L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va aprovar inicialment per unanimitat, a l’últim Ple municipal celebrat el 31 de juliol, el Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic del municipi, de la Força de Vilamajor, redactat per la Universitat Politècnica de Barcelona. El Pla delimita l’àmbit de protecció arquitectònica i de protecció paisatgística integral que el Consistori inclourà al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Sant Pere referma amb aquesta iniciativa la voluntat de preservar el castell de Vilamajor i el nucli de la Força, que, tot i que des del 1949 l’Estat espanyol li va atorgar la màxima protecció arquitectònica, i posteriorment va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, fins a l’actual document no s’havia delimitat amb exactitud quin era l’àmbit de protecció real. En aquest sentit, el Pla Especial marca els límits de protecció a partir del pentàgon militar que configurava, al segle XVII, la Força de Vilamajor.
[@more@]
El perímetre de l’espai ve marcat per la riera de Vilamajor, a l’est, el turó de la Creueta fins al cementiri, seguint la línia de propietat del mas La Rectoria, la carena seguint el traçat de l’avinguda dels Quatre Camins, el camí de les Brugueres fins al torrent del Ripoll, per a tancar el pentàgon, de nou, a la riera de Vilamajor.
D’altra banda, la zona designada de protecció paisatgística integral supera la marca arquitectònica, i abasta el llit de la riera de Vilamajor, des del pont de Can Llobera fins al carrer Sant Jordi, per arribar a la carena de Can Clavell, Can Biel i el Sot de Can Romaní per tornar a connectar amb la riera a partir de la carena dels Quatre Camins.
Per determinar l’organització castral del castell, on s’hi troben també vestigis romans i de la vila original, que comptava amb una església pre-romànica, la Universitat ha hagut de recórrer a la topografia i la localització dels fossats del castell del segle XII, ja que les fonts documentals no especifiquen la forma que tenia el castell. Els experts han pogut localitzar, així, els trams de muralla exterior paral·lels als fossats i les portes d’accés als recintes.
L’estudi ha permès localitzar fins a 12 elements castrals: el castell primitiu de Vilamajor, de petites dimensions i format per una torre circular denominada ‘Torre negra’ de pedra fosca, de la que només en queda la base de la torreta; l’església nova, gòticorenaixentista, de finals del XVI i princi-pis del XVII sobre les runes del Palau Comtal, i l’església vella, que no s’ha localitzat però es trobava entre la nova i el castell i es coneix que tenia prevere ja el 872 dC; els pous d’aigua freàtica alimentada pel rec comtal que conduïa al Molí de Baix; la farga, que se suposa que es troba entre les eixides de Can Sion i Can Felip; la Rectoria, una masia agrícola del segle XVII situada dins el recinte castral; els baluards del segle XVIII, en forma de pentàgon; el Palau Comtal de Vilamajor, edificat posteriorment al castell al voltant de la torre quadrada que encara es conserva, la ‘Torre roja’ i el fortificat que encerclava la vila de Vilamajor, anomenada La Força; els fossats, entre els que s’hi compten el de la riera de Vilamajor, que encara existeix, el del Ripoll, dessecat i desviat, i el de la Força; les muralles, que delimitaven els diversos recintes del palau-castell; les torres de defensa, una a l’actual casa de Can Vila i una altra a Can Ferrer Guineu; el pati d’armes, actualment ocupat per l’església nova i el cementiri vell; i, finalment, els recintes, el Sobirà, al voltant de la plaça de la Torre Roja, i el Jussà, al voltant de la plaça de l’Església.
En total, basant-se en aquests paràmetres, el document presenta un precatàleg que protegeix fins a 28 elements arquitectònics castrals de la zona.
