Per tal d’induir als conductors particulars a respectar els límits de velocitat, els últims anys els Ajuntaments han optat per una solució ràpida, econòmica i efectiva, que és la implantació de plataformes elevades. Aquestes no estan pensades per a vehicles especials i no sempre estan ben senyalitzades per poder alertar als conductors i les troben per sorpresa. En alguns casos, depenent del model del vehicle, genera destrosses i el cost econòmic de la reparació és elevat. Però, a més, pels conductors professionals, com poden ser els sanitaris o de bombers, són un obstacle per desenvolupar les seves tasques.
Un exemple d’això és el cas d’un camió de bombers del Parc de Santa Maria de Palautordera que el maig de 2006, tornant d’un servei, al circular per la travessia de Sant Esteve, va bolcar a causa d’un dels múltiples passos elevats, perdent mig dipòsit d’aigua, a conseqüència de les maniobres que es veuen obligats a fer a la rotonda. Les plataformes, doncs, expliquen els professionals d’emergències i d’atenció sanitària, obliguen a reduir la velocitat, sense tenir en compte que a les carreteres hi circulen vehicles en situació d’emergència, fet que implica que cada cop que tenen una sortida urgent i es troben amb una banda també han de reduir la velocitat.
[@more@]
El temps de reacció dels professionals, per tant, s’allarga, sumant la quantitat de plataformes elevades amb les que s’arriben a trobar. Només en el recorregut que hi ha des l’Hospital de Sant Celoni fins al nucli de Santa Margarida, a Sant Esteve, hi ha una vintena de plataformes entre les que destaca, especialment, la situada a la carretera de Montseny, davant la plaça Major.
Segons el SEM i Creu Roja, les plataformes, a més d’augmentar el temps d’arribada de les ambulàncies incomoden als pacients, que són estabilitzats pels professionals abans d’introduir-los al vehicle. Tot i així, si són greus, cada cop que l’ambulància ha de frenar per superar una plataforma, expliquen els treballadors, poden augmentar les lesions que pateixen, i es retarda l’arribada a l’hospital, posant en perill a la víctima en casos en què cal una intervenció urgent.
Carnet per punts
Una altra problemàtica dels conductors professionals és la que ha denunciat David Oso, conductor d’ambulàncies del SEM. Des que el passat 1 de juliol del 2006 Oso ja ha perdut 6 punts del carnet per infraccions detectades per radars per sobrepassar el límit de velocitat mentre circulava en servei d’urgència amb l’ambulància. Per fer un servei sanitari urgent disposen d’un límit de 20 minuts per arribar al lloc de l’atenció si és fora del municipi i de 10 al nucli urbà. El problema ha portat, fins i tot, a casos de retirada de carnet i, per tant, pèrdua de la feina.
Un cas el que va denunciar el Sindicat d’Infermeria (SATSE), per la retirada de dos mesos del permís de conduir a un conductor sanitari que va superar el límit de velocitat mentre transportava sang en servei d’emergència des de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. El conductor sanitari Oso entén que potser aquesta nova llei funciona amb els conductors de vehicles particulars, però que a ell i als seus companys els ha deixat de banda totalment.
Alta responsabilitat
"S’ha de ser conscient, és una responsabilitat molt important", assegura, afirmant que "si hi ha un nen de 3 anys que s’està ofegant intentaré arribar com abans millor". Els ràdars instal·lats a les carreteres no diferencien entre un vehicle particular i un especial en servei d’urgència.
Els conductors professionals en servei d’urgència consideren dues opcions per resoldre el problema de la retirada de punts. D’una banda, proposen una modificació de la legislació actual per no veure’s sancionats en complir amb la seva obligació i sota l’amenaça constant de retirada del carnet de conduir imprescindible per mantenir la pròpia feina.
De l’altra, demanen, també, la possibilitat d’aplicar en el seu cas l’article 20 del Codi Penal i eximir de responsabilitats, en aquest cas de les infraccions, sempre que el mal causat no sigui major que el que es tracti d’evitar, que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament o que s’obri en compliment d’un deure, ofici o càrrec, com és el cas dels professionals.
