L\’Actualitat del Baix Montseny

El Consell d’administració de l’empresa gestora d’infraestructures de la Generalitat, Gisa, ha adjudicat aquesta setmana la redacció del projecte constructiu per condicionar el tram de la carretera GI-555 que uneix Sils i Massanes. La via pertany a la xarxa local de carreteres que depèn de la Generalitat i s’utilitza per accedir des d’Hostalric fins a Sils com a itinerari alternatiu a la C-35.

 Segons la Generalitat, la GI-555 compta amb un trànsit important, que arriba a assolir els 6.800 vehicles diaris a la zona de Sils. A més, afirma, actualment la carretera compta amb una amplada de via estreta que en molts trams varia entre els 6 metres i els 6 metres i mig sense vorals.

[@more@]

 Per aquest motiu, l’actuació que es preveu fer a la zona consisteix en l’ampliació de la secció de la carretera fins a 8 metres. També es faran obres de millora a les interseccions i en algun punt es realitzaran canvis de traçat per incrementar la fluïdesa i la seguretat del trànsit. Entre aquestes s’ampliarà el pont sobre la riera de Massanes. En total, el govern català preveu actuar sobre un total de 13,2 quilòmetres.

 L’estudi informatiu del condicionament de la carretera GI-555 va ser aprovat definitivament a principis de 2006. Amb l’adjudicació actual de redacció del projecte constructiu la Generalitat compta invertir a la zona 11 milions d’euros.
 El projecte estarà redactat, segons ha assegurat la Generalitat, a principis de l’any vinent de manera que es disposi de la documentació necessària per poder procedir a programar l’inici dels treballs a la carretera.

Tweet

El context general de fort increment de vot del PSC a les eleccions al Congrés dels Diputats del passat diumenge ha tingut també el seu reflex immediat al Baix Montseny. Amb un total de 14.484 vots, la formació s’ha consolidat com a primera força a les eleccions estatals i ha passat d’un suport del 29,9 per cent de l’electorat a un 39,3, en uns comicis en què la participació s’ha situat en un 72,1 per cent, set punts per sota que el 2004.

 Així mateix, s’ha situat com a primera força a 13 municipis de la comarca quan, a la passada convocatòria, tan sols ho era en 7 poblacions. Breda, Fogars de la Selva, Fogars de Montclús, Gualba, Hostalric, Llinars, Massanes, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba són els municipis on el PSC ha superat en vot a les altres formacions. A la resta, el partit socialista s’ha situat com a segona força. Tot i el bon resultat, el percentatge de vot obtingut pel PSC a la comarca queda, encara, 6 punts per sota del que ha aconseguit el partit al conjunt de Catalunya, situant-se amb un 45,33 per cent del total de vots emesos.

[@more@]

 CiU, per la seva banda, ha aconseguit aguantar el cop, amb tan sols 164 sufragis menys a la comarca que a la passada contesa, tot i que, en aquesta ocasió, 362 persones més han exercit el seu dret a vot al Baix Montseny. La petita variació de vot no s’ha tras-lladat significativament al percentatge de suports rebuts per la formació, que ha passat de ser d’un 28,9 a un 28,3 per cent a aquestes eleccions.

 Sí que s’ha notat, en canvi, en el seu pes a cadascun dels municipis. Si el 2004 CiU era primera força a 11 poblacions del Baix Montseny, després de diumenge la formació s’ha mantingut com a hegemònica a només 6 municipis. D’a-quests, la federació naciona-lista ja havia estat la més votada als comicis del 2004 a Campins, Fogars de Mont-clús, Montseny, Sant Esteve de Palautordera i Sant Feliu de Buixalleu. Incorpora, res-pecte les passades, Arbúcies, on ERC era primera força i on CiU no té, ni tan sols, representació municipal.

 Si la mitjana de vot a la formació al conjunt de Catalunya se situa entorn al 21 per cent, la federació nacionalista su-pera aquesta xifra en 7 punts al Baix Montseny .

ERC cau

 De fet, el fort descens d’ERC a Arbúcies, on ha passat de 1.118 sufragis a només 499, exemplifica la caiguda de la formació republicana arreu de la comarca i del país. Al Baix Montseny, ERC ha perdut la meitat dels seus votants, passant de 8.497 el 2004 a ser de 4.185 en aquests comicis. Minva considerablement, així, el relleu que havien adquirit els republicans el 2004, on es van situar com a primera força a Arbúcies i com a segona a 9 municipis més del Baix Montseny (Breda, Campins, Fogars de la Selva, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu i Vallgorguina).

 La formació ha tingut revesos importants en municipis com Arbúcies, Gualba, Sant Pere de Vilamajor o Santa Maria de Palautordera, on ha perdut més de la meitat del seu electorat. ERC s’ha situat, després de diumenge, com a tercera o quarta força a les poblacions de la comarca, passant de sumar un 23,2 per cent dels electors a comptar amb un 11,3 per cent, per darrere del PP.

PP i ICV es mantenen

 El PP ha obtingut, al Baix Montseny, gairebé el mateix percentatge de vot que a les passades, tot i que han sumat 292 vots nous. L’element més significatiu és que, en aquesta ocasió, els populars han superat ERC a 9 municipis de la comarca, concretament a Llinars, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina, Vilalba Sasserra i Fogars de la Selva. Aquest últim municipi és l’únic on PP se situa com a segona força, una posició que el 2004 ocupava ERC.

 D’altra banda, amb només 33 sufragis més, ICV conserva el seu electorat a la comarca, amb un 4,9 per cent de vot, només un 0,1 per cent més que a les passades. La formació ecosocialista ha estat, tanmateix, la més irregular per municipis, doblant vot, o gairebé, a llocs com Montseny, Massanes i Vallgorguina i reculant seriosament a Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric o Campins.

 La jornada electoral es va desenvolupar sense incidents a la comarca. L’única excepció la va protagonitzar Arbúcies on, a dos quarts de 3 de la matinada, es va detectar que s’havien segellat les portes del col·legi electoral del CEIP Dr. Carulla amb silicona. A les 8 del matí la brigada municipal va netejar la porta per obrir.

Tweet

ERC d’Hostalric ha presentat una moció a l’Ajuntament del municipi perquè en el proper Ple, que se celebra dilluns vinent, demanat que s’augmentin les mesures de seguretat de la baixada de l’Estació. Segons la formació, la recent obertura del supermercat Mercadona a la zona hauria suposat un increment consi-derable de la circulació de persones i vehicles a tota la zona fins a la girola del carrer Josep Forner.

 Per la formació encapçalada per Joan Maria Serras destaca que a les hores punta, quan els habitants del municipi surten de la feina, i els dissabtes incrementa el volum de circulació de vehicles en aquests espais i, per contra, baixa "la predisposició dels usuaris a utilitzar l’aparcament subterrani del supermercat". Això provoca, afirma ERC, que es desbordi moltes vegades la capacitat d’estacionament a peu de carrer.

[@more@]

 Les males costums d’alguns conductors, afegeix la formació, que per no haver de maniobrar o estalviar-se de caminar no dubten a estacionar els seus vehicles damunt de la vorera davant del supermercat o, en la majoria de casos, "pujant dues de les rodes sobre la vorera just dins la girola". Fins al punt, asseguren, d’envair la zona de vianants i "incrementar-se considerablement el perill que suposa la caiguda lliure" pel què fa a la circulació de vianants pel fet de no existir cap protecció que ho impedeixi. "El problema és més significatiu quan es tracta d’infants i de gent gran", remarca ERC.

 En aquest sentit, la moció presentada per la formació demana que es reguli de manera immediata l’aparcament de la zona, impedint als conductors l’estacionament en els llocs no autoritzats per fer-ho i denunciant els casos reincidents. Així mateix també es reclama la instal·lació de pilones de seguretat que separin la vorera de la calçada a la banda de la variant a la girola de la baixada de l’Estació amb Josep Forner, "salvaguardant d’aquesta forma la zona peatonal perquè no sigui envaïda pels ve-hicles posant en perill als vianants". Finalment, ERC demana la instal·lació d’una tanca protectora pels vianants que utilitzen la vorera adossada a la variant impedint la seva possible caiguda.

Tweet

L’estudi d’impacte ambiental pel desdoblament de l’Eix Transversal apunta el traçat definitiu que seguirà la via en el tram entre Arbúcies i Sant Hilari Sacalm. Aquest descarta la construcció d’un viaducte a Joanet, així com la dels altres planificats a la vall de Riudecors i la riera de pineda, que no comptaven amb el beneplàcit dels ajuntaments afectats per considerar que suposarien un fort impacte visual que afectaria al paisatge de la zona. Per contra, el projecte sí que incorpora la construcció de dos túnels paral·lels als existents actualment al tram, el de Joanet i el de les Comes.

 Els ajuntaments havien fet arribar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques les seves consideracions sobre el projecte inicial de desdoblament de manera conjunta, unes propostes que s’han incorporat al nou redactat. Entre aquestes, una de les principals fa referència a que el desdoblament se centri en el traçat actual, sense segregar vials o incorporar noves calçades, tal com es volia plantejar al principi.

[@more@]

 Amb la revisió del projecte de desdoblament de l’Eix, els Consistoris afectats han aprofitat per reclamar la millora de la carretera que uneix Arbúcies amb Sant Hilari, la GI-550, durant els treballs d’ampliació, habilitant un carril d’avançament en sentit Arbúcies. De fet, la incorporació de millores a aquesta carretera, altament transitada per vehicles pesants, s’ha debatut en diverses ocasions en sessions plenàries a Arbúcies a partir de la presentació de propostes dels grups municipals per millorar-ne la seguretat i el trànsit.

Tweet

Aparcaments de Sant Celoni SL, l’empresa impulsada des de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) del municipi, va comunicar dimarts a l’Ajuntament que no optarà al projecte del futur aparcament soterrat a la plaça del Comte del Montseny. El fet que el Consistori sondegés amb diverses firmes del sector la possibilitat d’assumir el projecte ha fet que els comerciants locals desisteixin de presentar-se al concurs i de competir amb empreses especialitzades.

 El nou govern municipal ja va anunciar que aturava la redacció de les bases de concurs a l’espera de sondejar entre les firmes del sector. De fet, l’Ajuntament va demanar a diverses empreses que fessin un estudi i determinessin les condicions en les que podrien optar a fer l’obra. Aquestes van presentar les propostes i alguna, com Saba, va desistir de participar directament.

[@more@]
 Aquests requeriments que les empreses externes haurien posat sobre la taula suposarien una modificació dels principis de les bases del concurs inicial. I tot i que des de l’empresa Aparcaments de Sant Celoni SL nega que aquest sigui un motiu de la retirada, un dels socis de l’empresa reconeix que "amb les noves condicions, i tenint en compte que hi ha empreses exter-nes interessades, hem cregut convenient que l’Ajuntament vagi per a aquestes empreses".

 Tot i amb això, diu aquest promotor de la societat, Aparcaments de Sant Celoni SL no es dissoldrà i "es manté expectant a veure què passa". En aquest sentit, reconeix, no descarta que la societat torni a prendre la iniciativa si finalment el concurs queda desert.

Canvi de situació

Més enllà del que manifesta oficialment la societat, segons ha pogut saber aquest setmanari, s’haurien produït altres condicionants que haurien portat a Aparcaments de Sant Celoni SL a fer-se enrera. D’una banda, i el que és més important, el fet que el nou govern municipal no garantís l’aportació d’1 milió d’euros que s’havia anunciat a l’Ajuntament anterior. Una xifra que es poden estalviar a les arques municipals si la inciativa sorgeix d’una empresa del sector en comptes d’una societat participada des de la iniciativa comercial local.

 En segon lloc, el fet que el COPCA de la Generalitat ja no comprometi els 300.000 euros que es destinen a les iniciatives comercials i que, en el cas d’un projecte d’inversió privat, no es tindria en compte.

 I finalment, que la dilatació del procés ha fet que una entitat financera com Caixa Manlleu que, inicialment, havia anunciat que estava disposada a participar tant directament com en el finançament de la compra de les accions dels socis d’Aparcaments de Sant Celoni SL, hagi refredat la seva expectativa.

Comissió de seguiment

Des de la UBIC es considera que el concurs per a la construcció i gestió de l’aparcament pot sortir ben aviat. Els comerciants són optimistes i consideren que, si hi ha una adjudicació, els treballs de construcció de l’estacionament començarien a principis del 2009 i podrien estar enllestits en un termini d’entre 12 i 15 mesos.

 Tot i amb això, la UBIC ha demanat a la l’Ajuntament la creació d’una Comissió d’aparcaments que estableixi els mínims que hauria de complir la futura concessionària privada per oferir el servei al sector comercial del centre del municipi. Fa uns mesos, la UBIC també va posar sobre la taula de l’Ajuntament de Sant celoni, mentre no es materialitzés el projecte del nou aparcament soterrat, l’estudi de tot un seguit d’aternatives per resoldre els problemes actuals d’estacionament.

Tweet

L’elevada inversió feta a la xarxa d’aigua del municipi i l’esforç de l’Ajuntament per mantenir oberts els pous han permès a Llinars disposar de prou aigua per afrontar el grau d’excepcionalitat per sequera sense haver de marcar restriccions, segons ha assenyalat Martí Pujol (ERC), alcalde del municipi. Segons Pujol, actualment els habitants de Llinars consumeixen una mitjana de 105 litres d’aigua per habitant i dia, molt per sota de la mitjana de bona part de poblacions del Baix Montseny, un fet que es deu, explica l’alcalde, al fet que "tenim una població molt comptacta".

 D’aquesta quantitat, assenyala Pujol, tan sols 8,4 litres per habitant i dia, un 12 per cent, provenen d’aigües del Ter, ja que "la major part d’aigua que gastem és de boca", afirma. "La resta", indica Pujol, "prové dels pous i, per a les zones verdes, aprofitem els recursos propis d’aigua".

[@more@]
 L’alcalde de Llinars atribueix la bona situació del nivell d’aigua de què disposa Llinars, quan la majoria de municipis de la comarca han hagut de restringir l’ús d’aquest recurs, a la redacció d’un Pla director d’aigua potable en el que el Consistori va invertir vora un milió d’euros. El Pla indicava els mecanismes per "aprofitar el màxim d’aigua i fer la mínima despesa", explica Pujol. "Hem mantingut els pous", afegeix, "de manera que no tenim problemes d’aigua" tot i que matisa que "això no vol dir que no recomanem un ús racional de l’aigua entre la població". A partir del Pla director, assenyala, "hem fet obres de millora i tenim un consum que gairebé no es pot reduir més". La clau està, assegura, en haver-se preocupat de les inversions necessàries per poder mantenir els pous oberts, malgrat l’alt cost que suposen.

Serveis a altres municipis

L’aigua que consumeix Llinars és, doncs, en un 88 per cent pròpia i tan sols el 12 per cent restant prové del Ter i s’usa per rebaixar els nitrats d’alguns pous puntuals que registren nivells una mica alts de nitrats. Per contra, el municipi destina un 12,6 per cent de la seva aigua, més de la que estira de la xarxa del Ter, a garantir el subministrament a les poblacions veïnes.

 Així, Llinars exporta habitualment aigua al nucli d’Alfou, de Sant Antoni de Vilamajor, a Vilalba Sasserra, a alguna indústria, al transport amb cubes a Cànoves i a regants de la zona. "Si no tinguéssim el problema de nitrats a alguns pous, avui per avui no necessitaríem aigua del Ter", afirma Pujol, rebatent les acusacions de PSC i MALL de no actuar amb coherència davant la sequera.

Tweet

Saint Patrick’s Day tindrà enguany accent català. La Colla Bastonera Quico Sabaté de Sant Celoni participarà en les activitats culturals que s’organitzen a Dublín en motiu de la festa nacional irlandesa. Així, el proper diumenge 16 de març, l’entitat celonina formarà part del cartell del "Big Day Out", una de les exposicions culturals més importants de la festivitat de Sant Patrici.

 Amb ells, únics representants dels Països Catalans, hi haurà artistes de tot el món, com balladors de ‘break-dance’ de Los Angeles (Estats Units), músics brasilers, francesos o de la mateixa Irlanda, així com un grup de Flamenco, entre d’altres. El festival se celebrarà a la cèntrica plaça ‘Merrion Square’ de la capital del país, Dublín, i a més dels espectacles programats, s’hi instal·laran exposicions, així com una àrea de jocs i activitats adreçades a les famílies assistents.

[@more@]

La iniciativa de portar els bastoners de Sant Celoni a aquest important esdeveniment ha estat possible gràcies a les gestions de l’entitat ‘Catalans a Dublín’, qui va negociar amb l’organització del Festival la participació del grup celoní. Precisament amb aquests, un dia abans, els bastoners de Sant Celoni compartiran una jornada d’agermanament,  sota el títol ‘Pintes amb els bastonaires’. Ambdues entitats tenen com a objectiu promoure, enfortir i divulgar la cultura catalana, amb la qual cosa l’entesa entre tots els participants està completament assegurada. Els celonins, doncs, podran viure en primera persona tots els actes de la celebració del dia de Sant Patrici, el proper dilluns, 17 de març.

Des de fa tres anys

La colla bastonera Quico Sabaté va néixer fa tres anys. En aquest temps, han participat amb diferents ballades a moltes festes majors de municipis catalans, a més de viatjar fins al País Valencià, Euskadi o Perpinyà. El grup, a la vegada, vol consolidar la seva presència a l’acte Arrelcat, una mostra cultural amb gent d’arreu dels Països Catalans.

 Per tal de ser presents en totes aquestes activitats, l’entitat ha creat diverses comissions de treball dins el grup, i cada una s’encarrega de la tasca de lligar actuacions. Totes, però, amb un objectiu comú: potenciar la cultura catalana d’una manera festiva, però alhora reivindicativa. D’aquesta manera plantegen l’espectacle com una manera més de lluitar per l’alliberament nacional i la transformació social dels Països Catalans. La propera setmana la filosofia de la colla arribarà, doncs, a terres irlandeses.

Tweet

Un dels llibres més buscats per aquest Sant Jordi serà "Shangri-La. La cruz bajo la Antártida". Aquesta obra, de l’escriptor palauenc Julio Murillo Llerda, ha guanyat recentment el premi ‘Alfonso X El Sabio’ de novel·la històrica, convocat per MR Ediciones, del Grup Planeta, i per Caja Castilla-La Mancha (CCM). Un important guardó que li ha servit per "fer un salt endavant" a la seva carrera literària.

 "Encara estic païnt el fet d’haver guanyat aquest premi", explica, "representa molt més que l’incentiu econòmic, ja que he passat de ser un escriptor conegut, a un de reconegut per part d’altres autors, de la premsa i de la crítica. És una nova dimensió per mi". El certamen va tenir una participació de més de 200 novel·les. Murillo ja va ser finalista d’aquest mateix premi al 2005, amb l’obra "Las lágrimas de Karseb".

[@more@]

 "Shangri-La. La cruz bajo la Antártida" és el quart llibre de Murillo, que, a diferència dels anteriors, se situa en l’època contemporània. En aquest thriller històric es tracten assumptes no resolts durant la Segona Guerra Mundial. La història comença quan un periodista del ‘The Guardian’ rep una foto que el fa adonar que la història des d’aleshores s’ha escrit sota una gran mentida.

 "Té tota la pinta d’un best-seller", bromeja l’autor, "i està molt ben escrit, el text l’he estat cuidant fins a l’infinit i més enllà". També explica el per què del títol, recordant que "Shangri-La" era una paraula que estava molt de moda a l’Europa de meitats del segle passat, que significa refugi i que, en la seva obra, es refereix a l’amagatall dels nazis, sense desvetllar res més de la trama d’aquest llibre, que sortirà a la venda en les properes setmanes i que serà un dels èxits d’aquest Sant Jordi. Murillo recorda que haurà de fer la promoció a més de 12 ciutats de l’Estat espanyol, i no s’oblidarà de la zona del Baix Montseny. "Aquí em sento molt a gust, tinc molts amics que valoren la meva obra i segur que vindré a presentar-la aviat", conclou.

Tweet

DIVENDRES, 7 DE MARÇ

Arbúcies
· Cinema. A les 10 del vespre, al Teatre el Centre, projecció de "El amor en tiempo de cólera", de Mike Newell. Preu: 5 euros (Socis: 3,5 euros).

La Batllòria
· Hora del conte. A dos quarts de 7 de la tarda, a la Biblioteca, "La pallassa Priska", amb Dinsdungat Animació.

Hostalric
· Hora del conte. A les 5 de la tarda, a la Biblioteca, "Una de pirates", a càrrec de Sessi Sitjà.

Llinars del Vallès
· Taller. A les 7 de la tarda, a la Bi-blioteca, Taller de manualitats per a adults amb "Treballem amb feltre", a càrrec de Laura Calero.
· Xerrada. A les 8 del vespre, a Can Mas Bagà, xerrada "La tècnica Ale-xander" a càrrec de Guillem Delclòs.

Sant Celoni
· Educació. A dos quarts de 4 de la tarda, portes obertes al CEIP Soler de Vilardell.
· Curs d'àrab. A dos quarts de 6 de la tarda, a la Biblioteca, curs d'àrab per a infants.
· Música comentada. A les 9 del vespre, a la sala petita de l'Ateneu, quarta sessió del cicle J. S. Bach: "La Passió segons Sant Mateu", a càrrec de Xavier Chavarria.
· Audiovisual. A dos quarts de 10 del vespre, a la Biblioteca, Cicle d'audiovisuals del CESC: "Les Canàries, unes illes també per descobrir paisatges i anar d'excursió".

Santa Maria de Palautordera
· Audiovisual. A les 9 del vespre, a l'Esplai, projecció dels audovisuals "Descens de barrancs a Cabo Verde".

[@more@]

DISSABTE, 8 DE MARÇ

Arbúcies
· Dia de la Dona. A les 6 de la tarda, a la plaça de la Vila, acte organitzat per Dones.Som.
· Cinema. A les 10 del vespre, al Teatre el Centre, projecció de "El amor en tiempo de cólera", de Mike Newell. Preu: 5 euros (Socis: 3,5 euros).

Breda
· Dia de la Dona. A les 8 del vespre, Cercavila de la Geganta de la vila. Seguidament, sopar al Cercle Bredenc i presentació de Dones de Breda.

Campins
· Dia de la Dona. A les 8 del vespre, al Casal, Xerrada "La conciliació de la vida laboral i familiar de la dona del segle XX i XXI", a càrrec d'Eva Ple-guezuelos.

Llinars del Vallès
· Espectacle. A les 12 del migdia, a la Biblioteca, espectacle de dansa, teatre i poesia "Essències".
· Dia de la Dona. A partir de les 5 de la tarda, a Can Mas Bagà, portes obertes al Punt Dona. A les 6 de la tarda, a Can Mas Bagà, inauguració del Punt Dona.

Sant Celoni
· Hora del conte. A dos quarts de 12 del migdia, a la Biblioteca, "El drac del riu", amb Dinsdungat Animació.
· Dia de la Dona. A les 4 de la tarda, a la Biblioteca, II Trobada de dones del món.
· Ball. A les 10 del vespre, a la sala gran de l'Ateneu, Concert i Ball a càrrec de l'Orquestra Costa Brava.

Sant Pere de Vilamajor
· Ball de saló. A les 11 de la nit, al Local municipal de Faldes, Ball amb el quartet Xarop de Nit.

DIUMENGE, 9 DE MARÇ

Arbúcies
· Teatre. A dos quarts de 6 de la tarda, al Teatre el Centre, representació de "Blatman, el súper, el súperheroi", a càrrec de Maremàgnum Teatre.

Llinars del Vallès
· Concert. A les 6 de la trada, a l'església Santa Maria del Prat, Concert de l'orquestra de guitarres de Barcelona "Barroc-Clàssic".

Riells i Viabrea
· Matança del porc. A les 8 del matí, a la plaça del Mercat, VI Matança del porc. A dos quarts de 10 del matí, Esmorzar de forquilla. A dos quarts de 3 del migdia, Dinar popular, música en viu durant tot el dia i ball fi de festa a càrrec de Kim.

DILLUNS, 10 DE MARÇ

Arbúcies
· Presentació. A les 9 del vespre, a la Llar de jubilats, presentació de la Fundació Oncolliga Girona a càrrec de la presidenta, Anna Moral.

Sant Celoni
· Hora del cafè. A dos quarts de 4 de la tarda, a la Biblioteca, tertúlia dirigida  persones que volen millorar l'expressió oral en català.
· Crus d'àrab. A dos quarts de 6 de la tarda, a la Biblioteca, curs d'àrab per a infants.
· Educació. A partir de les 6 d ela tarda, portes obertes al CEIP la Tordera.

Sant Pere de Vilamajor
· Educació. De 5 a 7 de la tarda, jornada de portes obertes al CEIP Vila-magore.

DIMARTS, 11 DEMARÇ

Llinars del Vallès
· Consum. De dos quarts d'11 del matí a la 1 del migdia, al passeig de l'Europa de les Nacions, visita de l'Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor.

Sant Celoni
· Educació. A partir de les 10 del matí, portes obertes al CEIP Pallerola. A dos quarts de 6 de la tarda, portes obertes al CEIP Montnegre.
· Xuexi. A dos quarts de 6 de la tarda, a la Biblioteca, classes de xinès per a infants.

Sant Pere de Vilamajor
· Educació. A les 6 la tarda, jornada de portes obertes al CEIP Torre Roja.

Santa Maria de Palautordera
· Debat. De les 8 a les 10 del vespre, al Centre Cívic, Taller de debat sobre el POUM.

DIMECRES, 12 DE MARÇ

Sant Celoni
· Lleteta. A dos quarts de 5 de la tarda, a la Biblioteca, Grup de suport a la lactància conduït per Anna Harder.
· Taller. A les 7 de la tarda, a la Biblio-teca, Taller de Silenci i Relaxació a càrrec de Xavier Montesinos.

DIJOUS, 13 DE MARÇ

Sant Celoni
· Xuexi. A dos quarts de 6 de la tarda, a la Biblioteca, classes de xinès per a infants.
· Conferència. A les 8 del vespre, a la Biblioteca, Conferència sobre la nova llei d'igualtat a les empreses, en motiu del Dia de la Dona.

Tweet

Segons la memòria anual que elabora el Jutjat de Pau de Sant Celoni, el nombre d’habitants del municipi s’ha tancat, a desembre de 2007, en un total de 16.740, que representen un creixement respecte l’any anterior d’un 3,6 per cent. De mantenir-se la tendència, s’assegura a l’informe, a finals del 2008 es podrien veure superats els 17.000 veïns.

 Pel què fa a la natalitat, s’hauria mantingut la tònica dels últims anys, inscrivint 186 nous infants al registre, mentre el 2005 i el 2006 s’havien incorporat, respectivament, 168 i 197 naixements. Entre els inscrits hi figuren 9 adopcions, de les quals 4 són nenes xineses, una nepalesa, una russa, dos nens russos i un brasiler. S’ha nacionalitzat, a més, un nen argentí.

[@more@] Pel què fa als noms escollits pels pares, en els nens Jordi encapçala la llista, amb cinc infants als que s’ha posat aquest nom, mentre que a les nenes la freqüència és més diversificada i són nou els noms més posats al municipi. ç

 Una altra de les tendències que s’ha mantingut és la proporció de casaments canònics i de casaments civils. Del total de 101 casaments inscrits el 2007 a Sant Celoni -només dos menys que el 2006 i el 2007- 16 han passat per l’església, mentre els 85 restants han estat civils. La mitjana d’edat de les núvies és de 32 anys, mentre que la dels nuvis puja a 34.

 La memòria del Jutjat de Pau recull, també, el total de defuncions de veïns de Sant Celoni, que aquest 2007 ha estat de 126 persones. Pel què fa als homes la mitjana d’edat dels difunts és de 74,5 anys, mentre que la de les dones puja fins a 82,5 anys, vuit anys de mitjana superior.

 Pel què fa al gènere i la procedència dels veïns del municipi, a Sant Celoni hi resideixen un total de 8.388 homes i 8.352 dones, una població equilibradíssima entre gèneres.

 Per llocs de procedència, 14.527 dels habitants del municipi haurien nascut a l’Estat espanyol o a Catalunya, el que suposa un 86,78 per cent de la població total. Entre els nascuts a l’estranger hi figuren, amb més representants, 528 marroquins (un 3,15 per cent), 174 romanesos (1,04), 147 gambians (0,88), 137 colombians (0,82), 119 equatorians (0,71) i 108 uruguaians (0,65).

Tweet