Amb les mateixes mans que han elaborat prop d’una vuitantena de rellotges de sol, Jaume Salichs, un gualbenc de 81 anys, fa voltar la clau pel pany de la porta de Can Figueres, de Gualba, on durant dues setmanes s’hi ha pogut veure una exposició de rellotges solars. "No sé si la trauré, encara, hi ha molta gent que m’ha dit que estava interessada a veure-la", comenta. Obre la porta, i la sala recentment recuperada de la masia desvetlla l’univers de Salichs, un món nascut de les pròpies ganes d’aprendre una disciplina nascuda mil·lennis enrere (la primera peça documentada data del 1.500 abans de Crist, a Egipte, a l’època de Tut-mosis III) i que pocs dominen.
"Jo era paleta i em tocava arrencar les busques dels rellotges de sol dels edificis en els que treballava", explica. A partir d’aquí va néixer la seva passió pels rellotges de sol, compartida inicialment pel seu fill i actualment pel seu nebot, per descobrir com s’elaboraven i per començar a crear-ne de propis.
[@more@]
El seu primer treball va ser el 1982 i des d’aleshores ha completat els càlculs de prop d’una vuitantena d’estructures, moltes de les quals ha executat ell mateix. Amb el temps, els aprenentatges començats amb la lectura de llibres com "Rellotges de sol" de Miquel Palau, la guia que li va permetre començar a elaborar les primeres peces, s’han anat completant. Salichs ha evolucionat la tècnica, creant instruments propis que li han simplificat els càlculs i li han evitat fer les plantilles. "Amb els instruments que he creat", assegura mentre ho demostra, "ara podria fer un rellotge de sol sense necessitat de fer cap càlcul matemàtic".
Des dels primers treballs, el gualbenc ha elaborat diverses peces, com la font de la Rectoria de Gualba, el de la illeta del Parc de la riera on l’ombra d’un rajolí d’aigua marca l’hora i al sòl d’un camp amb un tronc de 8 metres que assenyala les hores marcades en pedres.
També, un que és utilitzable a tot el món, un rellotge analemàtic en què l’ombra de les persones que hi passen per sobra és el que defineix el temps i motes d’altres creacions. Més d’una desena de les seves peces es troben actualment al Museu Andreu Majó de Cabrils, part de la col·lecció del qual també es pot admirar a Can Figueres, i amb qui Salichs va fundar el Centre Mediterrani de Rellotges de Sol. D’altres, es poden veure a edificis del Baix Montseny i comarques veïnes, com el de Can Rahull, de Palautordera, o el de les Agudes. El darrer rellotge elaborat per Salichs, pel qual ha comptat amb l’ajuda del seu fill i el seu nebot, és, precisament, el recuperat a la façana de Can Figueres, al que s’ha incorporat la sanefa original i els escuts de Gualba i l’estendart dels Figueres.
Recorrent l’exposició, Salichs explica el procés d’elaboració dels rellotges de sol. "Primer s’ha de buscar la situació del lloc", comença. "Gualba està situada a 2,26 graus de longitud est respecte el Meridià de Greenwich", a partir del que es fan les mesures, "el que significa que el sol passa 10 minuts abans per Gualba que pel Meridià". Quan es fan els càlculs, prossegueix, s’han d’adreçar ELS 10 minuts i s’han de conèixer les taules de regulació del temps, que determinen la diferència entre els rellotges de sol i els me-cànics, que pot arribar a ser de fins a 26 minuts l’octubre i novembre i que només coincideixen del 17 al 20 de gener i del 8 a l’11 de març. Després, "es colla la busca a la paret per saber la declinació de la façana i es di-buixa el rellotge de sol a mida natural en paper d’embalar".
Les busques han d’assenyalar a l’estrella polar, a 42 graus de latitud nord, remarca. Salichs ha utilitzat la tècnica de l’esgrafiat per la major part de les seves creacions, amb una primera capa d’arenilla i calç apagada i una segona capa de pols de marbre i calç. Sobre la segona capa ressegueix el dibuix del paper d’embalar i comença el rascat per fer sortir el dibuix amb el material de la primera capa. "Com que era paleta conec bé els materials", assegura.
L’exposició de Can Figueres compta, també, amb un breu recorregut per l’origen i l’evolució dels rellotges de sol al llarg de la història. Al centre, presidint la sala, s’hi troba l’únic exemplar mecànic de tota l’exposició: el mecanisme que es va instal·lar al campanar de Gualba el 1908 i que als anys 70 es va substituir per un d’elèctric perquè s’havia espatllat. El 1995 Salichs va baixar l’antic mecanisme del campanar i amb els seus fills el va netejar peça a peça. "Els coloms havien fet el seu jaç damunt del rellotge i estava tot brut", explica. En el procés van descobrir que algunes dents de l’engranatge s’havien desgastat i en reparar-les "el rellotge va tornar a funcionar".
L’interès de Salichs pels rellotges de sol va fer que Gualba fos, precisament, el primer municipi de l’Estat espanyol en acollir una exposició d’aquesta matèria. Va ser el 1996, a la rectoria. Des d’aleshores, Salichs i Majó han organitzat diverses mostres d’aquestes característiques, i s’han dedicat a difondre l’univers dels rellotges de sol fins a la nova edició de l’exposició a Gualba, que ha comptat amb prop de 300 visitants.
L’any passat, l’alumnat de l’escola també va poder descobrir aquest món apassionant, amb les sessions que el mateix Salichs els va dedicar sobre el procés d’elaboració de rellotges de sol.
