L\’Actualitat del Baix Montseny

Quatre campiones del món d’escacs de diferents edats, totes elles procedents de Geòrgia, han estat aquesta setmana a Llinars per participar en activitats diversos centres escolars de Llinars i Sant Pere de Vilamajor. Allà han intercanviat experiències amb joves escaquistes i especialment amb noies joves escaquistes.

 I és que de fa temps, un dels objectius que s’ha marcat el CE Llinars és introduir la dona en el món dels escacs i per això s’impulsa des de a pedrera. En aquest sentit s’emmarca la visita de les campiones que forma part d’un programa d’intercanvi que preveu que el proper mes de juny algunes joves jugadores del Baix Montseny puguin anar a Geòrgia a ampliar els seus coneixements. Això sempre que ho pemeti l’època d’exàmens amb que coincideix el Campionat on han estat convidades.

[@more@]

 Per què a Geòrgia? "Perquè a Geòrgia hi ha molta tradició i jugar a escacs dóna molt de prestigi a les dones. Des de fa segles, quan una dona es casa li regalen un tauler d’escacs", explica Anna Matnadze, campiona del món que fa un any resideix a Barcelona impulsant una ONG, Escacs Ambaixadors de la Pau, que pretén fomentar la pau a través d’aquest joc milenari.

 "A Geòrgia els escacs són una assignatura obligatòria", explica Matnadze, i té un important suport del govern. Aquest ajut, precisament, li va permetre dedicar-se professionalment a aquest esport i a la vegada obtenir dues carreres universitàries.

 Això va suposar que Geòrgia diposi d’un planter molt potent de jugadores, guanyadores, que va eclipsar el paper dels homes en aquesta modalitat. "Va arribar un moment que les dones havien arribat tan lluny que els homes no comptaven i era una vergonya si anaves a uns campionats i no aconseguies, almenys, deu medalles", explica la campiona mundial i mestre internacional.

Resultats

La feina que fa el CE Llinars d’aproximació dels escacs a la dona, juntament amb altres clubs de Barcelona amb els que treballen conjuntament, ja va tenir reflexe en la primera jornada de l’Open que el club va organitzar dissabte a la tarda. Si abans en aquest tipus de competicions era habitual veure nois i els seus pares que jugaven mentre les mares esperaven assegudes en una cadira, avui la particpació de les dones és més elevada i aquesta situació s’està trencant. Així, el percentatge de dones sobre els més de 220 inscrits a l’Open supera les estadístiques que hi havia fa uns anys.

 A la sessió formativa, també van participar les altres tres escaquistes campiones: Sopiko Guramishuili, Marian Daelia i  Keti Tsatsalashvili. Una trobada que no es centrava sols sobre el món dels escacs sinó que també es va parlar sobre les diferències entre Geòrgia i Catalunya, o de la situació de les dones abans i ara. "Les dones catalanes juguen molt bé però han de canviar la idea de què es tracta d’un hobby", diu Matnadze, que afegeix que "tenen talent però a l’hora de la veritat veuen que d’això no es pot viure" i abandonen.

 Les escaquistes assenyalen que han tingut molt bona acollida en la seva estada i que els alumnes de les escoles s’informaven no sols d’escacs, sinó també de Geòrgia. Matnadze va mostrar un full que un alumne havia obtingut d’internet amb informació del seu país com a exemple d’aquest interès. Tot i que Guramishuili va indignar-se visiblement en adonar-se que en la informació sobre les llengües pròpies del país, al costat del georgià també s’hi havia inclòs el rus. "Potser Geòrgia i Catalunya no són tan diferents", va comentar algú.

Tweet

L’empresa Gruas Espinosa SA, concessionària del servei de retirada de vehicles de l’Ajuntament de Sant Celoni, ha anunciat al Consistori la seva voluntat de deixar de prestar el servei. Segons ha pogut saber aquest setmanari, l’empresa s’hauria marcat el 30 d’abril com a data per fer efectiva la seva voluntat.

 Els motius de la decisió de  l’empresa seria bàsicament econòmic, atenent que l’actual contracte no li ofereix un marge de suficient. És per aquest motiu que l’alcalde, Francesc Deulofeu, assenyala que des del Consistori s’està disposat a mantenir converses amb l’empresa i "analitzar si es poden revisar les condicions". Deulofeu, de fet, reconeix que actualment el contracte "està molt ajustat" però també té present que la concessionària disposa d’un contracte vigent que l’obliga a complir els compromisos.

[@more@]

 En el cas de no arribar a un acord es podria generar una situació complexa atès que l’Ajuntament hauria de treure a concurs una nova concessió. Això suposaria el compliment d’un seguit de tràmits i terminis que podrien deixar durant alguns mesos el municipi sense el servei i el suport a la tasca que fa la Policia Local en el cas, per exemple, de retirada de vehicles estacionats en guals. La situació encara es més complexa si es té en compte que el servei està actualment compartit entre els ajuntaments de Sant Celoni i de Santa Maria de Palautordera.

Tweet

Una vintena d’alumnes de Breda que tenien intenció de fer primer d’ESO a l’IES d’Arbúcies han vist frustrades les seves expectatives després que el director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Andreu Otero, anunciés a l’AMPA i la direcció del cendre el passat 25 de març que el Departament no estava disposat a modificar el mapa escolar de la zona i que els nous alumnes havien de ser escolaritzats a Hostalric, tal i com està establert al mapa.

 La decisió ha comportat una àmplia mobilització dels pares i mares d’alumnes que, fins al moment, han aconseguit vora 700 signatures de suport reclamant el dret a escollir entre Arbúcies i Hostalric. "Ningú té res en contra de l’IES d’Hostalric", assegura la presidenta de l’AMPA de l’IES Montsoriu, Paquita Cabra, de Breda, que considera que amb aquesta decisió s’està "escanyant l’IES d’Arbúcies, tenint en compte que és l’únic que té cicles formatius". Entre els arguments a favor de l’elecció entre centres destaca el fet que si no es continua enviant nous alumnes a l’IES els dels cursos superiors es trobaran que "no hi haurà prou nens per fer un autobús", a més de la tradició familiar d’anar al centre, abans de l’obertura de l’IES  d’Hostalric, el curs 1995-1996.

[@more@]

 Els pares temen, també, que el curs vinent a Hostalric s’hagi d’estudiar en barracons si s’obre el cinquè grup de primer d’ESO i es manté amb només tres grups Arbúcies, tal i com va insinuar, segons l’AMPA, Otero a la reunió de finals de març.

 Per aquest motiu, els afectats han reclamat la celebració d’un Ple extraordinari a Breda que refermi el suport del Consistori a les demandes dels pares. De fet, aquest ja s’ha pronunciat davant d’Educació en favor dels pares, ja que en Junta de Govern va aprovar un text en què es demana al Departament que revisi el mapa escolar per poder escollir entre els dos municipis, a més d’informar que l’Ajuntament està desenvolupant diversos plans parcials que permetran al municipi disposar de sòl públic on s’hi podria planificar un centre per alumnes de 3 a 16 anys, segons l’alcalde de Breda, Jordi Iglesias.

 El Consistori ha demanat al Departament que tingui en compte el creixement que està experimentant la zona i les infraestructures que faran falta en un futur per atendre la demanda escolar. També ha requerit a Educació que resolgui la situació, com a mínim, per al curs vinent, permetent la matrícula a Arbúcies i deixant els dos instituts amb 4 grups de primer d’ESO.

 Segons Iglesias, si l’AMPA concreta els punts en què vol que l’Ajuntament la recolzi, la setmana vinent es podria celebrar el Ple extraordinari per oficialitzar el suport a les seves demandes de manera solemne. Des de l’IES d’Arbúcies també es recolzen les propostes formulades des de l’AMPA.

Educació atura l’ampliació de l’IES Montsoriu d’Arbúcies

El context d’increment de demanda d’escolarització i obertura de nous grups per primer d’ESO a l’IES d’Arbúcies coincideix en el temps amb l’aturada del projecte d’ampliació del centre per part del Departament. Els arguments d’Educació, segons l’Ajuntament, fan referència a l’elevat cost de l’obra planificada.

 Des del Consistori es vol evitar que s’inicïin de nou els tràmits administratius. "Com que el projecte ha quedat descartat hauríem de tornar a partir de zero", assegura l’alcalde del municipi, Roger Zamorano, "i ara estem lluitant perquè no sigui així". "És escencial i bàsic que el projecte de l’ampliació tiri endavant", remarca, vinculant-lo a les necessitats de millorar la capacitat del menjador del centre i els Cicles Formatius, on el Consistori té un ambiciós projecte per vincular-los amb la indústria carrossera del municipi. "Volem que l’IES continui com a referent de qualitat en l’ensenyament que imparteix i per això cal l’ampliació", diu Zamorano, "en això serem belligerants amb Educació". 

 Jordi Tordera, cap d’estudis de l’IES, assegura que amb l’aturada del procés d’ampliació també quedaran per fer altres millores previstes al centre, com la substitució de les finestres i la millora dels tancament, el sistema elèctric o el cablejat de la xarxa.

Tweet

L’empresa Minuàrtia, encarregada de realitzar la investigació científica dels mol·luscs trobats durant els treballs de neteja i millora de la bassa de la Farga d’Arbúcies, ha recomanat al Consistori la reintroducció de peixos autòctons de la Tordera per garantir la reproducció de les nàiades.

 L’informe indica que aquest tipus de mol·lusc utilitza peixos hoste durant el seu procés reproductiu. En aquest sentit, en la fase larvària les nàiades trobades a Arbúcies són paràsits d’aquests peixos que, segons Minuartia, en el cas d’aquesta espècie concreta, ‘l’Anodonta’, seria el barb el que en temps passats hauria acomplert aquesta funció.

[@more@]

 L’empresa considera que els peixos que actualment poblaven la bassa, carpes o carpins, no permetien tancar el cicle vital del mol·lusc correctament, ja que no es tracta de peixos adequats per aquesta funció i, per tant, recomana no incorporar, en el futur, peixos no autòctons de la Tordera a les aigües de la Farga.

 Els mol·luscs trobats a Arbúcies són una espècie protegida a Catalunya i, fins al moment, només s’havia trobat una altra població d’aquesta nàiade a la Tordera, el 2001, concretament al pantà de’n Matllo, un llac artificial de prop de Caldes de Malavella.

 Per aquest motiu, es vol tenir especial cura en el tracte dels exemplars trobats durant les obres de millora i s’ha optat per deixar-les enterrades diversos dies en el fang humit ja que Minuartia no aconsella fer-ne el trasllat a un altre espai. L’empresa ha recomanat, així mateix, accelerar les obres de reforma de la bassa i mantenir un espai amb fons de sediments tous al nord i nord-est, una mesura que des del Consistori ja s’ha previst d’executar.

 Finalment, l’informe tècnic també alerta de la possibilitat de fer noves troballes al pis inferior de l’antic edifici de la Farga, i, en aquest cas, caldria traslladar-les a la bassa per garantir-ne la conservació.

Exemplars de 20 anys

Els mol·luscs de la bassa de la Farga que han servit per estudiar l’espècie trobada, són exemplars adults, de fins a 20 centímetres de llargada, als quals s’atribueix una edat d’entre 10 i 20 anys.

 A les últimes dues dècades s’han localitzat closques buides d’aquesta espècie de nàiades a dos llocs més de la conca de la Tordera, a la riera de Vallcanera, prop de Sils, i al Gorg de’n Parroi, vora Massanes, però en ambdós casos es tractava de mol·luscos morts. Per aquest motiu, Minuartia considera que pot tractar-se d’un dels últims reductes vius d’Anodonta cygnea de la Tordera, tot i que cal confirmar-ho amb ADN.

Tweet

L’Ajuntament de Riells i Viabrea i l’Institut Tecnològic de Catalunya (ITC), van signar un conveni, dijous de la setmana passada, per desenvolupar una Oficina d’Atenció i Participació Ciutadana al municipi. La signatura la van formalitzar l’alcalde de Riells, Josep M. Bagot, i el director de l’ICT, Pere Puigdollers.

 El projecte d’implantació de l’Oficina, impulsada des de la regidoria de Participació Ciutadana, encapçalada per Eduard Ruiz, té diverses fases. Segons Ruiz, la primera consisteix en l’anàlisi dels tràmits que afecten al ciutadà i la manera de millorar-los. La segona fa referència al disseny de l’oficina, establint quins serveis oferirà i quin personal l’atendrà, entre d’altres aspectes.

[@more@]

 Finalment, l’última fase, serà la implantació física de l’Oficina d’Atenció i Participació Ciutadana. La nova oficina es preveu que se situï als baixos de l’ajuntament i la seva inauguració es farà efectiva aquest proper mes d’octubre.

Tweet

El doctor Carles Badia, de 55 anys, és el nou director de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Baix Montseny en substitució de Guillem Hoyo. Especialista en medicina interna, treballa a Sant Celoni de de fa 27 anys com a metge de família. De fet, sempre ha treballat on viu i es considera plenament integrat al poble. La seva tasca serà ara la de dirigir un equip de 65 professionals. "És una feina que em fa molta il·lusió i agafo amb moltes ganes encara que sé que és molt difícil i que el doctor Hoyo ho va fer molt bé. L’únic que faig es prendre un relleu", assegura el nou responsable.

– Quins són els reptes que s’ha marcat com a nou Director de l’ABS Baix Montseny?

– Bàsicament són projectes de millora de funcionament de coses internes del nostre servei. No descobriré res. El que es fa ja està escrit i pensat. Reorganitzar aguns temes que estaven pendents.

[@more@]

– El tipus de demanda també obliga a adaptar-se?

– En aquests moments el que ens obliga més a reordenar l’ABS és, com a tot arreu a Catalunya, la mancança que tenim de professionals. És el problema més important però que no solucionaré jo com tampoc podia solucionar el doctor Guillermo Hoyo per-què no som responsables que n’hi hagin. Això és el producte… Del que sigui! Però estem així. I per desgràcia ni jo ni ningú veu un futur massa encisador. En un futur molt proper no crec que es pugui solucionar. Per exemple, els metges de família feien una especialitat de tres anys i aquest any serà de quatre. I aquest any no es llicenciarà cap metge de família. I totes les places que es convoquin en aquest moment les haurem d’anar cobrint com es pugui.

– I això de qui ha estat responsablitat?

– No coneixo qui va decidir que el metge de família enlloc de fer tres anys de MIR n’havia de fer quatre.

– I no hi ha metges que busquen guàrdies…

– Costa moltíssim i hem de pensar que a més som a 50 quilòmetres de Barcelona. En un lloc on es treballa bé… Però ens costa molt. Els metges ho saben i ens demanen uns horaris que vegades no ho pots donar. Necessitem un metge al matí i un a la tarda però potser ens haurem d’acostumar a tenir-ne dos al matí o tres al matí i dir a la població que visitem al matí. No hi ha oferta a la tarda perquè són mares, perquè tenen família… És tot un cúmul que ens va en contra. Un 65 per cent dels metges actuals són dones en edat fèrtil. Que algú expliqui com es pot fer la conciliació familiar i treballar de tardes o fer guàrdies.

– Hem de pensar en la sanitat com un servei d’unes hores determinades?

– Home, jo no vull dir res però quan l’escola et cita a fer una entrevista amb el mestre et cita a les 10 del matí. Si vols hi vas i si no, no hi vas. Jo penso que davant una malaltia podem fer el mateix, no?  Perquè avui hi ha una infermera pediàtrica, una llevadora que poden solucionar sovint el problema sense haver de recórrer al metge.

– La solució passa per buscar metges professionals de fora?

– Passa perquè n’hi hagi més. Home, professionals de fora fent de metge de família a Sant Celoni ho veig una mica difícil. Evidentment que farem el que sigui mentre tinguin la titulació, ganes de treballar i d’integrar-se. Després ja li explicarem com funciona el Baix Montseny.

– Per un tema cultural?

– Crec que si. Abans no entengui què és això, que potser en una especialitat no és tan important… El que és l’entorn cultural, del poble i la ciutat on treballes. Que és Catalunya o Linares. Que és diferent.

– Els metges s’hi troben a l’inrevés?

– Ens estem col·lapsant. Tenim sobrecàrrega. A Sant Celoni hem passat dels 11.000 habitants a 16.000 habitants i te-nim un projecte de 20.000 ha-bitants d’aquí a no res. I tot això és molta població metropolitana, acostumada a una manera de fer totalment diferent a la d’aquí, i de nouvinguts. Ja siguin subsaharians, nordeuropeus o centreeuropeus. Això és una sobrecàrrega a la consulta que algú hauria de valorar algun dia. Igual que passa amb l’ensenyament. No és el mateix una classe amb 30 nenes del país que 15 nens dels quals 5 són extrangers. La comunicació, la comprensió, malgrat es tinguin tots els estris per funcionar…

– Que els tenen…

– Si estàs limitat a visites de 10 minuts i dius: "Esperi un moment que ara truco a Barcelona, a Sanitat Respon, perquè faci una conferència a tres persones perquè tinc un pacient de Gàmbia i no ens entenem". A mi em posen un intèrpret i a qualsevol metge que ho necessiti. Però algú sap què és fer un intent de saber què li passa a aquell senyor a través del telèfon? Val més això que no pas res, però és molt difícil.

– Hem de tornar a la cultura que el constipat es passa a casa amb unes aspirines?

– Home, i tant que s’hi ha de tornar! És bàsic que la gent aprengui a curar-se un constipat a casa sense haver d’anar al metge o unes diarrees i fer només dieta, que és el que ha fet sempre tothom si no hi ha cap símptoma d’alarma. Però cada vegada la gent és més depenent de tots els serveis, el metge, la inferemera o les urgències. Això no es pot canviar a no ser que es faci una política sanitària educativa.

– Quan es resoldrà el tema de la pediatria?

– Està a l’horitzó. Si no de resoldre’s, de millorar. Estem buscant pediatres, és difícil, però fem una recerca per poder complir les hores de pediatria tant en el camp de l’ABS com a l’Hospital de Sant Celoni. I entre tots, almenys, poder donar una cobertura de tot el dia.

– Hi haurà més atenció a la Batllòria o Vallgorguina?

– En el futur, a la Batllòria, depèn molt del nombre de població que hi hagi. Però abans d’augmentar la dotació mèdica penso que s’ha d’augmentar la qualitat del consultori que penso que està una mica… Tinc entès, eh? Perquè la setmana passada l’havia de visitar però no vaig poder perquè… Mira… Un metge es va posar malalt i jo que tenia programat fer aquesta visita vaig haver de passar consulta.

– I hi ha més projectes?

– Nosaltres aquí comencem obres la propera setmana per fer més consultes, una sala d’extraccions més adient i més despatxos per tenir metges que puguin venir al matí. I que puguin venir a la tarda. O quan sigui, però que vinguin. A Palau també hi ha un projecte de creixement a l’ambulatori i a Vallgorguina…. Vaig llegir a l’Actualitat que ara es parla de si es farà un ambulatori nou o no.

– Hi ha una tipologia en la demanda de l’usuari de l’ABS del Baix Montseny?

 – Hi ha molta demanda de serveis socials… I potser és on estem més fluixos malgrat la Llei de la dependència i això… Necessitem un hospital de dia, un menjador per a avis que poden viure a casa però que necessiten que els acompanyin en determinats moments. I cada dia la població s’està envellint de manera estratosfèrica.

– Com està la vinculació amb l’Hospital?

– La intenció és treballar com hem fet fins ara i buscar sinergies. Sobretot de no duplicar serveis o consultes. Tot passa perquè hi hagi millor comunicació informàtica. I pugui veure que si l’Hospital et va fer una anàlisi fa un mes no té sentit que t’en demani un altre.

– Això ho podrem veure o és ciència ficció? Aniré al metge a Ripoll i ell podrà consultar el meu historial?

– Segur, segur. penso que no està ni tan lluny no ha de ser tant difícil.

– I la racionalització de les urgències a l’Hospital. Funciona bé?

– No. Hem d’assumir més. No pot ser que l’Hospital de Sant Celoni hagi d’assumir uns fluxes d’urgències que no li corresponen. La gent ha d’entendre que un equip d’urgències val molts diners.

– A això ajuda estar porta en porta l’ABS amb l’Hospital?

– Hi ha a qui nosaltres li donem hora per demà i se’n va a urgències.

Tweet

Rosa Pascual Puigdefàbregas, creadora i ànima durant molts d’anys de l’Escola Pascual, va morir la setmana passada a l’edat de 85 anys. Rosa Pascual, més coneguda pels veïns de la vila com ‘Rossita’, va ser el model d’una generació de mestres que van convertir la seva professió en una vocació, com expliquen els que la van conèixer de més a prop.

 Nascuda a Sant Celoni, Rosa Pascual va fundar l’any 1942 el centre que avui encara és una referència com com a llar d’infants i parvulari i que imparteix el primer cicle d’educació infantil i P-5 dirigit per la seva neboda, Montserrat Pascual. "Que la senyora Rossita a la seva època, amb una inciativa de dona emprenedora, tirés endavant una escola, ja mostra que es tractava d’una dona forta i valenta", assenyala l’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu.

[@more@]

 Durant més de 50 anys, fins l’any 1992 quan es va jubilar, l’Escola Pascual va acollir infants, estudiants de mecano-grafia i taquigrafia, aquells que havien de repassar a l’estiu i també aquells que estudiaven en altres centres celonins però que al vespre hi feien cap per acabar els deures. És per això que la senyoreta Rossita és considerada la mestra de tres generacions de celonins. Fins i tot molts dels que no han passat per l’Escola Pascual tenen uns pares o uns fills que sí hi van anar.

Lligada a la vida escolar

Les persones que van tenir un tracte més estret amb Rosa Pascual assenyalen que era una persona entregada al món de l’ensenyament però que, a la vegada, sempre estava disposada a col·laborar i fer participar de les activitats de la vila. Era la primera a impulsar  a ser presents en els jocs esportius, els balls o el mercat de l’encerada.

 Després de jubilar-se, i mentre la salut li ho va permetre, la senyoreta Rossita va seguir vivint l’escola d’aprop. Això li va permetre seguir tenint contacte amb les noves generacions de celonins. Divendres, a les 4 de la tarda, es fa fer la cerimònia de comiat en l’esglèsia parroquial on no van faltar molts exalumnes, amics, i l’equip docent del centre que va retre-li homenatge per la seva dedicació.

Tweet

Avui dimarts, a les 9 del vespre, s’inaugura al Museu Etnològic La Gabella, a les 9 del vespre, la segona de les taules de barri previstes de crear a Arbúcies, la del barri del Castell. La primera experiència la va protagonitzar el Camp de l’Oliver que va esdevenir la prova pilot, l’any passat, d’aquest espai de participació ciutadana.

 Segons l’Ajuntament, la Taula de Barri és un espai on es busca debatre, informar, consultar i prendre decisions conjuntes en aquells aspectes que els veïns considerin importants. En aquest sentit, la primera experiència va permetre adjudicar part del pressupost municipal a 19 actuacions de millora del barri, escollides pels mateixos veïns. D’aquestes, segons el Consistori, ja n’hi ha 8 de realitzades, com la incorporació d’un tancat a l’àrea de contenidors del carrer Camp de l’Oliver, la supressió d’una plaça d’aparcament annexa a un pas de vianants o el control dels sorolls amb sonòmetres. Les que resten per fer-se, com la incorporació de passos elevats per vianants, s’aniran desenvolupant el 2008.

[@more@]

 Amb l’obertura de la Taula de Barri del Castell, l’ajuntament amplia el pressupost inicial per aquesta iniciativa, de 30.000 euros, a 60.000, amb la previsió d’arribar, el 2010, a destinar-hi fins a 120.000 euros, tenint les quatre taules programades en funcionament.

Tweet

Dels 2.380.745 euros que l’Estat ha de pagar als ajuntaments del Baix Montseny sud per compensar la bonificació del 85 per cent de l’IBI que es perdona a Acesa per la gestió de l’autopista des del 1996 fins al 2007, només Vallgorguina i Vilalba Sasserra han obtingut els imports del Ministerio de Economía, i només per al període 1996-2002 segons la Interventora de l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, Àngela Acín.

 Llinars, Sant Celoni, Vallgorguina i Vilalba compten amb una sentència ferma dels tribunals per al període 1996-2002, però els dos primers municipis encara no han rebut de l’Estat els 256.963 euros i els 465.241 euros que els corresponen respectivament. Sí que els haurien cobrat, per contra, Vallgorguina, per un import de 37.553 euros, i Vilalba Sasserra, de 27.308.

[@more@]

 Segons Acín, queda encara pendent de sentència el segon període, des del 2003 fins al 2007. "Pensem que si no canvia res en el procés, el criteri hauria de ser el mateix", assegura la Interventora, i, per tant, les sentències haurien de ser també favorables als ajuntaments.

 Pel segon període reclamat, correspondria a Llinars un import de 423.989 euros, a Sant Celoni de 829.613, a Vallgorguina de 81.461 euros i a Vilalba de 22.921. Acín assegura que, quan es dicti sentència, aquesta no serà impugnable per part de l’Estat davant del Tribunal Suprem, perquè "la quantitat anual no supera els 150.000 euros".

 El cas de Santa Maria de Palautordera és sensiblement diferent, ja que el municipi no va demanar la defensa a la Diputació en primera instància tal i com van fer la resta de municipis del Baix Montseny sud. Actualment l’Oficina de Gestió Tributària li porta la defensa de dos contenciosos. Un pels anys 2003 a 2006 respecte l’IBI de la prolongació de l’autopista des dels anys 90, pel qual li correspondrien, si obtingués sentència favorable, 101.687 euros. El segon fa referència als trams que no s’havien reclamat inicialment i que corresponen al període 2004-2007. L’import a cobrar per aquests seria de 133.991 euros.

 Acín assegura que l’OGT assumirà, també, la defensa dels municipis respecte la rebaixa del valor cadastral de les autopistes dictada per l’Estat. "Ens sembla que en molts casos no és correcta", explica Acín, afegint que "està clar que el cost de contrucció de l’autopista no pot ser inferior el 2008 que l’any anterior". L’OTG ha demanat, també, que es prorroguin les sentències de l’IBI per no haver de d’esperar el resultat dels contenciosos cada any.

Tweet

L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha començat els treballs per dibuixar rutes pel municipi a partir de camins i senders, senyalitzant-los i comunicant els barris de la població amb rutes d’interès turístic i de lleure. En aquest sentit, el regidor de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Ramon Arabia, ha convocat una reunió a la sala de Plens municipal pel proper dijous, 17 d’abril, a les 9 del vespre, per continuar treballant en aquest aspecte amb entitats, com Frederica Montseny, l’Esbarzer o el Centre Excursionista, i persones a títol individual.

 D’entrada, en reunions prèvies, ja s’han dibuixat 8 rutes diferents. La primera correspon al traçat del Camí, que connectarà amb la resta de municipis del Baix Montseny, i per al qual ja s’està ultimant la guia. "Amb aquest camí tancat", assenyala Arabia, "podem anar obrint altres camins". La intenció inicial és "marcar rutes al voltant de Palau" per "quan tinguem fetes les nostres, posar-nos en contacte amb poblacions del voltant per fer rutes més llargues", afirma el regidor.

[@more@]

 L’Ajuntament compta, per aquesta iniciativa, amb un pressupost de 12.000 euros, tot i que ha demanat subvencions a la Diputació per a poder-la dotar d’una partida més àmplia. "Ara començarem a treballar en una de les rutes", explica Arabia, "i la resta les anirem obrint mica en mica a mesura que cadascuna estigui tancada". Aquestes comptaran amb senyalització del traçat per nivell de dificultat i durada del recorregut.

Set rutes de Palau

 Actualment el Consistori ja disposa amb la proposta de 7 rutes diferenciades, a més de l’establerta pel Camí. La primera sortiria de l’estació de Palau fins al centre per tornar a l’estació. La segona serà fins a Sant Celoni i Mosqueroles per tornar al centre de la vila. La tercera anirà i tornarà de Palau a Vilamajor i la quarta serà la ruta de les fàbriques de la Tordera, ideada per l’entitat Frederica Montseny. La cinquena portarà del centre de Palau al Pont Trencat tornant pel punt d’informació i la sisena farà el recorregut dels molins del municipi. Finalment, l’última de les propostes és fer una ruta des del centre fins a l’Arboretum, Can Portell, Can Barceló, l’ermita del Remei i cap al centre del poble passant pel carrer del Remei i el carrer Major.

Arabia ha assenyalat que a les reunions per establir aquestes rutes també es tindran en compte les aportacions dels veïns en el debat participatiu del POUM.

Tweet