Els medicaments antidepresius suposen la principal despesa en productes fàrmacs a Govern Territorial de Salut del Baix Montseny, segons les dades facilitades pel Departament de Salut. Un fet que va sorprendre divendres als propis responsables de la gestió sanitària, atès la desviació que suposa respecte a la mitjana del país, i que van portar-los a plantejar una anàlisi de la situació en una posterior reunió.
En concret, l’import dispensat per aquests medicaments representa un 7,85 per cent del total per sobre del 6,86 que suposa la despesa en els medicaments reductors del colesterol i els triglicèrids. El tercer lloc en despesa farmacèutica al Baix Montsent l’ocupen els antipsicòtics, amb el 4,54 per cent, per davant dels medicaments contra l’úlcera i afeccions d’estómac amb un 4,15 per cent.
[@more@]
Tot i l’increment detectat a les llistes d’espera, que ha baixat en el conjunt de Catalunya i ha pujat un 33 per cent al Baix Montseny, la situació a la comarca és molt més positiva que al conjunt de la Regió Sanitària i de Catalunya. Així, la mitjana d’espera se situa en menys de tres mesos davant es gairebé 4 de la mitjana catalana i dels 4,5 de la Regió Sanitària.
El tractament dels galindons és ara per ara el que més temps d’espera té al Baix Montseny, d’uns 7 mesos, seguit de les pròtesis de genoll i de les artroscòpies. Precisament, les artroscòpies són les intervencions que en més ocasions s’endarrereixen més de sis mesos a ser intervingudes. Com a dada singular, cal assenyalar que en el conjunt de Catalunya la intervenció que té més temps d’espera no és cap d’aquestes tres assenyalades anteriormanet sinó la circumcisió.
Pel que fa a la llista d’espera estricta al Baix Montseny, la patologia que es veu més afectada és, com al conjunt de Catalunya, la intervenció de cataractes, amb gairebé dos mesos. El galindó, la pròtesi de genoll i l’artroscòpia la segueixen a distància.
Tot i que les enquestes de satisfacció sobre l’atenció sanitària al Baix Montseny estableixen uns valors similars als de la mitjana de Catalunya, cal destacat el fet que el nombre de reclamacions dels usuaris és destacadament més baix que a la resta de país. Així, si a la Regió es presenten 8,11 reclamacions per cada miler d’habitants, a la comarca el nombre de reclamacions se situa en 2,43 per cada miler d’habitants. "Possiblement pot ser un indicador de la bona qualitat del servei", va assenyalar Aurora Dueñas, directora del Sector Sanitari, davant l’assentiment dels professionals que es feien ressò de les dades.
