Aquest dimarts es donen a conèixer a Sant Celoni les bases del futur Museu del Bosc de Catalunya, una iniciativa que ha estat escollida pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat entre els projectes de museus forestals proposats al país i que passarà a incorporar-se al document que elabora el govern català d’estratègia forestal de Catalunya.
L’acte comptarà amb la intervenció de Jorge Wagensberg, a qui el geògraf i naturalista de Sant Celoni, Martí Boada, ha descrit com "el museòleg més notori a nivell planetari", que serà qui s’ocuparà de la definició dels continguts i del projecte museològic d’aquesta iniciativa. Durant l’acte presentació a la Rectoria Vella, amb l’exposició ‘El bosc’ de fons, Wagensberg pronunciarà la comunicació ‘El Bosc: una metàfora del coneixement’. De fet, l’actual mostra de la Rectoria, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB que dirigeix Martí Boada serà un dels elements que s’incorporaran al Museu del Bosc quan finalitzi el circuit de 3 anys d’exposició a diverses sales catalanes. A aquesta s’hi afegiran les exposicions sobre el bosc també elaborades per l’ICTA per encàrrec de la Fundació ‘la Caixa’ de les Canàries, les Illes Balears i el conjunt de l’Estat espanyol. També s’hi incorporarà la col·lecció particular de Martí Boada, fruit de molts anys de recerca en aquest àmbit.
[@more@]
"No vol ser gens un museu clàssic de records", puntualitza Boada. El projecte vol combinar aspectes com l’estat dels boscos al món, el problema global dels boscos a escala planetària i la situació del bosc a l’Estat espanyol i a Catalunya. A més, segons Boada, incorporarà elements d’innovació i una part important es dedicarà a la recerca vinculada amb l’energia procedent de la biomassa. Del Museu en penjarà, també, "un grup de recerca molt avançada", afirma Boada, amb el degà de Ciències de la UAB, Jordi Bartrolí, al capdavant. Entre les investigacions previstes hi figuren les de nanotecnologia de química verda "per veure què pot aportar l’excedent de biomassa com a recurs energètic sostenible".
L’elecció de Sant Celoni com a espai per a situar el Museu del Bosc de Catalunya respon a una qüestió estratègica. Segons Boada, la proposta inicial és situar el Museu un lloc ben comunicat, a les proximitats de Sant Celoni i en zona d’accés al Montseny, per potenciar la capitalitat del municipi com a àrea central entre dos referents a nivell fores-tal: el Montseny i el Montnegre.
La intenció és destinar a aquest projecte un equipament de grans dimensions, d’uns 2.000 metres quadrats de nova construcció, amb la previsió que aculli entre 80 i 100 mil visitants anuals. "El turisme actual tendeix més a anar a veure equipaments relacionats amb el món verd i el medi natural", assegura Boada, "espais protegits i boscos ben conservats més que no pas catedrals o esglésies romàniques". El Museu del Bosc s’orientarà, doncs, a la recerca, la pedagogia i la divulgació.
Segons Boada, Catalunya és la divisa a nivell forestal europeu, "és un país de boscos sense saber-ho", ja que és "el país més forestal de l’Europa Occidental", amb un 60 per cent del territori, "per damunt de les mitjanes europees i d’altres països". "Sant Celoni és la capital forestal per excel·lència", afegeix el naturalista, "i per aquest motiu la primera indústria forestal catalana es va instal·lar a Sant Celoni". Boada recorda que el 1860 arribava a Sant Celoni un dels primers trens de l’Estat, "un tren llançadora, perquè emergeix una Barcelona burgesa que necessita carbó i carbonet". Al segle XX hi apareix la indústria transformadora, amb les serradores que fins als anys 60 tindran un paper primordial, assegura el geògraf, a mu-nicipis com Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera o Arbúcies on neix la indústria carrossera, originàriament per l’elaboració de tartanes. Amb la revolució industrial, explica Boada, als anys 40, s’instal·len a Sant Celoni dues empreses químiques que aprofiten destil·lats de fusta: Derivados Forestales i Destilería Indústrias de la Madera, SA (Dimsa) i és als anys 70 quan baixa l’activitats i apareix l’ús terciari, amb la protecció dels espais forestals. "Si la finalitat del principi és l’explotació, ara l’objectiu és la protecció". Boada recorda que aquests espais naturals tenen un poder d’atracció molt important, "al Montseny hi ha hagut anys que s’ha arribat a un milió de visitants".
Representants de l’Ajuntament de Sant Celoni, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i del Consorci Forestal de Catalunya van visitar, dilluns el Museu de Fusta situat a la població guipuscoana de Zegama. L’objectiu de la trobada, segons el Consistori, era conèixer el doble vessant del museu, tant com a element dinamitzador del món forestal, com el seu paper com a reclam turístic. Hi van participar l’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, Martí Boada, Jordi Bartrolí i el regidor Marià Perapoch, entre d’altres.
