Més de 30 anys després de l'anomenada transició democràtica, el 'Archivo General de la Guerra Civil Española' de Salamanca reté centenars de documents propietat d'entitats, partits polítics, sindicats i ajuntaments del Baix Montseny. Malgrat els compromisos de l'Estat espanyol, els legítims propietaris segueixen sense disposar, a les acaballes de l'any 2007, d'una documentació que els pertany i que va ser utilitzada per la repressió franquista. Ara, l'Estat, torna a dir que no hi ha pressa per tornar-los.[@more@]
Centenars de documents d'entitats, sindicats, partits polítics i ajuntaments del Baix Montseny segueixen dipositats a l'anomenat "Archivo General de la Guerra Civil Española" de Salamanca sense possibilitat que retornin als propietaris. Es tracta d'actes dels Plens dels ajuntaments però també de relacions de socis de sindicats o agrupacions agàries, i actes de seccions locals de partits polítics.
Acabada la guerra del 36, la "Sección Político Social" del règim franquista va acaparar tota aquesta documentació i la va agrupar en el que avui es coneix com "Archivo de Salamanca". No ho va fer amb una funció historiogràfica sinó amb l'objectiu de trobar entre aquesta documentació el nom de les persones i entitats sobres les quals va exercir posteriorment una brutal i sagnant repressió.
Amb el retorn de la democràcia, a Catalunya es va crear la "Comissió per la Dignitat" amb l'objectiu de recuperar per als legítims propietaris un seguit de documents que es mantenien a Salamanca com a "botín de guerra". El moviment, després d'una llarg debat amb l'Estat i amb grups ultradretans oposats a la devolució de la documentació, va aconseguir la creació d'una comissió d'experts encarregats d'analitzar i decidir el futur de la documentació. El resultat, va ser fa dos anys la decisió de traslladar la documentació original als legítims propietaris i mantenir, amb tècniques modernes, còpies dels documents a Salamanca per garantir "la unidad de archivo" que reclamaven els opositors al trasllat. L'acord, però, es referia tan sols a una part de la documentació de la Generalitat però deixava al marge la corresponent a ajuntaments, entitats o partits polítics i les seves seccions locals.
Paper mullat
Tot i l'acord, la seva aplicació s'ha anat endarrerint. La Llei 21/2005 de Retorn no s'ha fet evident i CiU, ERC i ICV en demanaran explicacions al Congrés dels Diputats en una sessió que s'ha de celebrar el proper dimarts, 16 d'octubre.
Alguns ajuntaments del Baix Montseny, com el de Sant Pere de Vilamajor, també han demanat recentment, amb el vot unànim del Ple municipal, tret de l'abstenció del PP, que s'acceleri el retorn de la documentació tal i com preveu la Llei. La resposta ha estat, per part del nou Ministre de Cultura espanyol, la congelació del procés de retorn dels documents a les portes de les eleccions.
Amb tot, i malgrat els centenars de documents dels ajuntaments del Baix Montseny que hi ha a Salamanca i que la Llei no preveu retornar, cap dels consistoris de la comarca ha reclamat que li sigui retornat el seu patrimoni.
Diversitat de textos
L'Arxiu està estructurat en diverses seccions. Algunes contenen documents privats de partits polítics i sindicats com el Casal Català Republi-à de Sant Celoni (ERC) o de la secció de la CNT de la Batllòria.
La majoria de la documentació s'ordena en quatre grups. Un primer de la Direc-ció d'Administració Local de la Generalitat on es recopilen les actes de constitució dels ajuntaments de tot el Baix Montseny. Una segona, amb el mateix abast, correspon a la documentació municipal comunicada al Comitè d'Apropiacions del Departament de Justícia i Dret de la Generalitat on es detallen les propietats intervingudes davant l'aixecament militar feixista.
Un tercer gran bloc correspon a la documentació dels ajuntaments adreçada a la Junta de Seguretat Interior de la Gene-alitat. Inclou dades com la llista de militans d'ERC o de la UGT que tenia Campins, així com altres com el llistat de components del Sindicat Agrícola la Pinya d'aquest municipi. O els ciutadans acabats d'incorporar a la població, com en el cas de Breda, susceptibles de ser cridats al front.
Finalment, s'estableix un darrer gran bloc corresponent als Serveis d'Assistència Social del Comissariat d'Assistència als Refugiats on s'esmenta el llista de persones refugiades a les quals se'ls facilita un ajut. És el cas de l'Ajuntament de Sant Celoni, llavors anomenat de Baix Montseny.
Tot i amb això, i malgrat en els darrers anys s'ha fet un esforç de digitalització i ordenació dels documents, es considera que encara hi ha un fons molt important per ana-litzar al "Archivo General de la Guerra Civil Española" de Salamanca. En la majoria d'aquests casos, aquets documents no corresponen a ajuntaments, administracions, partits o sindicats, sinó senzillament a entitats socials les actes de les quals van ser saquejades pel règim franquista per exercir la seva repressió un cop acabada la guerra. Entre aquests documents es poden trobar des de documentació d'entitats com colles sardanistes a programes i actes de centres excursionistes. La Llei, en cap cas, té en consideració la possibilitat del seu retorn.
