Tot i que des del 1962 l’Amical de Mauthausen treballava en la clandestinitat per localitzar les víctimes, supervivents i familiars de l’holocaust nazi, no va ser fins el 1978 que l’entitat va poder celebrar la seva assemblea constituent. Ho va fer a Riells de Montseny, on ja s’havien fet diverses trobades de l’entitat sota la protecció de mossèn Pere Ribot. Segons el regidor de Cultura de Riells, Sergi Massó, la rectoria "era un recer de catalanisme i resistència on van rebre un recolliment segur, ja que mossèn Pere Ribot tenia contactes en molts àmbits".
Coincidint amb el 30 aniversari de l’entitat, l’Amical va demanar a l’Ajuntament poder celebrar la seva 30ena assemblea al municipi, un factor que des del Consistori es va voler aprofitar per donar relleu a la data històrica amb altres actes paral·lels.
[@more@]
En aquest sentit, aquest diumenge s’inaugura al Casal del Poble l’exposició ‘Mauthausen. L’univers de l’horror’ que el 26 d’abril es traslladarà a la rectoria de Riells "per oferir la possibilitat de donar a conèixer l’espai on mossèn Pere va fer tota la seva feina", assenyala Massó.
Ja el 17 d’abril, es farà una conferència a l’IES d’Hostalric sobre ‘Les deportacions dels republicans als camps nazis’, a càrrec de Joan Calvo, i el dissabte 19 d’abril es projectarà, al Casal del Poble, la pel·lícula ‘La llista de Schindler’ de Steven Spielberg. Els actes clouran el 27 d’abril amb la celebració de l’assemblea, l’homenatge als deportats, el concert del Quartet Brossa de ‘Músiques de l’Holocaust’ i el dinar de germanor a Can Marlet.
Homenatge als deportats del Baix Montseny
Un dels actes centrals de la commemoració dels 30 anys de la fundació de l’Amical Mauthausen el conformarà l’homenatge i la inauguració del monòlit en memòria dels deportats al camp de concentració alemany. Dels 1.800 catalans que van deixar la vida a Mauthausen, 9 procedien del Baix Montseny. L’A-juntament de Riells, amb el suport de l’Amical, ha volgut recuperar els seus noms i deixar-los gravats en una placa que se situarà als horts del rector, amb el monòlit.
Entre aquests hi figuren els celonins Josep Pahisa i Bruguera, Joan Serra i Monrabà, Josep Dalmau i Robello, Martí Soler i Berlet i Josep Rosés i Badia. Altres deportats foren Pere Expósito i Masnou, de Montseny, Josep Mercader i Salvanyà, d’Hos-talric, Jaume Illa i Pujadas, de Vallgorguina i, finalment, Joan Clos i Pujadas, de Sant Esteve de Palautordera.
L’homenatge a aquests deportats, classificats al camp com a Spanier o Rotspanier (rojos espanyols) i reconeguts pel triangle blau cosit a l’esquerra del pit, serà l’acte més emblemàtic de les activitats previstes entorn al 30 aniverari de l’Amical. El recordatori se celebrarà el proper 27 d’abril, als Horts del rector de la rectoria de Riells de Montseny i comptarà amb la presència del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, la directora del Memorial Democràtic, M. Jesús Bono, i la presidenta de l’Amical de Mauthausen, Rosa Toran, a més de l’alcalde de Riells i Viabrea, Josep M. Bagot, i altres representants municipals de la comarca.
Segons el regidor de cultura, Sergi Massó, des del Consistori s’han arranjat els Horts del rector, un espai que fins ara es trobava tancat i ple de matolls, per oferir una imatge digna al monolit que acollirà i per obrir-los al públic, per recordar les víctimes de l’holocaust. El camp de Mauthausen va ser alliberat per les tropes americanes el 5 de maig de l’any 1945.
L’únic supervivent de la comarca als camps d’extermini fou el Edmon Gimeno i Font, nascut a Breda, tot i que actualment resideix a Barcelona. Per aquest motiu, el proper 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi, l’Ajuntament i l’Amical han organitzat la presentació d’un dels seus llibres, ‘Buchenwald-Dora-Bergen-Belsen: memòries d’un deportat’ que anirà a càrrec de Rosa Toran, presidenta de l’Amical, que també donarà a conèixer un llibre seu, ‘Joan de Diego, tercer secretari a Mauthausen’.
