L\’Actualitat del Baix Montseny

Al Ple celebrat ahir, dijous, amb aquesta edició ja tancada, l'Ajuntament de Sant Pere va aprovar les bases del concurs per redactar el POUM. Es reobre, així, el procés iniciat el passat mandat per definir el creixement municipal dels propers 10 i 15 anys. La dilació en el procés d'elaboració del nou ordenament urbanístic, ha portat al Consistori a decidir que les actuacions més urgents per al municipi es plantegin a partir de modificacions de les normes subsidiàries.

 L'alcalde del municipi, Josep M. Llesuy, considera que aspectes com la construcció del nou IES amb el Pla Especial de Can Surell, el Pla de protecció del nucli antic de la Força  o les actuacions a l'Eixample III i la Rectoria passin per aquesta via.

[@more@]

En aquest sentit, Llesuy ha recalcat que al marge de l'equip de redacció del nou POUM es crearà la figura del coordinador, que haurà de permetre el correcte encasellament entre les modificacions de les normes subsidiàries i les que es plantegin al POUM.

 Llesuy assegura, d'altra banda, que des de l'Ajuntament s'apostarà per un bon sistema de participació ciutadana, amb el qual la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble disposi d'uns tres mesos per estudiar els documents i fer-hi propostes.

 El Consistori ja ha mantingut, fins al moment, dues reunions amb l'organisme al que s'han plantejat algunes de les principals modificaciosn respecte el projecte inicial. En aquest sentit, s'apunta la recuperació de la zona industrial de la Plana en substitució al polígon industrial de Can Lip o la supressió del conveni Can Son-Quatre Camins. A més, a Can Surell es permetrà ús assistencial i a les Pungoles es deslocalitzarà una granja propera a la urbanització.

Tweet

Laia Canet Viso, filla de Dani i Eli, nascuda el 3 de gener, ha rebut aquest dimecres el regal de la primera cistella del programa de promoció de la natalitat anomenat 'Vallbaby'.  Durant l'acte simbòlic de lliurament, en el que van assistir representants de dues de les 18 empreses que patrocinen la iniciativa, Caixa Sabadell i Milupa, es va recordar el seu origen.

 Així, l'alcalde del municipi, Joan Mora, va situar el naixement del programa a una Junta de Govern Local en la que el regidor Francesc Xavier Blanquer va proposar impulsar alguna iniciativa per fomentar els naixements al municipi. Segons Mora, el regidor Jordi Mas va començar a treballar amb la idea de fer un obsequi als nounats amb progenitors empadronats a Vallgorguina "i el que havia de ser una petita cistella s'ha convertit en això", va indicar assenyalant el lot de de productes que supera els 1.000 euros de valor.

[@more@]

Mora també va indicar que les previsions fetes per l'Ajuntament d'assolir els 40 naixements anuals anaven per bon camí, ja que actualment s'està en disposició de poder lliurar 2 cistelles addicionals.

 Els pares de la primera homenatjada van mostrar la seva satisfacció pels obsequis, recalcant la quantitat i qualitat dels productes i van agrair al Consistori el detall. De fet, ambdós van reconèixer que buscaven que la seva filla nasqués a principis d'any pels avantatges que això comporta a nivell d'escolarització.

 Actualment Vallgorguina compta amb una població de menys de 2.500 habitants que vol incrementar premiant les famílies dels nounats. Segons el Consistori, l'èxit i l'originalitat de la proposta ha comportat que els patrocinadors es plantegin col·laborar a la iniciativa l'any vinent. A la cistella s'hi han inclòs des de productes alimentaris fins a roba, mobiliari, accessoris, jocs o vals de descompte als establiments participants.

Proposta pionera

 Aquesta proposta pionera ha comptat, en aquesta edició, amb el suport econòmic i en espècie d'empreses tant locals com d'arreu de l'Estat espanyol. Entre les firmes implicades s'hi troben des de marques de reconegut prestigi en el terreny dels productes per als infants, fins a d'altres que han volgut col·laborar en el projecte de foment de la natalitat. Entre aquestes destaca Nestle, Hero, Unilever, Milupa, Ikea, Caixa de Sabadell, Bluexics, La Giraffa Bianca e Blue, Bimbo, Suavinex, Baby Farlin, Baby Train, Carrefour, Bebeando.com, Bebeinnova, Bebeaventuras, Nutrexpa i Xics.

Tweet

l Ple de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera ja ha donat llum verda a l'aprovació inicial del Pla urbanístic del sector Ponent, un projecte per al qual ha calgut, segons l'alcalde del municipi, Salvador Cañellas (CiU) entre 3 i 4 anys de debat sobre el seu desenvolupament.

 Amb l'aprovació definitiva de la planificació d'aquest sector, que es preveu d'aquí a pocs mesos, el Consistori podrà disposar de nous terrenys per a alguns dels equipaments més esperats al municipi. És en aquest espai on es construirà el nou CAP municipal, al costat d'una zona verda a l'entorn de la qual s'hi disposaran noves places d'aparcament.

[@more@]

Segons Cañellas, tot i que la construcció del nou CAP es podria haver iniciat fa uns anys amb un conveni puntual amb la propietat, el Departa-ment de Salut s'ha mostrat reticent a començar els treballs abans que els terrenys passin a propietat municipal.

 D'altra banda, la nova zona verda ocuparà una superfície aproximada de 10.000 metres quadrats i quedarà flanquejada pels carrers Joan Maragall, Reguissol, Mossèn Cinto Verdaguer i Agudes. El gran espai que es destinarà a la plaça permetrà, segons el Consistori, habilitar espais separats de jocs, d'una banda per als infants i de l'altra pels adolescents. A més, també se situaran bancs i s'arbrarà perquè pugui operar com a espai d'oci. En aquest sentit, el Consistori preveu incorporar-hi una plataforma i esglaons per fer-hi actes culturals i activitats a l'aire lliure.

 Una altra de les grans obres que s'esperen a la zona és l'ampliació del CEIP Vallmanya, per a la qual el Departament d'Educació ja disposa d'un projecte redactat que l'Ajuntament espera que es pugui executar ràpidament. De fet, el centre funciona actualment amb el suport de mòduls prefabricats que ocupen part de la via urbana.

 El desenvolupament del Pla del sector Ponent permetrà, a més, un creixement aproximat d'uns 1.000 habitants, tot i que Cañellas ha assegurat que aquest es produirà lentament, a mesura que es vagin edificant els terrenys. En aquest sentit, s'estima que el procés duri entre 15 i 20 anys i que el nombre d'habitants de Sant Esteve, actualment situat entorn els 2.200, vagi creixent a un ritme sostingut. El cost global del Pla ascendeix a 8.816.742 euros. La construcció de noves edificacions a aquesta zona comportarà, pa-ral·lelament, la construcció de fins a 120 nous habitatges de protecció oficial.

 El Ple va aprovar el desenvolupament del sector Ponent amb els vots favorables de CiU, l'abstenció d'ERC i el vot contrari de la Plataforma per Sant Esteve que, des de l'inici, no s'ha mostrat partidària d'un creixement al municipi que considera que serà massa ràpid.

Tweet

La regidoria de Joventut de Breda, encapçalada per Jordi Prat, es proposa presentar, a principis d'aquest 2008, un nou Pla Local de Joventut on es recolliran les propostes i els projectes d'aquest segment d'edat per "donar resposta a les inquietuds i necessitats dels joves".

 Segons el Consistori, aquests projectes faran referència tant a les necessitats formatives com a l'oferta d'oci alternatiu, així com a les necessitats de formació i informació laboral, els bons hàbits de salut i, entre altres aspectes, la promoció dels valors participatius.

[@more@]

El nou Pla promogut per l'Ajuntament té com a punt de partida el Pla Local presentat el 2006 a partir del qual la Secretaria de Joventut de la Generalitat va atorgar al municipi una subvenció per desplegar-lo. Amb el nou Pla es pretén reelaborar les propostes formulades ara fa 2 anys i actualitzar-ne els continguts amb les noves necessitats i demandes d'aquest col·lectiu.

 Jordi Prat es manifesta conscient "que per tal d'oferir respostes adequades a les problemàtiques juvenils cal que iniciem projectes d'una durada considerable". És en aquest sentit que el Pla es planteja a quatre anys vista, del 2008 al 2012.

 Entre els projectes que s'apunten per aquest quadrienni Prat destaca activitats com un cap de setmana jove, un concurs de curtmetratges, la creació d'una coordinadora d'entitats juvenils, un concurs de disseny gràfic per elaborar un emblema que s'identifiqui amb els joves del municipi, la creació d'una borsa de treball o un projecte de formació, entre altres propostes.

 Segons el Consistori, un dels projectes que farà més atractiu el Pla és la creació del nou equipament destinat a promoure la participació dels joves a l'espai del Cercle Bredenc que, després del conveni signat i de la seva reforma, passarà a estar destinat a les entitats juvenils.

Coordinació

 Prat destaca que actualment el Consistori manté reunions amb regidors de joventut dels municipis del Baix Montseny nord, com Hostalric, Massanes, Fogars de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu i Riells i Viabrea per impulsar projectes comuns en aquest àmbit.

 En aquests municipis, de cara a emprendre actuacions conjuntes en matèria de joventut, es repartirà un qüestionari a cadascuna de les cases de les poblacions per poder disposar d'informació sobre aspectes com les necessitats formatives dels joves o conèixer si la mobilitat els suposa un impediment per accedir a determinada formació.

Tweet

L'Ajuntament de Riells i Viabrea ha hagut d'assumir la neteja d'uns solars que Adif havia expropiat a Boscos de la Batllòria per les orbes del TAV i en els que els veïns havien alertat que hi començaven a proliferar les rates.

 Amb la intervenció municipal als solars, l'Ajuntament ha pogut comprovar que l'empresa que desenvolupava els treballs a la zona s'havia limitat a enterrar la ferralla, els plàstics i la runa d'aquests solars sota una fina capa de terra, deixant al subsòl espais buits que s'havien anat poblant de rates.

[@more@]

Després que Adif s'hagi desentès de la responsabilitat que té sobre aquests terrenys, l'Ajuntament ha assumit la seva neteja per evitar que la situació acabés derivant en un problema de salut pública.

 Al llarg de gairebé dues setmanes, l'Ajuntament ha eliminat les herbes i les restes d'arbrat, ha desenterrat la ferralla i la runa del sòl i l'ha apilat i classificat a cadascuna de les tres parcel·les que es trobaven en aquest estat. Ara, amb la tasca més àrdua feta, el Consistori s'ha posat novament en contacte amb l'empresa perquè, com a mínim, es fes càrrec d'enretirar les piles de deixalla desenterrada i apilada als terrenys expropiats. L'Ajuntament assegura que la resposta de l'empresa ha estat negar-se a enretirar la runa, al·ludint que l'obra del TAV ja estava feta.

 "Ja han lliurat l'obra i no en volen saber res", assegura el regidor d'Urbanisme, que considera que "si s'ha expropiat el terreny almenys han de deixar-ho net i no crear conflicte entre els veïns". El regidor recorda que "estem dins d'un casc urbà" on la canalla pot entrar als solars per jugar "i prendrà mal". "Aleshores", es pregunta, "la responsabilitat de qui serà?".

 L'Ajuntament ha explicat a aquest setmanari que, malgrat haver assumit una neteja que no pertocava al municipi, es trametrà la factura a l'empresa perquè l'aboni i, en cas de negar-s'hi, s'emprendran les mesures corresponents que la responsabilitzin de l'estat de la zona. Els terrenys, al marge de les deixalles enterrades, compten encara amb murs a mig enderrocar dels que l'Adif s'ha desentès.

Tweet

L'associació Montseny Actiu ha reclamat de nou a l'Ajuntament que s'incorpori una plaça d'aparcament per discapacitats al centre de la població, després de rebre la negativa del Consistori per la primera petició. Segons l'entitat, l'Ajuntament basa la seva resposta assegurant que ja es disposa d'un aparcament reservat d'aquestes característiques al pàrquing situat a la part baixa del nucli.

Montseny Actiu indica, per contra, que no s'ha entès bé la petició i que la seva demanda feia referència a l'establiment d'una reserva d'aparcament per a discapacitats a la mateixa plaça de la Vila.

[@more@]L'entitat considera que les modificacions fetes darrerament al municipi, amb la instal·lació de dos passos de vianants elevats a l'entrada i la sortida de la plaça, dificulten l'accés al centre de la població a les persones amb mobilitat reduïda a les cames. A aquest element s'hi afegeix la forta pendent que aquestes perso-nes haurien de superar en cas d'estacionar el seu vehicle a l'espai habilitat a tal efecte, ja que l'accés al parquing s'efectua per una via amb un desnivell força pronunciat. L'entitat ha fet aquestes precisions al Consistori esperant que es prenguin en consideració.

Tweet

Professionals de diferents àmbits de Sant Celoni han impulsat la creació del Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny amb l'objectiu que esdevingui una eina de debat i a la vegada de dinamització d'iniciatives en benefici de la comarca. L'entitat es defineix transversal ideològicament i està formada per empresaris i professionals amb amb experiència en el seu cap professional. En aquest sentit, es manifesta "oberta a qualsevol persona amb independència dels seus ideals polítics o religiosos" i amb un "compromís amb la societat i l'entorn del Baix Montseny".

 Tot i que fa uns mesos que el Cercle està en funcionament, la seva formalització ha estat recent. L'actual Junta Directiva a formen Joaquim Deulofeu (President), Maria Teresa Mora (Sots-presidenta), Jaume Figueras (Secretari), Jorge Colas (Tresorer), i els vocals Miquel Amat, Martí Boada i Esteve Trunas.

[@more@]

Entre les activitats qe ja han portat a terme hi ha diversos sopars-col·loqui que es programen de manera bimensual amb un convidat de relleu. Però també tenen previst treballar en la publicació d'articles d'opinió o impulsar trobades entre polítics, empresaris i institucions. L'objectiu és "fer arribar la nostra opinió a totes aquelles persones, institucions o organitzacions que tenen poder de decisió sobre l'entorn polític, econòmic i social del Baix Montseny".

 En aquest sentit, el Cercle ja ha posat sobre la taula algunes qüestions que són prioritàries en l'agenda de la comarca: les infrastructures, el creixement del Baix Montseny, la formació professional, l'oferta comercial, el medi ambient o la potenciació de la història i la cultura de la comarca.

Eina de dinamització

Tot i que no es fa palès directament en la seva presentació, el Cercle també té una actitud propositiva pel que fa a projectes i propostes que puguin dinamitzar econòmicament o culturalment la comarca. De fet, el Cercle està al darrera d'alguns projectes destinats a la promoció de Sant Celoni i el Baix Montseny a nivell turístic. En aquest sentit, una de les reflexions que posen sobre la taula és la necessitat de dinamitzar el sector terciari com a eina de desenvolupament econòmic per al futur de la comarca del Baix Montseny.

Tweet

DIVENDRES, 1 DE FEBRER

Arbúcies

· Carnaval. A les 10 del vespre, al poliesportiu de Can Delfí, Ball i concurs de disfresses i comparses amb l'Orques-tra Gramola.

Llinars del Vallès

· Taller. A dos quarts de 7 de la tarda, a la Biblioteca, Taller de manualitats per a infants dedicat a les disfresses, a càrrec de Laura Calero.

Riells i Viabrea

· Carnaval infantil. A les 5 de latarda, Festa de Carnaval i cercavila. A les 6 de la tarda, a la plaça de la Vila, Xocolatada i animació.

Sant Celoni

· Carnaval infantil. A les 6 de la tarda, a la plaça de la Biblioteca, arribada del Rei Carnestoltes, xocolatada i animació infantil a càrrec del grup de teatre La Follia.

Sant Pere de Vilamajor

· Presentació. A les 8 del vespre, a la Rectoria, presentació del llibre "L'Institut-Escola a Can Surell. Un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta", de Marta Avizanda.

[@more@]

DISSABTE, 2 DE FEBRER

Breda

· Carnaval. A les 10 del vespre, al final del passeig de les Escoles, Concentració de comparses i rua. A les 12 de la nit, ball i concurs amb l'Orquestra Dia i Nit.

Fogars de la Selva

· Carnaval. A les 5 de la tarda, amb sortida darrera la benzinera, Desfilada de comparses. A dos quarts de 7 de la tarda, Ball i concurs de disfresses.

Hostalric

· Carnaval. A les 4 de la tarda, sortida de la rua de la plaça de Bous. A les 6 de la tarda, xocolatada popular a la plaça de la Vila i concurs amb obsequi per a tots els infants disfressats.

Llinars del Vallès

· Carnaval. De dos quarts d'11 del matí a dos quarts de 2 del migdia, a la Biblioteca, Taller de maquillatge infantil de Carnaval a càrec de Laura Calero. A les 5 de la tarda, a la Pista annexa, Ball de disfresses infantil amb el grup Els 4 Gats. Seguidament, xocolatada infantil. A dos quarts de 7 de la tarda, amb sortida de la plaça dels Països Catalans, Rua i concurs de disfresses. Seguidament, a l'àrea Central, Lectura del Pregó del Rei Carnestoltes. A dos quarts de 10 del vespre, a la pista annexa, Sopar. A les 11 de la nit, a la pista annexa, Ball amb l'orquestra Plàstic Band. A continuació, Disco Mòbil.

Montseny

· Carnaval. A les 8 del vespre, trobada de disfresses a la plaça de la Vila. A les 9 del vespre, Sopar i ball al Casal orga-nitzat per Montseny Actiu (Preu: 5 euros).

Sant Antoni de Vilamajor

· Carnaval. A les 11 de la nit, al pave-lló, Ball i concurs de disfresses.

Sant Celoni

· Carnaval. A les 7 de la tarda, concentració de comparses darrera la Biblio-teca de l'Escorxador. Seguidament, rua pels carrers de la vila. A les 9 del vespre, al pavelló, sopar popular. A les 11 de la nit, al pavelló, Ball de disfresses amb l'Orquestra Metropol (Preu: 5 euros).

Sant Pere de Vilamajor

· Carnaval infantil. A les 5 de la tarda, al local municipal de les Faldes, Xocolatada i animació infantil amb el grup Ària.

· Carnaval infantil. A  les 11 de la nit, al local de les Faldes, ball i concurs de disfresses amb el grup Ària.

Santa Maria de Palautordera

· Carnaval. A dos quarts de 6 de la tarda, a la plaça de la Vila, animació amb Toni Giménez. A les 7 de la tarda, inici de la Rua i concurs de comparses. A les 10 del vespre, a l'envelat, Ball i lliurament de premis amb el grup Màgics.

Vallgorguina

· Carnaval. A les 5 de la tarda, Cercavila pels carrers del poble i, seguidament, ball i concurs de disfres-ses a l'Iglú.

Vilalba Sasserra

· Carnaval infantil. A les 5 de la tarda, amb sortida del carrer de l'Era, inici de la Rua fins al Centre Cívic amb animació infantil i xocolatada.

DIUMENGE, 3 DE FEBRER

Arbúcies

· Carnaval infantil. A les 5 de la tarda, al poliesportiu de Can Delfí, ball i berenar popular amb l'espectacle d'animació Zum.

Breda

· Carnaval infantil. A les 4 de la tarda, Cercavila acompanyada del Rei Carnestoltes. A les 5 de la tarda, Ball amb el grup Los tatos, berenar i sorteig de regals.

Llinars del Vallès

· Ball de Gitanes. A dos quarts d'1 del migdia, a la plaça dels Països Catalans, Ball de Gitanes.

· Teatre. A les 6 de la tarda, al Casal Parroquial, Mostra de Teatre Amateur.

· Carnaval. A les 6 de la tarda, davant l'Escorxador, rua d'enterrament de la sardina i crema del Rei Carnestoltes a càrrec de la colla de Diables La Piuleta.

Sant Antoni de Vilamajor

· Carnaval infantil. A les 5 de la tarda, amb sortida de la plaça de la Vila, Rua i ball al pavelló amb berenar.

Sant Celoni

· Ball de Gitanes. A les 11 del matí, amb sortida del Casal d'Avis, Cercavila de Gitanes fins la plaça de la Vila. A les 12 del migdia, a la plaça de la Vila, Ball de Gitanes.

· Carnaval infantil. A  les 5 de la tarda, a la sala gran de l'Ateneu, Ball de disfresses infantil amb els Yakumba.

Sant Esteve de Palautordera

· Ball de Gitanes. A dos quarts d'1 del migdia, a la plaça, Ball de Gitanes.

Sant Pere de Vilamajor

· Carnaval. A les 11 del matí, a la pista de Vallserena, Rua i concurs de disfresses. A les 12 del migdia, partit de futbol obert i, seguidament, aperitiu.

Santa Maria de Palautordera

· Ball. A les 6 de la tarda, a l'envelat, Sopar iball. Preu: 6 euros.

Vallgorguina

· Carnaval. A les 11 del matí, a Canadà Park, Festa al local de l'associació.

DIMECRES, 6 DE FEBRER

Sant Celoni

· Carnaval. A les 6 de la tarda, a la plaça de la Vila, Judici del Rei Carnestoltes a càrrec de Trocateatre. A dos quarts de 7 de la tarda, a la plaça de la Vila, Vetlla del Carnestoltes amb la Colla de Diables. A les 7 del vespre, amb sortida de la plaça de la Vila, Enterrament del Carnestoltes i Correfoc. A les 9 del vespre, a Can Ramis, Sardinada i concert amb Le Habane Pachange i Jaume Arnella.

DIJOUS, 7 DE FEBRER

Llinars del Vallès

· Acapte de sang. De 5 de la tarda a 9 del vespre, a l'Enllaç, Donació de sang.

Tweet

Al llarg del 2007, un total de 132 persones que buscaven un pis de lloguer a Sant Celoni van ser incorporades a la borsa d'habitatge de l'Ajuntament. En el mateix període, només es van posar nou habitatges a la borsa per oferir-los entre els demandants. Malgrat les garanties que el servei ofereix als propietaris, "encara no hi ha prou sensibilitat per utilitzar el servei", explica el regidor Carles Mas. Per aquest motiu, al llarg de l'any, només set demandants dels 132 van poder signar un contracte de lloguer.

La borsa d'habitatge de Sant Celoni es va crear el mes d'abril de l'any passat amb l'objectiu que l'Ajuntament fes de mediador i garant entre els propietaris que poden posar pisos a lloguer i les persones que en busquen un. Malgrat l'administració ofereix garanties de cobrament i de cobertura de reparacions en el cas que es produeixin danys, el cert és que es manté la reticència per part dels propietaris d'utilitzar aquesta via per incloure'ls a la borsa.

[@more@]

Les dades del 2007 parlen per elles mateixes. Un total de 132 demandants de pisos de lloguer davant 9 habitatges oferts. Això va fer que des de la posada en marxa del servei tan sols es tanquessin sis contractes. Aquest mes de gener han entrat cinc pisos més a la borsa i ara n'hi ha set en oferta.

 Segons Carles Mas, al setembre es va demanar a l'empresa que té la concessió del servei que intentés detectar habitatges buits i negociés amb els propietaris la seva incorporació a la borsa. El resultat va ser que la majoria no es van poder sumar perquè el preu de lloguer que es demanava estava molt per sobre del preu de mercat. "Busquem preus que estiguin a la mitjana o per sota ja que a canvi els garantim una assegurança", assenyala el regidor, que remarca que "si algú vol llogar un pis de 50 metres quadrats per 800 euros no l'incorporem i l'adrecem al sector corresponent del mercat lliure". Tot i amb això, els set habitatges que s'han arrendat tenen una quota mensual d'entre 600 i 755 euros de lloguer.

Campanyes informatives

Segons Mas, la situació de Sant Celoni és similar a la que es va produir a l'inici del servei en altres municipis catalans com Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola o Terrassa. "Cal una dinàmica de funcionament que fa que els propietaris s'ho expliquin entre ells i generi confiança", explica el regidor. Segons Mas, "els resultats s'obtindran com a fruit de molts mesos d'anar insistint, d'explicar en què consisteix la borsa d'habitatge a través de campanyes informatives periòdiques, i que entre els mateixos propietaris s'expliquin que és un mecanisme que funciona". El regidor també reconeix que en els propers mesos la situació del mercat immobiliari i la pròpia desacceleració econòmica pot fer que alguns habitatges que els propietaris no havien considerat posar-los a lloguer canviïn d'opinió.

 D'altra banda, Mas apunta que aquest any estudien fer una oferta als propietaris de cessió del pis per un termini de 5 anys a l'Ajuntament. "Durant aquest període li garantim un lloguer, estigui arrendat o no, i la garantia que li retornarem en el mateix estat", diu Mas.

Mancomunar el servei

El regidor també remarca que la Generalitat veu amb bons ulls dotar a Sant Celoni d'una Oficina Local de l'Habitatge que permetrà, a més de fer la tasca d'informació i borsa, tramitar directament des de l'Ajuntament els ajuts de rehabilitació. Alguns ajuntaments del Baix Montseny ja han mostrat el seu interès per mancomunar aquest servei i el propi Consistori celoní s'ha posat en contacte amb altres que s'hi poden sumar. Així, cada municipi disposaria de l'oferta informativa i el suport que Sant Celoni gestionaria els tràmits. D'entrada, la creació de l'Oficina s'assumirà per part de l'Ajuntament i "després ho posarem a disposició de la resta".

Tweet

El Baix Montseny té, encara, un llarg camí per recórrer per disposar d'una situació normalitzada d'accés a les noves tecnologies de la informació. Les dades recollides pel Departament de Governació de la Generalitat a partir del Programa d'extensió de la banda ampla (PEBA) determinen que, a finals del 2007, un total de 5 municipis i 42 nuclis del Baix Montseny no disposaven de cobertura ADSL.

 L'ADSL, la línea digital d'alta velocitat connectada a la línia telefònica, no arribava a finals de 2007 a Campins, Massanes, Montseny -on l'ADLS s'ha connectat aquest gener-, Sant Feliu de Buixalleu o Vilalba Sasserra. En el cas de Sant Feliu de Buixalleu, la cobertura és nul·la a un espai com el Sector Industrial, una zona que acull nombroses empreses dedicades a la logística i que, per tant, precisen de connexió ràpida a internet.

[@more@]

Al marge d'aquests cinc municipis puntuals, però, el cert és que la manca de connectivitat via ADSL és encara molt més àmplia si es prenen en consideració nuclis de població menys agregats. Així, 42 nuclis del Baix Montseny no disposaven, a finals d'any, de cobertura ADSL mentre 10 nuclis més tan sols disposaven d'una cobertura parcial -per sota del 90 per cent de cobertura. Aquesta xifra suposa més de la meitat dels nuclis analitzats per la Generalitat al Baix Montseny, un total de 80. Només els nuclis circumscrits a Breda, Gualba, Hostalric i Sant Esteve de Palautordera, disposen, en la seva totalitat, d'una cobertura d'ADSL superior al 90 per cent.

 Una millor cobertura la dóna el sistema Wimax, que ofereix una connexió a internet a  una llarga distància, de fins a 50 quilòmetres, amb major cobertura i ample de banda que el sistema Wi-fi.

 En aquest sentit, un total de 67 nuclis del Baix Montseny, i un total d'11 municipis en la seva integritat, podrien disposar de connectivitat ràpida a internet a través d'aquest sistema. Per contra, a 6 nuclis la seva cobertura és inferior al 50 per cent o no està previst donar-hi una cobertura immediata, mentre que els 6 nuclis restants tindrien abast al sistema Wimax en una superfície d'entre el 50 i el 75 per cent del nucli.

 L'elevat preu d'instal·lació de repetidors de Wimax fan que, fins al moment, aquesta no sigui una alternativa gaire viable a nivell particular. L'Ajuntament d'Hostalric ha adoptat recentment el sistema, garantint la possibilitat d'accés a tota la població en una actuació que ha suposat una despesa de 18.000 euros.

Tweet