L\’Actualitat del Baix Montseny

Una expedició de 54 persones entre adults i nens van viatjar el passat cap de setmana a Sant Guilhèm le Desert per estrènyer els llaços d’aquest incipient agermanament amb la població occitana. Segons l’alcalde de Campins, Miquel Barnola, Sant Guilhèm els va oferir una molt bona acollida i només entrar al municipi els esperava una pancarta donant la benvinguda als visitants, l’alcalde i les autoritats municipals.

 Al llarg del cap de setmana es van desenvolupar nombrosos actes entre els quals destaquen excursions al poble i a les rodalies, un dinar de germanor, un partit de futbol entre Campinencs i els veïns de Sant Guilhèm o una estada al "Circ du fin du monde’. Una de les curiositats del viatge, destaca Barnola, va ser la taula parada amb panellets elaborats per voluntaris campinencs la setmana passada, un dels eixos de l’intercanvi cultural mantingut amb la població.

[@more@]

 El grup de visitants provinent de Campins van ser atesos també per una persona del servei de visites guiades de Sant Guilhem i van quedar molt satisfets amb l’estada. L’alcalde assegura que van deixar el llistó molt alt i que caldrà superar-lo quan els veïns de Sant Guilhèm retornin la visita feta pels campinencs i es desplacin fins a Campins per conèixer el municipi del Baix Montseny amb qui s’avança cap a l’agermanament.

Tweet

Tradebe, grup empresarial dedicat a la gestió de residus i propietari de la factoria Ecologia Química SA de Gualba, preveu construir una planta de tractament de residus perillosos a la costa occidental de Turquia. La planta estaria a la gestió de residus petroliers, químics i farmacèutics amb una inversió quinze milions d’euros, segons informa Dossier Econòmic. El grup empresarial català també té projectes a Gran Bretanya, on ha comprat actius d’United Utilities i Safety Clean, i a Xina, on compta amb una oficina tècnica.

 Ecologia Química, la planta de Tradebe a Gualba, té capacitat per tractar dissolvents de la indústria farmacèutica i retornar-los a l’ús d’aquest mateix sector recuperats en un 99 per cent. la indústria reciclats. La firma gestora de residus està orientant l’activitat cap al reciclatge seguint la progressiva legislació europea i, en aquest sentit, està potenciant la fabricació de compost per destinar-lo al sector agrícola.

[@more@]

 El grup Tradebe està format per un una vintena d’empreses que sumen més d’un miler de treballadors i que presten els seus serveis des de fa més de 25 anys en la gestió, tractament i reciclatge dels residus industrials, urbans i aigües residuals. La firma preveu tancar l’exercici actual amb un volum de negoci de 200 milions d’euros i l’any vinent espera arribar a una facturació de 250 milions d’euros.

Tweet

L’Ajuntament de Vallgorguina va aprovar dilluns, en Ple, la modificació dels impostos municipals i les ordenances fiscals pel 2009, així com la creació de noves ordenances. Pel què fa als impostos, el govern municipal va incorporar dues bonificacions a l’Impost sobre els Béns Immobles, IBI. La primera estableix un descompte del 25 per cent per a les famílies nombroses que tinguin l’habitatge habitual a Vallgorguina i que el valor cadastral de l’immoble no arribi als 100.000 euros.

 També comptaran amb una bonificació del 25 per cent els titulars d’edificis que hagin instal·lat sistemes d’estalvi d’aigua, captació d’aigua de la pluja i reaprofitament d’aigües grises havent fet, com a mínim, una obra menor. Aquest des-compte sobre l’IBI s’aplicarà du-rant tres anys, un període que ERC va considerar insuficient i va reclamar que fos de, com a mínim, 10 anys per compensar la inversió feta i va reclamar que la bonificació per família nombrosa arribés al 50 per cent. Per la seva banda, l’alcalde de Vallgorguina, Joan Mora, va recalcar que la base per aplicar la primera bonificació havia passat dels 40.000 als 100.000 euros, afavorint que s’hi puguin acollir més famílies, mentre que la segona bonificació es va definir com un punt de partida i no es va descartar incrementar el període de bonificació en futures revisions de les ordenances.

[@more@]

 Els gravàmens de l’IBI van quedar establerts amb un 0,850 per cent per a béns urbans, un 1,10 als solars sense edificar, el 0,816 per cent per a béns rústics i el 0,85 als béns immobles de característiques especials.

 Pel què fa a l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica el govern va establir, també, dues bonificacions, una del 100 per cent per als vehicles elèctrics durant els primers tres anys, i una bonificació del 50 per cent a partir del quart any i una altra del 25 per cent per als vehicles híbrids. El coeficient d’increment de l’impost s’ha situat en un 1,42 per cent, una xifra que el regidor d’Hisenda, Francesc Xavier Blanquer, va recordar que legalment s’hauria pogut apujar fins a un 2 per cent. També es va determinar l’augment de l’impost sobre Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) del 3,5 per cent per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre un i cinc anys, del 3 per cent fins a 10 anys i del 2,7 fins als 20 anys amb una quota resultant d’aplicar a la base imposable el tipus de 22 per cent.

 Durant el Ple també es van modificar l’import de 9 de les taxes municipals, entre elles la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries amb un increment del 15 per cent respecte l’any passat. Blanquer va remarcar que, fins al moment, l’Ajuntament havia estat assumint fins un 32 per cent de la taxa, una cobertura que es rebaixarà fins al 22 per cent amb la reforma. Tanmateix, va destacar també que l’import fixat per família, de 103 euros, està encara per sota del que s’estableix als municipis veïns, que el 2007 oscilolava entre 109 i 120 euros. L’augment de la taxa va anar acompanyat amb bonificacions per a les famílies que facin ús de la deixalleria de Sant Celoni. "De 89,61 euros al 2008 acabaran pagant 91,67 euros el 2009 enlloc dels 103 si van a la deixalleria 12 vegades a l’any", va assegurar el regidor. Els des-comptes sobre la taxa es van establir a partir d’una gradació que va del 3 per cent per utilitzar la deixalleria 4 cops l’any, fins a l’11 per cent per anar-hi 12 vegades.

 L’oposició va votar contràriament a l’increment d’impostos i taxes, malgrat en aquest segon punt va especificar que el seu desacord se centrava, principalment, en la de recollida d’escombraries, compartint els criteris establerts per les taxes restants.

Tweet

Els efectes de la crisi s’han fet notar en una de les obres públiques més emblemàtiques que s’estaven desenvolupant actualment a Sant Celoni. L’empresa pública Gisa s’ha vist obligada, segons ha confirmat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) a aquest setmanari, a rescindir el contracte amb la constructora Stachys, adjudicatària dels treballs, per la impossibilitat de l’empresa per continuar les obres. En aquest sentit, la Generalitat assegura que ja s’ha determinat oficialment la presència de l’empresa a l’obra, que quedarà temporalment aturada, i s’haurà d’iniciar un nou procediment públic per escollir un nou contractista.

 "És una situació que no acostuma a passar mai", ha assegurat PTOP, "estem intentant agilitzar el màxim els tràmits per intentar reduir el temps en què estarà l’obra aturada". La rescissió del contracte comportarà altres traves addicionals, com el fet que caldrà redactar un projecte actualitzat del nou túnel, perquè la nova adjudicatària pugui reprendre els treballs a partir de la situació actual dels terrenys, aprovar-lo i fer el concurs per adjudicar els treballs. "És un procediment que ve fixat per llei", asseguren des del Departament. Fins que no es reprenguin les obres, la Generalitat s’ha compromès a fer el manteniment i el tancament de l’espai i de la part de l’obra ja executada "fins que arribi la nova empresa".

[@more@]

 L’Ajuntament de Sant Celoni va conèixer ahir, dijous, informat per Gisa, aquesta situació. El Consistori ha lamentat aquest nou retard a unes obres que ja s’havien encallat inicialment per l’espera dels permisos de l’Adif per perforar sota la via. Segons l’Ajuntament, la setmana següent que aquest setmanari denunciés aquesta situació, Adif va signar l’autorització per continuar els treballs del nou túnel d’accés.

 Salvat aquest tràmit, les obres per disposar d’un nou accés al municipi paral·lel al carrer Dr. Trueta fins a la carretera C-35 hauran d’esperar que es puguin reprendre els treballs un cop hagi finalitzat l’actualització del projecte i s’hagin adjudicat els treballs a una nova empresa.

 Cal recordar que les obres per a la construcció d’aquesta nova sortida del municipi ja es van adjudicar un any més tard del termini previst inicialment. Actualment encara resta construir el calaix que serà el cos central del nou túnel i es passarà sota la via.

Tweet

L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha engegat el procés de participació del Pla per a la modernització i optimització del mercat de marxants setmanal que impulsa la regidoria de Participació ciutadana i Promoció econòmica, del regidor de Gent de Palau Independent Ramon Arabia.

 Aquest procés inicial consisteix en la realització d’un seguit d’enquestes adreçades als usuaris, els propietaris dels establiments comercials de la vila i als marxants, per tal de conèixer quina és la seva valoració, necessitats i propostes. Així, es pregunta sobre l’emplaçament del mercat ambulant, la distribució i imatge de les parades, i altres aspectes com la neteja o propostes d’ampliació.

[@more@]

 L’objectiu del Pla és dinamitzar el mercat setmanal de marxants com a eina d’atracció de ciutadans al municipi amb una oferta més àmplia i que, a la vegada, pugui ser beneficiós pel comerç local de Santa Maria de Palautordera.

Tweet

 Aquest dimarts es donen a conèixer a Sant Celoni les bases del futur Museu del Bosc de Catalunya, una iniciativa que ha estat escollida pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat entre els projectes de museus forestals proposats al país i que passarà a incorporar-se al document que elabora el govern català d’estratègia forestal de Catalunya.

 L’acte comptarà amb la intervenció de Jorge Wagensberg, a qui el geògraf i naturalista de Sant Celoni, Martí Boada, ha descrit com "el museòleg més notori a nivell planetari", que serà qui s’ocuparà de la definició dels continguts i del projecte museològic d’aquesta iniciativa. Durant l’acte presentació a la Rectoria Vella, amb l’exposició ‘El bosc’ de fons, Wagensberg pronunciarà la comunicació ‘El Bosc: una metàfora del coneixement’. De fet, l’actual mostra de la Rectoria, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB que dirigeix Martí Boada serà un dels elements que s’incorporaran al Museu del Bosc quan finalitzi el circuit de 3 anys d’exposició a diverses sales catalanes. A aquesta s’hi afegiran les exposicions sobre el bosc també elaborades per l’ICTA per encàrrec de la Fundació ‘la Caixa’ de les Canàries, les Illes Balears i el conjunt de l’Estat espanyol. També s’hi incorporarà la col·lecció particular de Martí Boada, fruit de molts anys de recerca en aquest àmbit.

[@more@]

 "No vol ser gens un museu clàssic de records", puntualitza Boada. El projecte vol combinar aspectes com l’estat dels boscos al món, el problema global dels boscos a escala planetària i la situació del bosc a l’Estat espanyol i a Catalunya. A més, segons Boada, incorporarà elements d’innovació i una part important es dedicarà a la recerca vinculada amb l’energia procedent de la biomassa. Del Museu en penjarà, també, "un grup de recerca molt avançada", afirma Boada, amb el degà de Ciències de la UAB, Jordi Bartrolí, al capdavant. Entre les investigacions previstes hi figuren les de nanotecnologia de química verda "per veure què pot aportar l’excedent de biomassa com a recurs energètic sostenible".

 L’elecció de Sant Celoni com a espai per a situar el Museu del Bosc de Catalunya respon a una qüestió estratègica. Segons Boada, la proposta inicial és situar el Museu un lloc ben comunicat, a les proximitats de Sant Celoni i en zona d’accés al Montseny, per potenciar la capitalitat del municipi com a àrea central entre dos referents a nivell fores-tal: el Montseny i el Montnegre.

 La intenció és destinar a aquest projecte un equipament de grans dimensions, d’uns 2.000 metres quadrats de nova construcció, amb la previsió que aculli entre 80 i 100 mil visitants anuals. "El turisme actual tendeix més a anar a veure equipaments relacionats amb el món verd i el medi natural", assegura Boada, "espais protegits i boscos ben conservats més que no pas catedrals o esglésies romàniques". El Museu del Bosc s’orientarà, doncs, a la recerca, la pedagogia i la divulgació.

 Segons Boada, Catalunya és la divisa a nivell forestal europeu, "és un país de boscos sense saber-ho", ja que és "el país més forestal de l’Europa Occidental", amb un 60 per cent del territori, "per damunt de les mitjanes europees i d’altres països". "Sant Celoni és la capital forestal per excel·lència", afegeix el naturalista, "i per aquest motiu la primera indústria forestal catalana es va instal·lar a Sant Celoni". Boada recorda que el 1860 arribava a Sant Celoni un dels primers trens de l’Estat, "un tren llançadora, perquè emergeix una Barcelona burgesa que necessita carbó i carbonet". Al segle XX hi apareix la indústria transformadora, amb les serradores que fins als anys 60 tindran un paper primordial, assegura el geògraf, a mu-nicipis com Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera o Arbúcies on neix la indústria carrossera, originàriament per l’elaboració de tartanes. Amb la revolució industrial, explica Boada, als anys 40, s’instal·len a Sant Celoni dues empreses químiques que aprofiten destil·lats de fusta: Derivados Forestales i Destilería Indústrias de la Madera, SA (Dimsa) i és als anys 70 quan baixa l’activitats i apareix l’ús terciari, amb la protecció dels espais forestals. "Si la finalitat del principi és l’explotació, ara l’objectiu és la protecció". Boada recorda que aquests espais naturals tenen un poder d’atracció molt important, "al Montseny hi ha hagut anys que s’ha arribat a un milió de visitants".

 Representants de l’Ajuntament de Sant Celoni, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i del Consorci Forestal de Catalunya van visitar, dilluns el Museu de Fusta situat a la població guipuscoana de Zegama. L’objectiu de la trobada, segons el Consistori, era conèixer el doble vessant del museu, tant com a element dinamitzador del món forestal, com el seu paper com a reclam turístic. Hi van participar l’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, Martí Boada, Jordi Bartrolí i el regidor Marià Perapoch, entre d’altres.

Tweet

La Junta de Govern Local, davant la necessitat de disposar d’un nou vehicle per la vigilància municipal, ha acordat l’adquisició mitjançant la modalitat de renting d’un vehicle Renault Koleos, 2.0 DCI.

 El vehicle ha estat contractat per un període de quatre anys i una quota mensual de 783,14 euros.

Tweet

El primer tinent d’alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, Alfons Navarro, actua aquests dies com a alcalde en funcions del municipi amb motiu de les vacances anuals del batlle, Francesc Tella.

 Navarro ostenta l’alcaldia en funcions des del 18 d’octubre i tindrà delegades les responsabilitats fins al proper 12 de novembre.

Tweet

La decisió de plantar una filera de xiprers a l’avinguda de Mas Bagà de Llinars, davant la benzinera a la carretera C-35, ha causat sorpresa i opinions confrontades entre els veïns. D’entrada perquè és un arbre que s’associa habitualment amb els cementiris i perquè l’alçada de la mitja dotzena d’exemplars crida l’atenció a la recta que conforma la carretera. Segons fonts municipals, "no hi ha cap motiu específic" per haver plantat aquest conjunt d’arbres en aquest punt. En tot cas, assenyalen, tenen un valor simbòlic que utilitzaven es romans com a símbol de benvinguda, afegeixen.

 CiU havia qüestionat també des del seu web la decisió de plantar els xiprers en aquest punt ja que les voreres són molt estretes i això podria suposar haver-los de podar molt sovint amb un auygment del cost del servei. Des de l’Ajuntament s’assenyala que la varietat que s’ha plantat és un tipus d’arbre que creix molt en alçada i no en amplada i no suposa molèsties als vianants.

[@more@]

 Malgrat els xiprers s’associen amb els cementiris, històricament es plantaven davant les masies catalanes com a senyal visible de lluny dels vianants i símbol d’hospitalitat. Un xiprer davant la porta principal d’una masia, significava que els passants tenien dret a beure aigua o un tros de pa. Dos o més xiprers significaven que podien hostatjar-s’hi una nit.

Tweet

El Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni va aprovar dijous per unanimitat el reglament per determinar la condició d’habitatges desocupats amb caràcter permanent, així com la creació del Registre municipal d’immobles desocupats. La mesura, impulsada inicialment per la CUP, busca incentivar la incorporació d’aquests habitatges al mercat de lloguer, així com penalitzar amb un recàrrec de fins al 50 per cent de l’Impost de Béns Immobles (IBI) als propietaris de les vivendes que estiguin desocupades. Tot i amb això, tal i com es va assenyalar al Ple, aquest recàrrec no es farà efectiu fins a l’aprovació de la normativa estatal que ha de fixar les condicions pels habitatges de-socupats permanentment.

 Els immobles que s’incorporin al Registre rebran, de moment, doncs, una notificació municipal convidant-los a posar l’habitatge a lloguer i es comunicarà als seus propietaris les mesures incentivadores i de foment actualment existents, com les assegurances, la garantia del cobrament de rendes, les ajudes en obres i rehabilitacions, la prestació d’assessorament per part de l’Oficina Local d’Habitatge, els programes de cessió de l’habitatge a l’administració o l’emissió de cèdules d’habitabilitat, com a exemple.

[@more@]

 D’altra banda, el Ple també va aprovar l’ordenança municipal de distribució de publicitat amb els vots favorables de CiU i el PSC i les abstencions de la CUP. La regidora de Comunicació, Laura Costa, va explicar durant el Ple que el Consistori havia mantingut reunions amb els grups municipals i les entitats que hi havien presentat al·legacions i que, en la majoria dels casos, aquestes s’havien acabat incorporant.

 El PSC va anunciar el seu vot favorable, després de veure estimades i introduïdes totes les seves consideracions al text. La CUP, per contra, va posicionar-s’hi en contra, acusant al govern de mantenir trobades amb les entitats quan "no es pot pretendre que estiguin en igualtat de condicions perquè depenen de les subvencions del govern", va afirmar Montserrat Vinyets, pocs punts després d’haver demanat al govern que es reunís amb les entitats abans de decidir les dates festives locals.

 Laura Costa es va manifestar notablement dolguda pel comentari de la regidora, afirmant que "em sap bastant de greu    aquest llenguatge de cortines de fum i de subvencions a entitats". "Compte amb el llenguatge i compte amb la demagògia, que pot provocar desafeccions", va assenyalar. La CUP, després d’aprovar-se la iniciativa va manifestar que es declaraven "insubmissos a aquesta ordenança coactiva, sancionadora, il·legítima, autoritària i antidemocràtica". Unes paraules que l’alcalde, Francesc Deulofeu, no va deixar passar, recalcant que "precisament la democràcia és això, és posar a discussió i acceptar el resultat de la majoria". "Decidir no acceptar-ho i que opteu per la insubmissió és un atemptat a la democràcia i una manca de respecte a la resta de regidors", va concloure Francesc Deulofeu.

Tweet