L’Ajuntament i la Generalitat acorden fer uns 1.200 habitatges a Can Riera de l’Aigua

L'Ajuntament de Sant Celoni i la Generalitat de Catalunya  han acordat la construcció a Can Riera de l'Aigua de 1.270 habitatges, la meitat des quals seran de caràcter social. L'actuació ja ha estat aprovada per la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat i s'emmarca en el desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), a través de les quals el govern preveu fer 90.157 habitatges a Catalunya en els propers anys.

 Les ARE permeten que la tramitació sigui més ràpida. Així, al primer trimestre del 2009 es preveu aprovar el pla director urbanístic de la zona de manera que el 2010 es pugui començar ja l'execució de Can Riera de l'Aigua. Això es farà a través d'un consorci format per l'Ajuntament de Sant Celoni i l'Institut Català del Sol.

[@more@]

Tot i que segons l'Ajuntament la construcció dels pisos serà progressiva i es pot prolongar entre 10 i 15 anys, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va remarcar en la presentació de les ARES que els nous barris es construiran entre el 2009 i el 2012. De fet, el document aprovat per la Comissió d'Urbanisme considera que els pisos ha de respondre a les necessitats dels propers quatre anys.

 L'Ajuntament de Sant Celoni considera l'ARE "una oportunitat" per diversos factors. Un 30 per cent dels 255.453 metres quadrats de l'actuació es destinarà a habitatge, un 15 per cent a vials, un 14 per cent a equipaments públics i un 41 per cent a zona verda. Segons Deulofeu, l'actuació manté els bocos d'alzina i roure creant un parc forestal integrat al municipi, permetrà fer un desenvolupament lligat a l'actual trama urbana i generarà un volum d'habitatge social.

Nou hospital

Un dels elements que destaca el govern de Sant Celoni és que l'ARE permetrà disposar d'una gran parcel·la per a la construcció, no sols d'un nou Hospital, sinó també d'una residència geriàtrica i un centre de dia. L'Ajuntament ja havia negociat el propietari dels terrenys l'adquisició de la parcel·la per fer el nou centre hospitalari però no s'aconseguia arribar a un acord. De fet, al mes de desembre l'Ajuntament va encarregar dos informes per valorar el preu de la finca de Can Riera de l'Aigua per fer l'Hospital i de la situada davant la sortida de l'AP-7 per instal·lar el nou Parc de Bombers.

 Ara, amb el desenvolupament urbanístic de tota la zona, "el propietari està d'acord amb el projecte" i això suposarà un estalvi de dos milions d'euros a l'Ajuntament. L'equipament ocuparà uns 20.000 metres quadrats dels 36.700 destinats a equipaments públics, per  la qual cosa es considera que quedarà una reserva de 16.700 metres quadrats per a altres necessitats com escoles, llar d'infants, etc.

Habitatge social

L'altre element que destaca l'Ajuntament és l'oferta d'habitatge social i protegit que suposarà disposar de més de 600 pisos per a aquesta fi. Segons Deulofeu, l'oferta permetrà que hi puguin accedir col·lectius joves que es volen emancipar i que ara no entraven en els paràmetres requerits d'ingressos malgrat tenir aquesta necessitat. L'alcalde també assenyala que es podrà fer una oferta d'habitatges tutelats per a la gent gran.

 La densitat dels habitatges estarà a l'entorn del 50 per cent, similar a les Torres o al Pla de Palau que "garanteix una molt bona qualitat urbanística". Per establir una comparació, l'edificació al residencial Esports és del 40 per cent i la previsió al PP-16 del 42 per cent.

 El fet de l'existència de 600 habitatges socials més els programats en altres plans  no fa pensar el govern en un efecte crida. Deulofeu considera que al municipi hi ha demanda suficient si s'obre el ventall de l'oferta. A més, remarca que es mantindrà el criteri dels tres anys d'empadronament al municipi per accedir-hi. Amb tot, no descarta que pugui atendre necessitats d'altres municipis del Baix Montseny d'acord amb el principi de solidaritat territorial que s'estableix a la Llei d'Habitatge de la que emanen els ARE.

Deulofeu també considera que l'ARE accelerarà el projecte de l'accés a la C-35 davant els Bombers. A manca de perfilar els detalls, l'acord preveu la construcció de nous ponts que permetin la connexió sobre la riera del Partegàs. L'Ajuntament, però, no contempla un nou accés directe als futurs veïns del nou barri i dels serveis de l'Hospital des de la C-35, que es mantindrà per la carretera de Gualba, el carrer Bruc i l'Esteve Cardelús. "Tècnicament és molt complexe", si bé no es descarta una opció pel nord.

Preocupació del PSC i oposició de la CUP

L'ARE de Can Riera de l'Aigua abastarà aproximadament els terrenys situats entre la via del Tren d'Alta Velocitat (TAV) i la riera del Partegàs i s'extendria en part per la zona posterior de l'escola Pallerola fins als primers desnivells dels turons dels Maribaus. L'Ajuntament assenyala que el projecte contempla el manteniment dels torrents que baixen del Montseny cap el Partegàs, una ronda verda de 50 metres d'ample com a franja de protecció de les vies del TAV i la preservació de les actuals zones boscoses.

 Des del PSC, el cap del grup municipal, Joan Castaño, s'ha mostrat "preocupat" per un pla urbanístic que pot tenir conseqüències pel que fa al creixement del municipi i, per tant, en el futur model de poble. El programa electoral dels socialistes en les darreres eleccions municipals proposava fer "un nou parc públic de grans dimensions a la zona de can Riera de l'Aigua".

 Segons Joan Castaño, el PSC de Sant Celoni ha demanat al Departament de Política Territorial de la Generalitat tota la informació sobre l'ARE de Can Riera de l'Aigua. "Volem que s'aclareixi per què i qui planteja això en aquesta zona", afegeix el cap del grup municipal del PSC.

 D'altra banda, i tot i que no hi ha hagut una posició oficial dels responsables de la resta de les formacions celonines que són representades al govern tripartit de la Generalitat, fonts d'ERC i ICV tampoc no veuen amb bons ulls el projecte urbanístic que s'ha aprovat.

 El rebuig més contundent a l'ARE de Can Riera de l'Aigua ha arribat de la CUP que el considera "un creixement desmesurat de Sant Celoni i un impacte de primera magnitud a l'àrea del Baix Montseny" a la vegada que s'urbanitza una zona qualificada com a sòl rústic al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que suposa la darrera transició entre el Montseny i el nucli urbà. En aquest sentit, la CUP defensa que el desenvolupament urbanístic del municipi ha d'estar definit en el futur debat de revisió del PGOU  i que aquest no es pot veure condicionat per un ARE que ja estableix "un condicionant radical que desvirtuarà aquest procés".

 D'altra banda, la CUP considera que el creixement en nombre d'habitatges ha de fer-se en funció de les necessitats del territori  i no per obtenir serveis públics, Afegeixen, a més, que un augment de 1.270 pisos "suposarà el col·lapse de les infrastructures existents".



Quant a elbaixmontseny

L\'Actualitat del Baix Montseny. Setmanari que, cada divendres, és als punts de venda de la comarca per informar els ciutadans d\'Arbúcies, Breda, Campins, Fogars de Montclús, Fogars de la Selva, Gualba, Hostalric, Llinars, Massanes, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.