L'Institu Català del Sòl (Incasòl) ha adjudicat la tercera fase dels treballs de rehabilitació del Castell de Montsoriu d'Arbúcies. En aquesta tercera fase, els treballs se centraran en la recuperació de les sales de la banda oest del castell i les muralles. També es preveu millorar la seguretat de les escales del monument que es mantindran al pati del recinte emmurallat com a testimoni històric.
Les obres d'aquesta tercera fase de la reforma tindran un cost de 170.000 euros i s'espera que puguin estar acabades als 10 mesos de l'inici dels treballs, que serà imminent. El projecte ha estat redactat per l'arquitecta Eulàlia Marquès i els promotors de l'obra, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, són el Patronat del Castell de Montsoriu, el Consell Comarcal de la Selva, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Institut Català del Sòl.
[@more@]
Les restes més antigues descobertes al castell daten de l'època ibèrica, entre els segles IV i III abans de Crist, situades al recinte sobirà del castell. Es tracta d'un mur al que estan associades ceràmiques d'aquest període.
Posteriorment, entre els segles X i XII, corresponent a l'etapa romànica del monument, es va construir el primitiu castell roquer. Fins a la primera meitat del segle XII es va efectuar la primera fase constructiva, de la que se n'han conservat els elements de la Torre de l'Homenatge, una capella d'absis semicircular i una cisterna retallada a la roca situada al peu de la torre, entre altres.
Ja al segle XIII és quan es basteix la gran estructura del castell. El recinte Sobirà es va remodelar i ampliar amb la construcció de la sala gòtica des d'on s'accedia, per l'escalinata, al pati i a la resta d'estances. És també en aquest moment quan es comença a construir el segon recinte del castell, anomenat pati d'armes. Al seu angle sudest es va construir la nova capella dedicada a Sant Pere.
Arribats al segle XV es procedeix a fer reformes arquitectòniques que transformaran el castell de Montsoriu en un gran castell-palau gòtic, principal residència dels vescomtes de Cabrera, moment en què es replanteja el sistema defensiu del castell amb el desenvolupament de les muralles en forma d'anells concèntrics. Es redueix, també, el perímetre total de la fortalesa, i es construeix l'anomenat Recinte Jussà.
