L’assemblea de militants del PSC de Sant Celoni celebrada dissabte es va mostrar favorable a impulsar una Àrea Residencial Estratègica (ARE) a Sant Celoni però va rebutjar la proposta de l’Ajuntament de fer 1.270 nous habitatges als terrenys de Can Riera de l’Aigua que actualment no són edificables. El PSC ha presentat una proposta alternativa que evita traspassar amb noves edificacions la frontera natural de la riera del Pertegàs i aprofita àrees que ja tenen previst un desenvolupament urbanístic.
Segons el cap del grup municipal del PSC, Joan Castaño, l’ARE suposa "una iniciativa molt positiva per fer efectiu el dret a l’accés a un habitatge digne i adequat" però si es fa a Can Riera de l’Aigua "trenca la planificació urbanística duta a terme durant els darrers anys, trenca la traça urbana i es pren una decisió que hipoteca la revisió del Pla General". En aquests sentit, afirma que "la nostra oposició a l’ARE de Can Riera de l’Aigua no és un no per un no" sinó que "està carregada de raons fonamentades".
[@more@]
Entre aquestes, remarca que els terrenys proposats pel Consistori per l’ARE estan classificats com a sòl agrícola, forestal i rústic i que al Pla General del 1997 ja es va contemplar com a zona a preservar. També considera que els terrenys ultrapassen el límit de la traça urbana topant amb "el que entenem que s’ha de prioritzar: un model de poble compacte". "Hem parlat amb diversos alcaldes de la comarca", explica, i els ARE "s’han proposat en llocs on el sòl ja estava pensat com a urbanitzable, de manera que només s’accelerarà el procés".
Castaño també va fa especial incidència en el fet que el Pla General del 1997 contemplava zones de creixement, de les quals "algunes encara estan en fase de desenvolupament", com el residencial Institut, la zona de la Forestal, el Torrent del Virgili, el barri del Baix Montseny, Can Giralt, l’antiga fàbrica Roca-Umbert de la Batllòria i l’antiga Aymar del carrer Major. L’edificació d’aquests espais supera, segons el PSC, els 2.000 habitatges. Si es desenvolupessin paral·lelament a Can Riera de l’Aigua "comportaria un increment de més de 8.000 habitants i un creixement del 50 per cent de la població actual de Sant Celoni", que actualment és de 16.700 habitants.
Creixement ordenat
"Fins ara la població ha anat creixent de manera ordenada" però amb l’ARE a Can Riera de l’Aigua, segons Castaño, "la situació ens abocaria a un model difícilment sostenible que posaria en risc el concepte de municipi compacte i el model de cohesió social". En aquest sentit, el regidor socialista Josep Capote considera "greu que es posi preu a un model de poble i que per 2 milions d’euros d’estalvi es proposi ocupar un espai que serà irrecuperable".
El PSC defensa que l’ARE s’ha de desenvolupar a zones urbanístiques ja planificades. Segons la formació, sumant la previsió del sector de la zona residencial Institut, del barri del Baix Montseny, i de Roca-Umbert de la Batllòria, es permet la construcció de més de 1.000 habitatges. Es tractaria "d’accelerar els que ja estan planificats i aconseguir equipaments adicionals", ha apuntat Castaño, que també defensa retornar el projecte del nou hospital al Sot de les Granotes i destinar l’actual edifici a residència per a la gent gran, centre de dia i ampliar el CAP de manera que "tots els equipaments sanitaris es mantenen dins el nucli urbà". També demana fer extensiva aquesta filosofia a la resta d’equipaments que preveu l’ARE, posant, com a exemple, una escola bressol i un centre cívic a Sax Sala, o una altra al P-16. "Garanteix un creixement equilibrat, compacte i sostenible i es diversificarien les zones previstes d’habitatge social", evitant concentrar-les a Can Riera de l’Aigua.
El PSC remarca que la Generalitat demana "consens" als municipis per desenvolupar les ARE ja que "ens estem jugant un model de poble". En aquest sentit, fa una crida a les forces polítiques i socials per plantejar una resposta conjunta. Dimecres, ja va presentar les seves propostes a l’equip de govern però també estudia demanar un Ple monogràfic per debatre el model de creixement.
