Emili Garolera i Bohils, considerat el silvicultor més destacat de Catalunya, va morir dilluns passat a Arbúcies als 85 anys. Garolera va ser el fundador del Consorci Forestal de Catalunya, entitat que va presidir i de la qual actualment n’era el president honorari. L’enterrament es va fer dimarts, dia 28, a les 4 de la tarda, a l’església parroquial d’Arbúcies.
Garolera va néixer a Arbúcies el 21 de març de 1923, precisament el dia que se celebra el Dia Forestal Mundial. Des petit va compaginar els estudis a l’escola d’Arbúcies amb el fet d’acompanyar al seu pare als boscos per començar a aprendre l’ofici. A l’edat de 13 anys, la guerra civil va fer que amb el seu pare s’hagués de refugiar a Paris, a l’Hotel Mont-Tabor, regentat pel un oncle Joan . L’estada a Paris li va permetre aprendre el francès a la perfecció, la qual cosa en els anys posteriors li va facilitar les intenses relacions que va mantenir al larg de la seva vida amb silvicultors i enginyers francesos.
[@more@]
Entre els anys 68 i 74 va compagina la seva feina amb l’alcaldia d’Arbúcies i entre els anys 80 al 87 va presidir el Consorci Forestal de Catalunya, associació que sempre va estimar profundament. Durant la seva presidència es van iniciar els Viatges Tècnics Forestals per tot Europa i Amèrica. Igualment les Jornades Tècniques Forestals, obertes a silvicultors i joves estudiants interessats en les pràctiques silvícoles. Al final d’aquesta etapa es quan se li va concedir la Presidència Honorària.
Emili Garolera ha estat sempre un referent en la gestió forestal sostenible, tal i com han reconegut grans científics com Martí Boada. També reconegut en el sector tant per la seva trajectòria professional com pel seu treball per afavorir l’associacionisme entre els propietaris forestals. Així, l’any 1967 se li va atorgar la medalla al Mèrit Agrícola, la primera concedida a Catalunya a un propietari forestal pel Ministerio de Agricultura per les repoblacions de coníferes exòtiques a les seves finques situades al Montseny. Igualment, Garoleta tenia, entre altres guardons, la placa Déu i Mata que atorga l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Al llarg dels seus viatges, observacions i investigacions arreu del món, Emili Garolera va estudiar la viabilitat de la introducció de nombroses espècies al Montseny per millorar la rendibilitat econòmica de la gestió forestal. Entre les seves moltes tasques dins del mon silvícola destaca la creació de diversos arboretums i silvetums, introducció de mes de 200 noves espècies d’arbres d’arreu del món estudiant les seves possibilitats silvícoles en funció de les condicions climatològiques, assaigs comparatius d’orígens amb importants resultats per la millora de la producció, innovacions molt avantguardistes en tècniques de silvicultura pràctica, millora i consolidació del Jardí Dendrològic del Roquer, o la formació de gran nombre d’estudiants, silvicultors i enginyers a través de jornades tècniques o visites.
Dels seus viatges i de les seves investigacions en els anys de treball també en va redactar unes cròniques que han quedat actualment a disposició del Consorci Forestal de Catalunya. En aquest sentit, se’l considera un personatge cabdal en la història de la silvicultura a Catalunya en la segona meitat del segle XX i un referent mundial amb reconeixements a universitats d’Europa, Rúsia, Estats Units i Japó.
David Merino, regidor i exresponsable de Medi Ambient a Arbúcies, ha lamentat que la seva desaparició no hagi tingut al municipi el ressò i el reconexement oficial que mereixia un referent mundial. Merino també ha destacat el paper del seu fill, Joan Garolera, com a continuador de la feina científica endegada pel seu pare.
