Un estudi elaborat pel BBVA ha xifrat el dèficit fiscal a Catalunya, per al 2005, en 1.604 euros per cap, un import que representa al Baix Montseny més de 107 milions d'euros que no reverteixen en inversions als seus municipis. L'estudi, que alguns economistes catalans ja han remarcat que es tracta d'una estimació parcial i insuficient, posa de manifest que el dèficit català en infrastructures podria estar resolt amb un finançament equitatiu, amb el que molts ajuntaments de la comarca veurien més que doblades les inversions.
Tenint en compte la població del Baix Montseny, segons aquest estudi els veïns de la comarca haurien deixat de percebre en inversions, pel seu esforç fiscal, un total de 107.265.896 euros, una xifra que representa més del que els municipis compten com a pressupost ordinari, poc més de 100 milions d'euros, i dista encara més de les inversions previstes per la Generalitat a la comarca per al 2008, tan sols de 9,1 milions d'euros.
[@more@]
Si cadascun dels municipis del Baix Montseny pogués disposar de la quantitat equivalent al dèficit fiscal que li correspon per nombre d'habitants, moltes de les poblacions veurien multiplicat per dos o per tres el seu pressupost municipal. És el cas d'Arbúcies, Breda, Hostalric, Llinars, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera. Vilalba Sasserra o Vallgorguina, mentre d'altres com Campins, Fogars de Montclús i Sant Esteve veurien incrementat el seu pressupost per inversions considerablement.
La liquidació del dèficit fiscal suposaria que bona part dels equipaments i els serveis pendents a la comarca podrien estar resolts i pagats, en molts dels municipis, en només un any. Així, poblacions com Sant Celoni, veurien ingressar, anualment, vora 25 milions d'euros addicionals al seu pressupost, que el 2006 se situava en 17,7 milions d'euros. Segons el regidor d'Hisenda, Carles Mas, disposar de 25 milions més d'inversió podria permetre, en un any, assumir la construcció del nou hospital, pagar l'escola bressol i iniciar la construcció de la segona, reformar Can Ramis, fer el nou pavelló, ampliar la biblioteca, fer un centre de dia – residència, remodelar la Unió Batllorienca i construir una nova escola i un IES.
A Hostalric, suposaria una injecció econòmica que gairebé se situaria al doble de les aportacions de la Generalitat per desenvolupar la Llei de Barris, que comprèn 25 actuacions al nucli antic. També resoldria mancances en serveis bàsics, com el CAP de Gualba, la nova escola i la construcció del consultori a Riells, un centre educatiu a Vilalba, la consolidació de la xarxa de camins i una pista coberta a Campins o la construcció del nou Institut a Sant Esteve. Amb un pressupost d'aquestes característiques l'Església de Breda podria ser reformada sense necessitat de buscar subvencions, a més de poder renovar tot el clavegueram, i Palau podria comptar amb una estació de tren digna, pista d'atletisme, nova llar d'infants i un IES de 3 línies.
