acordar que el Consistori d’Hostalric redactarà i licitarà les obres de la urbanització i la Generalitat assumirà íntegrament les despeses.
[@more@]
En aquest sentit, l’Ajuntament també ha demanat ara a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat la formalització d’un conveni que contempli per escrit aquest compromís segons el qual l’Ajuntament d’Hostalric redacta i executa el projecte i la Generalitat es comprometi a finançar la totalitat del cost de la intervenció. L’obra està previst que es porti a terme al llarg de l’any vinent.
D’altra banda, el darrer Ple de l’Ajuntament d’Hostalric va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals el projecte d’urbanització del camí dels Ollers. La inversió per portar a terme aquest projecte té un cost que se situa a l’entorn dels 600.000 euros tot i que, segons l’alcalde, Josep Antoni Frias, es mantenen converses amb els veïns afectats per perfilar l’actuació i els costos que aquesta obra pot comportar pel que fa a les contribucions. De fet, segons Frias, es tracta d’un projecte que el govern municipal havia previst per al 2010 però que es pot avançar a l’any vinent si hi ha el vist-i-plau dels veïns.
Des del grup municipal d’ERC considera que aquesta és una obra que calia tirar endavant i, en aquest sentit, va remarcar en la necessitat que siguin els propis afectats els que facin les seves aportacions al projecte definitiu. Per la seva part, la regidora d’ICV, Maria Zanón, consiera que el projecte és "molt correcte" malgrat va trobar mancances en aspectes com la jardineria.
L’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera ha atorgat, fins al mes de setembre, tan sols quatre llicències d’obres majors al municipi, segons ha explicat l’alcalde, Salvador Canyellas. Segons Canyellas, el sector de la construcció al municipi "ha quedat totalment paral·litzat" i la caiguda de l’activitat respecte a anys anteriors ha estat espectacular.
Davant d’aquesta situació, però, l’alcalde de Sant Esteve és partidari de dinamitzar l’economia local amb l’impuls de l’obra pública i ben aviat preveu que s’adjudiquin les obres de la plaça de l’Església, amb un pressupost de 270.000 euros. Aquest dimecres, 1 d’octubre, el Consistori també havia de mantenir una reunió amb els veïns del carrer Major per detallar-los el projecte de remodelació, que compta amb subvencions de la Diputació i la Generalitat. El Consistori també preveu tirar endavant el 2010 la reforma del pavelló, tant pel que fa als vestidors com a les grades, amb un pressupost de 400.000 euros amb ajuts també de la Diputació i la Generalitat.
[@more@]
Malgrat la concessió d’aquests ajuts, les administracions s’estan endarrerint en la seva liquidació, fet que obliga a l’Ajuntament de Sant Esteve a avançar el paga-ment de les obres. Això suposa a l’administració local una despesa extraordinària en crèdits.
La Rectoria Vella de Sant Celoni inaugura dijous, 16 d’octubre, a les 7 de la tarda, l’exposició ‘El bosc’, dirigida pel naturalista de Sant Celoni Martí Boada a partir d’una petició de la Fundació ‘la Caixa’ a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i comissariada per Francisco Javier Gómez. Es tracta, segons Boada, d’una visió dels boscos del món però explicat "d’una manera diferenciada, des d’una perspectiva també cultural, amb el paper que cada espècie ha jugat per a nosaltres i fins i tot mostrant els objectes que s’han extret al llarg dels arbres", assegura Boada, "com els violins Stradivarius de fusta d’avet". També presenta "els usos culturals, socials i tradicionals que han tingut arbres simbòlics, com el pi de les tres branques".
L’exposició busca donar a conèixer els boscos com un els ecosistemes terrestres amb més biodiversitat del món. L’exposició està composta per diversos elements que aproximen el bosc al visitant, amb objectes reals com mostres de fusta, eines que s’empren a la indústria forestal, mostres de fu-lles, troncs, llavors, fruits o ob-jectes de fusta elaborats per l’home, entre d’altres. També incorpora escultures d’arbres, mòduls interactius entorn a la sostenibilitat i la regressió dels boscos, audiovisuals i animacions que contribueixen al coneixement dels boscos i mapes i fotos de satèl-lits, com a elements destacats.
[@more@]
Un dels principals objectius de l’exposició, segons els seus organitzadors, és "insistir especialment en la gran importància dels boscos a tots els nivells, i en la necessitat de gestionar-los d’una manera sostenible". La mostra permet, de manera senzilla, descobrir les funcions ecològiques dels boscos, la seva dimensió com a espais generadors de riquesa i desenvolupament arreu del món i sensibilitzar en el repte de la seva conservació. L’exposició parteix de la premissa, doncs, que "és possible explotar un bosc sense afectar-ne la seva conservació" i remarca que per aconseguir-ho "és fonamental tenir un bon coneixement d’aquest ecosistema i els seus components".
L’exposició s’estructura en quatre àmbits, per descobrir aspectes com el funcionament del bosc, l’arbre, els boscos de Catalunya i la relació entre el bosc i l’ésser humà. Al primer àmbit es dóna a conèixer el funcionament del bosc, detallant les seves característiques biològiques i ecològi-ques, a més dels ritmes dels boscos en funció del clima, l’hummus com a base del bosc i la relació entre els diversos éssers vius que hi interaccionen.
Al segon àmbit, l’arbre, s’explica com funciona un arbre, la llavor, a través d’una col·lecció de llavors i la fusta, a partir de dues mostres de troncs reals seccio-nats longitudinalment i transversal. En tercer lloc, es presenten els boscos catalans, amb un catàleg dels boscos de Catalunya, una xiloteca amb les 10 espècies més representatives del país i dues maquetes amb els dos arbres més característics de Catalunya. Fi-nalment, al quart àmbit, els bos-cos i l’ésser humà, es recull una mostra de productes, tant prima-ris com elaborats, que s’extreuen del bosc, així com un atles d’incendis de Catalunya. A banda dels textos explicatius i els elements de cadascun dels àmbits, l’exposició compta també amb poesies conegudes que reflec-teixen les principals idees que vol transmetre l’exposició.
L’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Josep Maria Llesuy, va renidelar dimecres el cartipàs del govern municipal a través d’un Decret d’alcaldia. En funció d’aquesta delegació, l’àrea de Benestar Social passarà a mans de la regidora Navidad Nevado, que manté les carteres de Sanitat, Règim Intern, Recursos Humans i Coordinació de regidories. La cartera de Benestar Social era una de ls que tenia delegades la regidora d’ISP, Lola López, que va abandonar el govern fa dues setmanes.
Amb la remodelació del cartipàs també es creen dues noves àrees de govern. D’una banda, es crea una cartera de Patrimoni Natural "amb l’objectiu de potenciar el medi rural, el parc natural i la protecció dels arbres monumentals i de les zones amb més perill de degradació", segons s’assenyala el Consistori. L’altra és la de Comunicació Institucional que gestionarà la pàgina web municipal i el butlletí municipal ‘La Clau de Vilamajor’. Totes dues responsabilitats les assumirà el regidor Higini Herrero, i se sumaran a les que ja tenia de Patrimoni Arquitectònic, Cultura, la representació municipal al Centre d’Estudis Local i al Consell del Parc Natural del Montseny i la tinença d’alcaldia. En canvi, les carteres de Medi Ambient i Participació Ciutadana que gestionava Herrero passaran ara a ser assumides pel propi Llessuy.
[@more@]
D’altra banda, la regidora d’ISP ha lamentat la negativa de l’alcalde de donar explicacions en el Ple municipal de la situació política generada en les darreres setmanes i que va suposar la sortida de l’acord de govern de la regidora independent. López assenyala que malgrat l’alcalde s’havia disculpat en la darrera sessió per haver-li negat la paraula en el Ple del 15 de setembre, "va persistir en no donar cap explicació davant la sala plena de gom a gom" i "només davant la nostra insistència vàrem poder explicar-nos".
La regidora també lamenta que l’alcalde respongués a la seva explicació sobre la crisi de govern dient que en dos mesos estarà oblidada i que als ciutadans el que els importa és que els fanals funcionin i els carrers estiguin nets i asfaltats en condicions. Segons López, "aquesta resposta es un insult als votants que han votat un projecte polític i no un Cap de Manteniment". López també assenyala que s’ha demostrat que CiU volia un soci amb experiència per arrancar amb força el govern però quan aquest ha discrepat "ha anat a buscar nous socis pensant que serien menys exigents".
L’Altrium, el centre de comerç i oci que impulsa Coperfil a Sant Celoni, està esperant els permisos de l’Ajuntament per fixar l’obertura. Segons l’empresa Coperfil, amb seu a Vallgorguina, l’espai compta actualment amb tots els permisos de la Generalitat i ja abans de l’estiu una de les principals empreses que s’establirà a l’espai de l’antiga Sila, Cinemes Oscar, ja va iniciar el procés de selecció de personal pensant amb una possible obertura a finals de setembre. Una data, d’altra banda, difícil d’assolir ja que actualment diversos operaris encara treballen en els últims detalls per donar per acabada la construcció de l’estructura de dues plantes de més de 10.000 metres quadrats de què comptarà el centre.
Segons l’Ajuntament, es preveu que al llarg de novembre ja es podrà atorgar la llicència que permetrà l’obertura de la superfície, que el govern municipal preveu que sigui aquell mateix mes. L’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, ha assegurat que "encara s’estan tramitant algunes coses però ja estan molt tancades" i que en el termini màxim de 30 dies el centre ja disposarà dels permisos. D’altra banda, quan aquests estiguin concedits, s’haurà de procurar la llicència municipal d’obertura a cadascun dels comerços que s’hi volen establir, entre els que, assegura l’alcalde, el supermercat Mercadona és dels que la té més avançada.
[@more@]
Segons Coperfil, actualment el nou centre de comerç i oci compta amb una ocupació d’entre el 50 i el 60 per cent de l’espai total destinat a comerços i establiments. Al marge de les marques ja concretades fa uns mesos, com els Cinemes Oscar, Mercadona o la botiga de bricolatge, jardineria i decoració Aki, també han contractat l’espai diversos establiments, preeminentment del sector serveis.
Un portaveu de Coperfil ha assenyalat, entre aquests, un frankfurt del qual no ha volgut especificar el nom, però que tot indica que serà de la cadena Viena, ja que la companyia ha anunciat la propera obertura d’un nou local a Sant Celoni, juntament amb els de Tortosa, Arenys de Mar, Vic i Alpicat.
Coperfil assegura, a més, que l’Altrium comptarà amb petits comerços, "la majoria de la zona del Baix Montseny", entre els que hi figuren locals dedicats a la restauració, serveis de telefonia mòbil, perruqueries o un taller de canvi de pneumàtics, ja establert a Sant Celoni. Segons la companyia, es tracta, principalment, de petits emprenedors de Sant Celoni, Breda, Riells i Viabrea o Palautordera que han decidit traslladar el seu negoci a aquest espai o obrir-hi una delegació.
L’Altrium compta amb una capa-citat per allotjar un total de 36 establiments, als que cal sumar les cinc sales de projecció que ocuparà Cinemes Oscar. D’entre aquests, dos estaran situats a la planta de soterrani, destinats als sectors de l’automoció i de l’alimentació. La planta baixa comptarà amb un total de 16 locals, que s’han reservat a l’equipament de la llar i establiments de restauració, així com un ampli espai destinat a l’alimentació. Finalment, la primera planta estarà integrada per 18 locals entre parament de la llar, oci i restaurants i bars.
Gairebé la meitat de la primera planta estarà destinada a les multisales de projecció de pel·lícules, un espai que nombrosos veïns de la comarca esperen poder estrenar ben aviat.
L’Ajuntament de Sant Celoni ha aprovat inicialment el projecte tècnic d’urbanització del carrer Prim. L’actuació, que compta amb una subvenció de la Generalitat, contempla la transformació del paviment actual en espai reservat per als vianants.
El cost global previst per a l’execució del projecte és de 93.491,06 euros i l’Ajuntament estima que els treballs podrien començar a principis de l’any vinent.
Els alcaldes de Sant Pere de Vilamajor, Josep Maria Llesuy, i de Vallgorguina, Joan Mora, es van reunir la setmana passada amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, en el marc de la trobada que el Departament va fer amb els ajuntaments que participen en el programa Sinèrgia. Aquest projecte, cofinançat pel Fons Social Europeu i el Departament de Treball, està dirigit a persones en règim penitenciari obert o en llibertat condicional que fan tasques de desbrossament, aclarides, podes i neteges de bosc i de lleres en el medi forestal.
El programa funciona com una etapa intermèdia abans que l’intern s’enfronti a la realitat del mercat laboral. Això li permet treballar a l’exterior del centre penitenciari, mitjançant un contracte normalitzat. El 2007 es va donar ocupació a 328 persones en serveis exteriors.
Un recent estudi realitzat per Sandra Miquel alerta del risc de desaparició del tritó marbrat a Santa Maria de Palautordera. El treball, que es va iniciar l’any passat i que ha estat presentat al seu bloc, constata que actualment, la presència d’aquest amfibi a Santa Maria de Palautordera és rara i només s’ha trobat un individu a la piscina de Vila Núria.
El tritó marbrat requereix basses amb aigües netes i permanents, i amb vegetació aquàtica abundant per poder fer la posta d’ous i refugiar-se dels depredadors. L’amfibi també es pot veure amenaçat per altres factors com el canvi climàtic, les sequeres, la destrucció del seu hàbitat, la captura il·legal, els atropellaments del vehicles, la contaminació de les aigües o la introducció d’altres espècies.
[@more@]
Així, durant l’estudi no s’ha trobat la presència de tritó en cap de les onze basses analitzades a Palau entre els mesos de febrer i maig. Això contrasta amb el fet que el 1998 es va detectar la presència de l’amfibi a la bassa de Can Portell i que durant la primavera del 2005 es van observar més de 20 individus.
El fet que en el present estudi no s’hi hagi trobat cap tritó, segons l’autora del treball, es deu a l’assecament de la bassa per una esquerda i per la canalització del rec que va impedir que es pogués omplir ràpidament.
En les seves conclusions, Sandra Miquel alerta del perill de desa-parició d’aquesta espècie al municipi i conclou que "per això és molt important que es conservin les basses i que s’apliquin mesures per evitar que el nivell de l’aigua sigui insuficient per la vida i la reproducció dels tritons". En aquest sentit, afegeix que cal fer un seguiment de la presència d’aquesta espècie a la bassa de Can Portell i de la piscina de Vila Núria i "assegurar que l’any que ve els tritons s’hi puguin reproduir".
Miquel ha analitzat, per l’estudi, les basses de Can Llaudé, del Reguissol, de l’Arboretum, de Can Sabé, de Can Balmes, de Cal Pastor, de Can Sura, dels Bombers, d’en Martí, de Can Carbonell, de Can Nofre, de Can Guinyau, de Can Batalla, de Can Pinell, de la font de Can Pagà, del camí de Can Pagà, de Can Rafalet, dels Bruguers, de Can Palaus vell, de Can Palaus, dels Horts, de Can Bonamic, de Can Portell, de Can Lluís, de Can Rahull, del sot de Can Xa, de Can Xambau, de Can Roure, de ca l’Ayoi, de Ca l’Ayoi 2, de Can Vila, Can Martí del Bosc, Can Garça de Dalt, de Can Rafalet II, de Can Auleda, la Granja Escola, de Can Portell i del Barri de la Serra.
L’emissora Punt 7 Ràdio de Sant Celoni ha estrenat aquesta setmana nova graella de programes. Al marge de les habituals seccions de música, els butlletins informatius horaris, les agendes culturals o els Info 7, s’incorporen nous espais com les Espigolalles, unes càpsules breus amb anècdotes o apunts culturals que s’emetran a diari a les 11 del matí, la 1 del migdia i les 6 i les 8 de la tarda.
Els dilluns a les 10 de la nit, es recupera la tertúlia ‘Per parlar’ sobre política local, en la que es tornaran quinzenalment polítics del municipi i tertulians convidats. A les 11 s’estrenarà el programa ‘Història del rock’, mentre l’espai de literatura ‘Tirant de llibres’ es continuarà emetent a les 9. La nova incorporació programàtica de dimarts se centra en ‘Els millors amics’, un espai que s’emetrà a les 10 del vespre i on es presentarà un llibre, amb un comentari crític d’un especialista i la dramatització d’un fragment del text.
[@more@]
Mitja hora abans, regidors de l’Ajuntament exposaran la seva tasca al Consistori i respondran a les preguntes dels oients via telefònica, per correu electrònic o en directe. Els dimarts també es podrà continuar seguint l’Info 7 a dos quarts de 9 del vespre, ‘Les nostres cançons’ i l’espai dels programes fets des de les escoles, a més de la ‘Nit de country’ a partir de les 11 de la nit.
Les nits del dimecres comptaran amb el programa ‘Violeta’ de l’Associació de Dones Progres-sistes del Baix Montseny, a partir de dos quarts de 10, i els dijous a les 9 del vespre s’incorpora un programa dedicat a col·lectius d’immigrants i altres entitats del teixit associatiu de Sant Celoni.
Els divendres comptaran amb dos nous programes: el ‘7 dies magazine informatiu’ amb un repàs de les notícies del muni-cipi, el Baix Montseny i Catalunya, i ‘La nit dels mussols’, un programa de dues hores amb seccions com un mercat d’ocasió, consells, intercanvis d’objectes, dedicatòries o altres. Els progra-mes ‘Sardana a fons’, ‘Yo tango’ i ‘Les cançons del vinil’ continuen a l’horari habitual de la graella i ‘Les nostres cançons’, amb temes catalans dels anys de la ‘nova cançó’, s’emetran a diari després de l’Info 7, a dos quarts de 9 del vespre.
