La sala de la Rectoria Vella plena a vessar de públic va evidenciar l’elevat interès que ha generat el projecte de creació del Museu del Bosc de Catalunya, una iniciativa començada a gestar ara fa tres anys de la mà del naturalista i geògraf de Sant Celoni, Martí Boada, i el degà de Ciències de la UAB, Jordi Bartrolí, i promoguda per l’Ajuntament de Sant Celoni. Durant l’acte, l’alcalde, Francesc Deulofeu, va plantejar la construcció d’aquest nou equipament al Pla de les Pereres on es preveu desenvolupar el PP16, a l’espai que anteriorment ocupava el càmping, prop de l’IES. Un espai en el que s’espera acollir entre 80 i 100 mil visitants anuals i que es considera estratègic, segons l’alcalde, dins el terme municipal de Sant Celoni, per ser "de fàcil accés, un espai que permet organitzar activitats i està de camí cap al Montseny".
Deulofeu va presentar el projecte com el d’un "museu obert, que sigui dinàmic, més complex que la simple exposició" en el que, entre els seus objectius ha d’incloure posar en valor el sector forestal, oferir una visió integra-dora del bosc, millorar el coneixement integral dels espais forestals, recollir i difondre els resultats de la recerca, impulsar les idees més innovadores en matèria forestal pel què fa als nous usos del bosc i, alhora, va assegurar, haurà de jugar també un paper turístic. Deulofeu va afirmar que "entenem que és un projecte de país, però també un projecte pel nostre poble" ja que "lluitem per ser capital del Baix Montseny".
[@more@]
L’elecció de Sant Celoni per a situar-hi el museu, però, respon també a altres elements, va assenyalar, com la riquesa i atractiu de l’entorn celoní, l’alta producció de biomassa que generen els boscos propers, la seva situació geoestratègica a la tercera corona metropolitana, les bones comunicacions, tant amb el turisme de la costa com el de l’interior, i el fet de ser un municipi amb alta tradició forestal.
Per la seva banda, Martí Boada va assenyalar que el fet "que la convocatòria hagi suscitat tantes expectatives suposa una responsabilitat" per als impulsors del projecte. Emulant les paraules "d’un dels grans savis del país", Boada va recalcar que "Margalef deia que per explicar el bosc calia un poeta, la ciència es feia curta a l’hora d’explicar el bosc". Boada va situar el bosc com una expressió de la història natural, "però també de la història social". "Els nostres avantpassats han escrit la nostra història amb els seus xerracs i les seves destrals", va assenyalar. Una perspectiva que deixa en evidència que el projecte del Museu del Bosc ultrapassarà la dimensió científica per donar una visió més àmplia del fet forestal.
La presentació del projecte la va tancar Jorge Wagensberg, director de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació ‘La Caixa’, que formularà el projecte museològic d’aquesta iniciativa i en determinarà els continguts. Amb una intervenció magistral, Wagensberg va advocar per un Museu que interrelacioni clarament el projecte museogràfic, museològic i arquitectònic, a partir de realitats, objectes, fenòmens i metàfores "per fer-les conversar entre elles". Un projecte en el que es busca "tractar el visitant com un adult perquè aprengui ell mateix quines són les normes que ha de seguir" per canviar el seu comportament i la seva relació amb el bosc. "Les persones d’aquí han d’estar orgulloses del seu museu, però alhora ha de ser un dinamitzador molt important de la zona per atreure els forasters", va assenyalar Wagensberg, "aquest museu ha de ser bell".
A l’acte hi van participar Jordi Bartrolí, Daniel Solé, subdirector general de Museus del Departament de Cultura, Núria Bonaventura, directora general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Helena Ullastres, del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca.
