L\’Actualitat del Baix Montseny

Divendres, 5 de setembre, al vespre, es va inaugurar el nou enjardinament de la mitja rotonda, projectat i finançat per l’entitat Dones de Breda.  Aquest nou espai, situat a la carretera d’Arbúcies molt a prop d’una de les entrades al municipi, té dibuixat amb arbusts els nom de Breda, i compta amb altres elements decoratius. A partir d’ara, el manteniment anirà a càrrec de l’Ajuntament.

 Durant l’acte d’inauguració, l’alcalde en funcions de la població, Jaume Anglada, així com el regidor de Benestar i Família, Joan Miquel Terradas, van coincidir en celebrar la iniciativa portada a terme per l’entitat i en reconèixer "la intensa activitat de Dones de Breda des de la seva creació" ara fa poc menys d’un any.

[@more@]

 Per la seva banda, la presidenta de l’entitat, Dolors Barba, ha recordat alguns dels actes promoguts des de la seva creació per l’entitat Dones de Breda com el multitudinari sopar o la sortida a l’Expo de Saragossa, entre d’altres. La inauguració va acabar amb una fruitada popular a la mitja rotonda, inclosa en el programa d’actes de la Festa Major.

Tweet

Les condicions de la recepció d’alguns canals de televisió ha generat queixes entre alguns veïns d’Arbúcies i, en especial, aquells que es troben en determinades zones ‘fosques’ respecte al repetidor. La senyal que a hores d’ara genera més problemes és el segon canal de la RTVE, la televisió estatal, que des de mitjans d’agost no arriba per veure’s amb prou qualitat.

 Segons sembla, les deficiències es troben en el repetidor que té Arbúcies, en el terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu. El funcionament d’aquest repetidor fa que, en determinades condicions meteorològiques, hi hagi una pèrdua de qualitat en la recepció del senyal. Això es produeix principalment també en alguns punts del municipi que queden més baixos i que, per tant, són els primers que es veuen afectats.

[@more@]

 El regidor Josep Carrapiço ha confirmat aquesta situació i assenyala que des del Consistori d’Arbúcies s’ha comunicat el fet però no hi ha hagut cap resposta per part de l’empresa responsable de la gestió del senyal. Segons el regidor, es tracta d’una actuació que ha de portar a terme la pròpia empresa emissora o, en el seu lloc, aquella que té contractada per a la distribució del senu senyal però "de moment no n’han fet cas".

 L’arribada de la televisió digital terrestre (TDT) tampoc no fa ser massa més optimistes pel que fa a la millora de la recepció del servei de televisió al municipi. Actualment la TDT no es veu encara a Arbúcies i segons el ca-lendari de desplegament aprovat per la Generalitat de Catalunya no està previst que el senyal arribi abans de finals del 2008 o finals de juliol del 2009, segons diferents fonts. EnTot i amb això, les previsions del govern es basen en un mapa comarcal i no es detallen les diferents característiques orogràfiques.

 Així, es considera que hi ha cobertura quan arriba a un 80 per cent del nucli de població però en el cas de Joanet, per exemple, no hi ha un calendari d’arribada. "Es veu complicat per un tema d’orografia", explica Carrapiço, que considera que perqupè Arbúcies pugui tenir una bona cobertura de la nova plataforma caldra distribuir repetidors en més d’un punt. "Som un municipi que està en una vall i on molts llocs queden encotats", remarca el regidor.

 Una situació similar és la que es prodeuix a Sant Feliu de Buixalleu tot i que les previsions és que a la majoria de nuclis es pugui rebre la TDT el proper mes de novembre. Els tècnics consi-deren, però, que serà difícil de complir.

Tweet

A poc més d’un metre de la façana de Ca la Vilella, decorada amb esgrafiats, s’ha començat recentment a alçar una nova edificació que en taparà parcialment la seva visibilitat. Una nova construcció que comptarà amb una planta baixa i dos pisos addicionals i per la que el propietari de la parcel·la ha obtingut el permís municipal corresponent. Segons l’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, el projecte per edificar en aquest espai "té permís d’obra perquè compleix tota la normativa del Pla General del 1997". Segons aquesta, assenyala Deulofeu, "podrien construïr fins a pràcticament 10 centímetres de distància de la façana".

 L’alcalde assenyala que l’Ajuntament ha hagut de donar els permisos per la construcció perquè "quan algú demana un permís d’obra i compleix la normativa li has de donar perquè hi té dret". En el cas de Ca la Vilella, la normativa, doncs, permet   construir davant d’una casa de la que se n’ha catalogat la façana com a element parcial a protegir pels seus esgrafiats, provocant que el motiu de protecció deixi de ser parcialment visible per als vianants des del carrer. Veïns del municipi han apuntat que, en el cas de la Vilella, caldria contemplar una solució similar a la que s’està desenvolupant al barri de la Força on l’Ajuntament procura municipalitzar els edificis que l’envolten per donar cada vegada més visibilitat a la muralla i les torres des del carrer.

[@more@]

 Deulofeu ha assenyalat que "una cosa és la normativa que hem de seguir i una altra cosa és que aquesta ens sigui satisfactòria". A més, assegura, la situació encara podria veure’s agreujada, ja que Ca la Vilella compta amb dues façanes (la segona situada al carrer Santa Fe) i, segons el Pla General, també es podria construir davant d’aquesta segona façana. En aquest sentit, la casa podria, en un futur, que-dar encaixonada entre edificis com si d’un pati interior es tractés.

 Deulofeu també ha remarcat que "es tracta d’una edificació que té catalogada la façana, pels esgrafiats", però que "la casa està fora de normativa, no està regularitzada". Provablement, assenyala, perquè en el seu moment no es van sol·licitar els permisos que permetrien la seva regularització.

 Precisament, Ca la Vilella és un dels edificis que apareixen relacionats a l’estudi "Un passeig per la història i l’arquitectura" de Sant Celoni, redactat per Josep Maria Abril, i en el que s’assenyala que "d’entre les cases particulars destaquen Ca la Vilella, del carrer Campins número 7, construïda entre 1925 i 1935 i decorada amb esgrafiats".

 L’espai on actualment es cons-trueixen els nous habitatges l’ocupava, fins al moment, un cobert que s’havia destinat a l’aparcament de vehicles i que quedava per sota del sostre de la casa protegida parcialment. La nova construcció, que afecta gairebé la meitat de la façana del carrer Campins, superarà de llarg l’alçada de la casa, deixant ocults part dels esgrafiats.

Tweet

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha subvencionat amb 107.000 euros la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal i plans urbanístics derivats de la iniciativa pública a sis municipis del Baix Montseny. Els ajuts s’emmarquen en el programa de foment del planejament amb la finalitat de millorar les condicions urbanístiques dels municipis catalans i facilitar la generació de sòl urbanitzable, garantint un desenvolupament sostenible.

A l’hora d’atorgar aquests ajuts, es prioritza els termes municipals més extensos territorialment, els municipis petits i mitjans pel que fa a nombre d’habitants, el nombre de nuclis urbans que conformen el terme i l’antiguitat del pla vigent. També es valora la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació, la situació estratègica del municipi, la necessitat de desenvolupar-hi habitatge, o les necessitats de sòl industrial.

[@more@] 

 Per a la redacció del POUM, la Generalitat ha subvencionat els municipis de Montseny (18.000 euros), Sant Esteve de Palautordera (12.000 euros), Sant Pere de Vilamajor (30.000 euros), Vallgorguina (20.000 euros) i Vilalba Sasserra (20.000 euros). Per a la redacció d’un Pla especial, s’ha subvencionat també l’Ajuntament de Riells i Viabrea amb un total de 7.000 euros.

 Les subvencions que ofereix el Departament de Política Territorial i Obres Públiques es poden concedir pels imports màxims sol·licitats o per un import parcial, en funció de les peticions i les puntuacions assolides pels ajuntaments que ho demanen i sempre segons les disponibilitats pressupostàries del Govern. El límit de la subvenció és de 60.000 euros per evitar la concentració de quanties en pocs municipis.

Tweet

El primer trimestre d’aquest any 2008 s’han visat un 69,8 per cent d’habitatges nous menys que en el mateix període de l’any anterior, segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La xifra se situa sensiblement per sota de la mitjana de Catalunya, on la caiguda en la construcció de nous habitatges ha estat d’un 71,6 per cent. La comarca del Baix Montseny també està sensiblement per sota de la caiguda mitjana de les demarcacions de Barcelona, d’un 71 per cent, i de Girona, d’un 72,9 per cent.

 Si en els tres primers mesos de l’any 2007 es van visar 139 habitatges  nous, enguany en aquest mateix període s’han visat tan sols 42 habitatges nous. En xifres absolutes, el descens més important s’ha produit a Riells i Viabrea, Sant Celoni, Sant Antoni de Vilamajor, Breda i Vallgorguina. Percentualment, els municipis que han experimentat una caiguda per sobre de la mitjana de la comarca han estat Breda (-100 per cent), Sant Antoni de Vilama-jor (-91,7), Riells i Viabrea          (-90,0), Gualba (-71,4) i Fogars de la Selva (-70,0).

[@more@]

 Segons assenyala el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la projecció d’habitatge ve presentant un descens sostingut i continuat, "el que condueix a una situació de producció similar a la registrada a principis dels anys noranta". Per contra, es constata l’augment del pes relatiu de les obres de rehabilitació, que hauria passat del 5 per cent de les certificacions a més de l’11 per cent.

 El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona també considera que s’està en un procés d’aturada de l’activitat. El Col·legi va presentar les seves dades del primer semestre que confirmen la tendència que apunten les xifres de la Generalitat del primer trimestre. Així, segons el secretari del Col·legi a Girona, Frederic Cabré, el sector de la construcció viu "una forta frenada" que amb tota probabilitat  "tocarà fons" al llarg de l’any vinent.

 El sector, d’altra banda, té un ull posat en el final d’aquest estiu, quan s’espera que acabin moltes de les obres que hi havia engegades des del segon semestre de l’any passat. Assenyalen que en funció de si es contenen les xifres actuals o continuen en caiguda lliure hi haurà un impacte més o menys important sobre les xifres d’atur en la construcció.

 Per la seva part, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona considera que les àrees residencials estratègiques (ARE) que impulsa la Generalitat poden ajudar a mitigar els efectes de la frenada econòmica en el sector de la construcció amb el desenvolupament d’habitatge social. El Col·legi també confia que l’habitatge concertat ajudarà a impulsar el sector atès que els preus se situen fins a un 30 per cent per sota del mercat.

Tweet

Arbúcies, Llinars, Riells i Via-brea i Vallgorguina són els quatre ajuntaments del Baix Montseny que se sumen al centenar de consistoris catalans que ahir, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, van hissar l’estelada en commemoració de seu centenari. Alguns d’aquests ajuntaments van situar-ne més d’una en diferents punts del municipi.

 Dimecres, a Arbúcies ja es van penjar dues estelades a les portes l’entrada del poble. També, ahir dijous, es va fer l’homenatge a Armand Samsó per la seva lluita en defensa dels Països Catalans. L’ajuntament va lliurar a l’activista cultural de Salses un diploma i una escultura en forma de dona d’aigua que "simbolitzen el reconeixement i l’estima de la vila d’Arbúcies envers l’impulsor de la porta dels Països Catalans".

[@more@]

 Davant el públic que omplia la sala de Plens de l’Ajuntament d’Arbúcies, Samsó va refermar l’existència de la porta a Salses com "l’entrada autèntica als Països Catalans" i va recordar les traves de l’administració francesa perquè el monument fos una realitat. L’alcalde, Roger Zamorano, va posar Samsó com a exemple per "superar l’oblit i la desmemòria i mantenir viva la flama dels Països Catalans", el regidor de Cultura, Edmon Ribatallada, va elogiar seva la lluita "en els moments més difícils de la seva vida"; i el regidor de l’Entesa Pere Garriga li va agrair la feina i va demanar que l’agermanament d’Arbúcies amb Saldes agafi "una nova empenta".

 L’Ajuntament de Llinars va penjar l’estelada al màstil de l’Ajuntament i en dos altres edificis municipals com el de Can Mas Bagà. A les 10 del matí, la plaça dels Països Catalans va ser l’escenari de l’acte institucional que per primera vegada es va celebrar conjuntment per part de totes les formacions amb representació a l’Ajuntament. En aquest sentit, es va mostrar "molt satisfet" de poder celebrar l’acte amb el consens i seguidament va cedir la paraula a cadascun dels respresentants del grups muncipals.

A Riells i Viabrea, l’estelada es va penjar a l’Ajuntament seguint l’acord que va prendre el Ple del Consistori mentre que a les 10 del matí, a la plaça del Mercat, es va hissar la senyera com a inici de l’acte institucional i de l’ofrena floral. Després de la lectura del Manifest hi va haver l’actuació d’un esbart dansaire precedit d’un esmorzar popular.

 A Vallgorguina, la bandera estelada es va penjar en una de les finestres centrals de l’Ajuntament mentre la senyera va onejar en solitari als màstils del balcó de la casa consistorial. Al llarg de tota la jornada, la música catalana va ser present a la megafonia de la població.

Tweet

L’Esplai de la Gent Gran ha començat, aquest dilluns, la preinscripció per als cursos de català, anglès, informàtica i les noves activitats que l’entitat ha optat per incorporar per aquest nou curs. Les classes es posaran en marxa a partir de l’1 d’octubre i, al marge dels cursos, també es desenvoluparan les activitats de balls de saló, sessions de tai-xí i fotogra-fia digital.

 L’Esplai ha optat per obrir un termini de preinscripció per tal d’avaluar si els cusos i activitats previstos per aquest semestre interessaran als associats i associades i comptaran amb una xifra suficient de matriculats. El preu de la inscripció és de 10 euros a tots els cursos, excepte els balls de saló i el tai-xí que tindran una matrícula de 20 euros semestrals.

[@more@]

 Les noves activitats es posen en funcionament després que els associats tornin d’una estada de sis dies en un hotel de quatre estrelles a pensió complerta a Comarruga, entre el 8 i el 13 de setembre, organitzada pel mateix Esplai de la Gent Gran.

Tweet

ICV de Massanes ha demanat que una part dels terrenys sobrants de la construcció de la rodona del barri de Collformic, d’uns 180 metres quadrats, es destini a la parada de l’autobús escolar i d’adequï l’espai amb bancs, fonts i plantes. Segons explica ICV en el seu darrer butlletí, una part dels terrenys d’aquesta zona pertanyen a la Diputació i s’hi ha fet una vorera però l’Ajuntament de Massanes no ha definit encara a què destinarà la part dels terrenys que són de la seva titularitat.

 L’actuació proposada per ICV de Massanes, segons aquest grup municipal, permetria millorar l’entorn el sector del barri de Collformic del municipi.

[@more@]

 D’altra banda, ICV ha denunciat  en el mateix butlletí que es faci una explotació privada del camp de tir de Massanes, que compta amb tots els permisos. Segons ICV, l’Ajuntament no sols no està obtenint cap compensació sinó que assumeix les despeses d’aigua i electricitat.

Tweet

L’Ajuntament de Fogars de la Selva ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la concessió d’un aprofitament d’aigües subterrànies mitjançant tres pous per a l’abastament de la població al seu terme municipal, segons ha informat l’ACA. La captació d’aigua suposarà un volum anual de 254.000 metres cúbics que representa un cabal mitjà equivalent a uns 12,88 litres per segon.

 D’aquesta manera, es preveu un pou al Pla de Fogars-Can Batalló que serà el pou d’extracció principal i dos altres pous al nucli que s’utilitzaran en casos d’emergència en què el pou principal perdi efectivitat o bé que per alguna circumstància estigui avariat. Segons publica el Diari Oficial de la Generalitat, els pous estan situats a l’aqüífer de la Tordera mitjana, declarat especialment protegit pel Pla d’ordenació d’extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l’aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la Baixa Tordera.

Tweet

Amb la sala de Plens de gom a gom, l’Ajuntament d’Hostalric va inaugurar ahir, dijous, la Galeria dels Alcaldes. Un acte amb el que el Consistori va voler "retre un humil homenatge a tots els que han estat alcaldes d’Hostalric", va explicar el regidor de Comunicació, Joan Serras, que va enumerar un per un el nom dels que han estat màximes autoritats del municipi des de la segona meitat del segle XIX.

 Entre els assistents també hi van ser presents exalcaldes i familiars d’exalcaldes d’Hostalric. El Con-sistori va convidar personalmenrt a assistir a l’acte les primeres autoritats del municipi que viuen així com els familiars d’aquells que ja han traspassat. A banda de l’actual batlle de la població, Josep Antoni Frias, que va presidir l’acte i va donar per inaugurada la Galeria dels Alcaldes, van ser convidats a la inauguració Assumpció Papell, Joan Boix, Emília Pujol i el darrer batlle, Eugeni Medina.

[@more@]

 Serras va remarcar que l’acte era un reconeixement "als homes i dones que han regit la nostra vila, cadascun amb els temps que li va tocar viure, però tots van treballar pel benestar i progrés del nostre poble". En aquest sentit, la galeria recull alcaldes que van viure moments històrics tan diferents com la Mancomunitat de Catalunya, la Primera República, la dictura de Primo de Rivera, la Segona República, la guerra civil, el franquisme o l’actual sistema democràtic.

 La Galeria dels Alcaldes recull les fotografies dels 38 batlles  que ha tingut Hostalric des del 1859, quan la primera autoritat de la vila era Josep Casimir Pons i Vendrell. la recerca de les imatges ha estat una feina que ha anat a càrrec de Ramon Rayero i la desapareguda Maria Dolors Sil-vestre, que n’han fet la recopilació a través d’arxius particulars i de l’arxiu Benet Frigola.
 La data d

 les primeres fotografies està marcada per les cicumstàncies històriques ja que és difícil trobar referències amb anterioritat al 1859 atès que durant la Guera del francès es va cremar molta de la documentació. Tot i amb això, no es descarta que es pugui anar ampliant si bé caldrà un intens treball de recerca. En endavant, també s’hi incorporan els futurs alcaldes de la vila.

 Segons el regidor de Comunicació, Joan Serras, l’acte de reconeixement dels alcaldes del municipi que es va fer ahir, dijous, s’ha d’emmarcar també en el procés de recuperació de la memòria històrica.  Serras també ha estat l’impulsor en aquesta le-gislatura d’altres actes de reconeixement institucional com ha esta la creació del títol d’Hostalriquenc Il·lustre que des de fa dos anys es lliura coincidint amb els actes de la Festa Major de la vila.

 La inauguració de la Galeria dels Alcaldes, que es va cloure amb un aperitiu per als assistents, es va fer coincidint amb els actes de la Diada Nacional de Catalunya. Mitja hora abans, a les 12 del migdia, es va celebrar la tradicional ofrena floral a la Torre dels Frares.

 Les activitats programades per la Diada Nacional de Catalunya van seguir amb un concert a càrrec de l’Orquestra Girona, a les 10 del vespre, amb aquesta edició ja tancada, al pati d’armes del castell.

Tweet