Breda vol acollir-se a la Llei de Barris per impulsar el desenvolupament econòmic

L'Ajuntament de Breda ha començat a dibuixar una actuació de gran magnitud que ha de permetre fer un canvi visible al municipi els propers anys, segons ha explicat a aquest setmanari l'alcalde de la població, Jordi Iglesias (CiU). En aquest sentit, s'estan planificant actuacions que abasten diversos àmbits, des de la dinamització social i econòmica fins al patrimoni cultural, la vialitat i els espais públics, per a les quals es buscarà subvencions que permetin desenvolupar-les.

 D'entrada, el Consistori elaborarà un projecte per concórrer a la Llei de Barris, una ajuda del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) que, a tall d'exemple, ha permès a Hostalric una injecció de fins a 3,2 milions d'euros en inversions. Segons Iglesias, els principals objectius fixats per l'Ajuntament es concreten en rehabilitar i solucionar problemes de patrimoni, tant en edificis públics com eclesiàstics i donar un canvi a la vialitat al poble. En aquest sentit, es buscarà "la projecció de la gent des de la zona de la ceràmica cap a l'interior" donant "prioritat al vilatà davant del cotxe", afirma Iglesias.

[@more@]

La conversió dels principals carrers cèntrics en vies 'semipeatonals', explica l'alcalde, haurà d'anar acompanyat de la creació de més zones d'aparcament, tant a la zona de la carretera d'Arbúcies com a la zona del monestir. Aquesta actuació, assegura Iglesias, "comportarà dinamitzar el comerç i afavorirà que es vagin establint nous comerços". El projecte amb què treballa l'Ajuntament preveu també refer els espais públics de les quatre places del centre del municipi, la plaça Doctor Rovira, la de l'Ajuntament, la de la Bassa del Molí i la del Convent, "per donar-hi un caire nou i adaptar-les, amb parcs infantils i seguretat interior" concreta Iglesias. També es preveu millores a la senyalització dels carrers, fer obres a vials i voreres, procurar més enllumenat i soterrar els serveis com el cablejat de llum i telèfon.

 La proposta social, un requisit indispensable per optar a la Llei de Barris, fa referència, en el dibuix que dissenya Breda, a dotar de serveis socials el centre del municipi, tant amb espais per a serveis d'assistència social com el treball en àmbits de la dona, la immigració i la família. També, en matèria de joventut, es planteja crear 'l'espai jove' que, a banda de la vessant lúdica, contempli una borsa de treball i sigui un punt de trobada de l'associacionisme.

 "Farem un estudi social a Breda", assenyala Iglesias, "per mirar si a aquesta zona s'hi pot fer algun centre residencial o de dia per a la gent gran", a més de proposar l'ampliació de les dependències municipals per donar un bon servei d'atenció ciutadana, l'eliminació de les barreres arquitectòniques i una remodelació dels dos museus, Els Forns i Josep Aragay que comporti "una major afluència de visites".

Inversió important

Les intervencions que s'estan començant a pensar pel nucli suposaran una important inversió. "El primer que hem de fer és trobar el fi-nançament", diu Iglesias. El Pla de Barris "és el punt de sortida, perquè et paguen el 50 per cent", però per a la resta s'optarà per reclamar subvencions al Departament de Cultura a través de la Direcció general de Patrimoni i de l'1 per cent cultural, a l'Estat, tant a Cultura com a Fomento, i als Fons Europeus.

 Actualment "estem treballant en una memòria valorada", indica l'alcalde, per presentar al Departament de PTOP a mitjans del 2008. L'esborrany es facilitarà, assegura, "a tots els col·lectius implicats per poder establir les prioritats" a partir d'un procés de participació ciutadana. Iglesias explica que "l'objectiu és fer un calendari per poder començar a adjudicar les obres el 2010" de manera que "del 2010 al 2015 Breda pugui fer un canvi important aprofitant, també, alguns dels plans parcials que s'estan portant a terme". "És necessari i inevitable", conclou, "donar dinamisme a Breda".

Comentaris tancats a Breda vol acollir-se a la Llei de Barris per impulsar el desenvolupament econòmic

L’AEG Erol de Sant Celoni desplega un ampli programa per celebrar els 10 anys

La gènesi de l'Erol parteix del curs 1997-98. El religiós Joan Escalé i Bosch es va incoprorar a la direcció de la Salle de Sant Celoni i va organitzar un seguit de sortides extraescolars de muntanya que van ser l'embrió del futur grup. Al setembre de 1998, Joan Escalé va plantejar la possibilitat de donar regularitat a aquestes activitats i va posar en marxa l'Agrupament Escolta i Guia (AEG) Erol amb professors, exalumnes de l'escola i amics.

 L'entitat forma part de la comunitat educativa de la Salle però amb una personalitat pròpia i amb una gestió independent. Des d'aleshores, ha treballat amb el propòsit inicial de l'educació dels infants i joves en el temps del lleure. L'acció educativa parteix de valors com l'amistat, el servei, la fe, la natura i el país.

[@more@]

Les activitats es duien a terme els dissabtes al matí durant el curs. Es trobaven els grups al gimnàs de l'escola i feien una activitat conjunta. Després es separaven per grups i cadascun organitzava les seves. Cada grup també feia amb certa regularitat sortides de cap de setmana, sortides generals de tot l'esplai, i es participava d'activitats de l'escola. A l'estiu, normalment l'última setmana de juny, s'organitzaven petits campaments en ruta d'uns cinc dies aproximadament.

 Als inicis del curs 2000-01 es va fer l'aposta d'afiliar-se a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. I l'any següent, coincidint amb el cinquè aniversari, es va celebrar una trobada amb més de 600 assistents de col·legis de La Salle de Catalunya. També es va fer l'aposta de passar el "cau" a la tarda.
 Per al funcionament de l'Agrupament els joves s'agrupen per edats: Castors de 6 a 8 anys (actualment no disponible), Llops i Daines de 8 a 11 anys, Ràngers i Noies Guies dels 11 als 14 anys, Pioners i Caravel·les de 14 a 17 anys i els Trucs de 17 a 19 anys. Actualment, a l'Erol i 23 caps majors de 18 anys.

Acte a les Llobateres

 Per celebrar el desè aniversari, l'Erol ha organitzat una sèrie d'actes com "10 anys 10 cims", desenvolupat el passat mes d'octubre de 2007, consistent en pujar a 10 mun-tanyes emblemàtiques del país. També, el passat 20 d'octubre la confecció d'un "Megafulard" amb els colors del grup de 100 metres quadrats. Aquest cap de setmana ha fet una jornada a les Llobateres.

 Per al 8 i 9 de març, l'Erol ha programat una gran trobada de pares i mares; entre els dies 20 i 21 de març es farà la sortida de caps dels 10 anys, i del primer al 12 de juliol els cvampaments dels 10 anys. les celebracions de l'aniversari de l'AEG Erol arribaran al 27 de setembre amb la Festa dels 10 anys.

 

Comentaris tancats a L’AEG Erol de Sant Celoni desplega un ampli programa per celebrar els 10 anys

L’AEG Erol de Sant Celoni desplega un ampli programa per celebrar els 10 anys

La gènesi de l'Erol parteix del curs 1997-98. El religiós Joan Escalé i Bosch es va incoprorar a la direcció de la Salle de Sant Celoni i va organitzar un seguit de sortides extraescolars de muntanya que van ser l'embrió del futur grup. Al setembre de 1998, Joan Escalé va plantejar la possibilitat de donar regularitat a aquestes activitats i va posar en marxa l'Agrupament Escolta i Guia (AEG) Erol amb professors, exalumnes de l'escola i amics.

 L'entitat forma part de la comunitat educativa de la Salle però amb una personalitat pròpia i amb una gestió independent. Des d'aleshores, ha treballat amb el propòsit inicial de l'educació dels infants i joves en el temps del lleure. L'acció educativa parteix de valors com l'amistat, el servei, la fe, la natura i el país.

[@more@]

Les activitats es duien a terme els dissabtes al matí durant el curs. Es trobaven els grups al gimnàs de l'escola i feien una activitat conjunta. Després es separaven per grups i cadascun organitzava les seves. Cada grup també feia amb certa regularitat sortides de cap de setmana, sortides generals de tot l'esplai, i es participava d'activitats de l'escola. A l'estiu, normalment l'última setmana de juny, s'organitzaven petits campaments en ruta d'uns cinc dies aproximadament.

 Als inicis del curs 2000-01 es va fer l'aposta d'afiliar-se a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. I l'any següent, coincidint amb el cinquè aniversari, es va celebrar una trobada amb més de 600 assistents de col·legis de La Salle de Catalunya. També es va fer l'aposta de passar el "cau" a la tarda.
 Per al funcionament de l'Agrupament els joves s'agrupen per edats: Castors de 6 a 8 anys (actualment no disponible), Llops i Daines de 8 a 11 anys, Ràngers i Noies Guies dels 11 als 14 anys, Pioners i Caravel·les de 14 a 17 anys i els Trucs de 17 a 19 anys. Actualment, a l'Erol i 23 caps majors de 18 anys.

Acte a les Llobateres

 Per celebrar el desè aniversari, l'Erol ha organitzat una sèrie d'actes com "10 anys 10 cims", desenvolupat el passat mes d'octubre de 2007, consistent en pujar a 10 mun-tanyes emblemàtiques del país. També, el passat 20 d'octubre la confecció d'un "Megafulard" amb els colors del grup de 100 metres quadrats. Aquest cap de setmana ha fet una jornada a les Llobateres.

 Per al 8 i 9 de març, l'Erol ha programat una gran trobada de pares i mares; entre els dies 20 i 21 de març es farà la sortida de caps dels 10 anys, i del primer al 12 de juliol els cvampaments dels 10 anys. les celebracions de l'aniversari de l'AEG Erol arribaran al 27 de setembre amb la Festa dels 10 anys.

 

Comentaris tancats a L’AEG Erol de Sant Celoni desplega un ampli programa per celebrar els 10 anys

Sant Pere de Vilamajor farà un punt d’informació dins el recinte del castell

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor construirà un centre d'informació del Parc Natural a l'interior del recinte de l'antic castell de Vilamajor. Segons el regidor de les àrees de Medi ambient i Patrimoni arquitectònic, Higini Herrero (CiU), la construcció està prevista per aquest 2008 al solar anomenat 'La Mongia' un espai que havia acollit l'edifici de la presó i l'antiga escola de nens, fins el 1980, assenyala Herrero.

 El Consistori considera l'emplaçament escollit de "situació privilegiada", al costat de cal Menut i just davant de la Torre Roja i de l'Església de Sant Pere. El nou equipament acollirà, també, un punt d'interpretació del Castell de Vilamajor i d'informació turística de tot el terme municipal.

[@more@]

Herrero ha assenyalat que el nou equipament estarà finançat, mitjançant un conveni de col·laboració, per la Diputació de Barcelona. El conveni, que se signarà a la primavera, suposarà una injecció d'uns 80.000 euros per a la construcció del nou edifici. El regidor assenyala que la construcció d'aquest equipament "és la primera pedra per la xarxa de rutes i excursions que preveu establir l'Ajuntament, amb sortida des d'aquest punt".

 El Consistori assenyala que aquestes rutes poden ser urbanes, pel centre històric, caminades cap a altres llocs d'interès o grans excursions a cims i paratges del Parc del Montseny.

Comentaris tancats a Sant Pere de Vilamajor farà un punt d’informació dins el recinte del castell

Hostalric farà reparacions a la façana de Can Llensa per evitar desprendiments

L'Ajuntament d'Hostalric ha demanat a l'empresa Obres Pirinaiques, que es va ocupar de la primera fase de reforma de Can Llensa, que substitueixi les actuals plaques de pedra de la façana de l'edifici i les recol·loqui amb fixacions metàl·liques, tal i com establia el projecte inicial.

 Segons el regidor de Comunicació, Joan Serras, les variacions climatològiques han provocat que alguna de les lloses que conformen la façana s'hagi desprès. "Tot i que és possible que no en caigui cap més", afirma Serras, "no volem arriscar-nos a què això passi".

[@more@]

Per aquest motiu, explica el regidor, les obres s'han encarregat amb caràcter immediat i es preveu que comencin a partir del mes de març. "Ha de primar la seguretat a l'estètica", diu Serras, davant el fet que durant un cert període de temps la façana restarà tapada i en obres.

 Després del desprendiment de dues pedres de la façana, els serveis tècnics del municipi van comprovar l'adherència de totes les lloses de la planta baixa i del porxo d'accés a l'edifici, podent observar que aquestes es van subjectar amb ciment de resines, enlloc de les grapes que establia el projecte. Malgrat que l'empresa adjudicatària va revisar també l'estat d'adherència i va certificar que totes les pedres es trobaven en bon estat, posteriorment se n'han desprès de noves. Per aquest motiu el Consistori obligarà a inserir les grapes previstes inicialment.

Comentaris tancats a Hostalric farà reparacions a la façana de Can Llensa per evitar desprendiments

El Síndic de greuges recolza CiU de Fogars de Montclús en la transparència informativa

El Síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, s'ha posicionat al costat de CiU en la demanda que el grup municipal de Fogars de Montclús va interposar pel fet de no obtenir la informació municipal requerida en diverses ocasions. Segons Lluís Pujolàs, regidor de CiU, la formació havia presentat diversos escrits al Consistori demanant informes i factures municipals, però l'Ajuntament s'havia negat a facilitar-los o, en algun cas, els havia deixat consultar la informació només durant 30 minuts en horaris poc corrents.

 Davant d'aquesta situació, el grup municipal de CiU va presentar una queixa al Síndic mostrant la seva disconformitat amb les resolucions de l'alcalde de Fogars, Jaume Cullell (AMD-PM), en les que es denegava l'obtenció d'una còpia dels documents municipals als que s'havia arribat a tenir accés per consultar-los.

[@more@]

Davant la petició de la federació nacionalista, la sindicatura va demanar més informació al Consistori sobre la situació exposada per CiU, i després de comptar amb tota la documentació necessària, Ribó ha dictaminat "el dret legal de facilitar als regidors còpia d'aquells documents als que tinguin dret d'accés".

 El govern municipal havia esgrimit, davant del Síndic, arguments com el fet que els regidors que reclamaven la informació no tenien competències delegades, que la documentació no formava part de l'ordre del dia dels òrgans de govern, que el marc legal no inclou l'obtenció de còpies dels documents o que l'accés a la informació finalitza quan s'ha pogut fer la consulta.

Transparència informativa

Al seu torn, el Síndic ha fet arribar les seves consideracions al Consistori. En aques-tes, assenyala que el dret de participació no es pot fer adequadament sense accés a la informació dels afers municipals. Remarca, a més, que la denegació d'informació en els afers municipals només és vàlida quan vulneri drets constitucionals, com l'honor o la intimitat, o en matèries afectades per secrets oficials o de sumari.

 Ribó també ha indicat que els membres de la Corporació tenen el dret de tenir una còpia de la documentació a la qual tenen dret d'accés en el suport que es consideri adient. El Síndic, finalment, respecte la petició de CiU de poder tenir accés als documents municipals, ha recordat que el dret de consulta i d'obtenció de còpies s'ha d'exercir de manera proporcional, sense que suposin un obstacle pel treball ordinari de l'oficina municipal. També indica que cal identificar de manera concreta els documents que es volen consultar, en la forma, el temps i freqüència que es puguin establir.

Comentaris tancats a El Síndic de greuges recolza CiU de Fogars de Montclús en la transparència informativa

L’IES Giola de Llinars recupera les plaques solars després de 3 anys des del seu robatori

L'IES Giola ha tornat a instal·lar les plaques solars del centre tres anys després que aquestes fossin robades. Segons la directora del centre, Sílvia Genís, l'IES tenia una instal·lació d'energia solar en funcionament de la que, ara fa tres anys, es van robar les plaques. Genís assegura que es va tractar d'un robatori força llarg, ja que les van sostreure tres vegades seguides.

 La direcció del centre no ha pogut restablir les plaques al seu emplaçament original fins tres anys més tard "després de tres anys de lluita amb les asseguradores i les empreses que havien de fer-nos les instal·lacions", explica Genís. Finalment, divendres passat, es va procedir a fer la instal·lació i, actualment, l'IES Giola torna a produir energia solar.

[@more@]D'altra banda, l'alcalde de Llinars, Martí Pujol, ha explicat a aquest setmanari que s'ha demanat al Departament d'Educació poder impartir un major nombre de cicles formatius vinculats amb l'activitat econòmica del polígon industrial o la demanda laboral, com Emmagatzematge o Sòciosanitari.

Comentaris tancats a L’IES Giola de Llinars recupera les plaques solars després de 3 anys des del seu robatori

S’adjudiquen els treballs a les sales oest i la muralla del castell de Montsoriu

L'Institu Català del Sòl (Incasòl) ha adjudicat la tercera fase dels treballs de rehabilitació del Castell de Montsoriu d'Arbúcies. En aquesta tercera fase, els treballs se centraran en la recuperació de les sales de la banda oest del castell i les muralles. També es preveu millorar la seguretat de les escales del monument que es mantindran al pati del recinte emmurallat com a testimoni històric.

 Les obres d'aquesta tercera fase de la reforma tindran un cost de 170.000 euros i s'espera que puguin estar acabades als 10 mesos de l'inici dels treballs, que serà imminent. El projecte ha estat redactat per l'arquitecta Eulàlia Marquès i els promotors de l'obra, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, són el Patronat del Castell de Montsoriu, el Consell Comarcal de la Selva, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Institut Català del Sòl.

[@more@]

Les restes més antigues descobertes al castell daten de l'època ibèrica, entre els segles IV i III abans de Crist, situades al recinte sobirà del castell. Es tracta d'un mur al que estan associades ceràmiques d'aquest període.

 Posteriorment, entre els segles X i XII, corresponent a l'etapa romànica del monument, es va construir el primitiu castell roquer. Fins a la primera meitat del segle XII es va efectuar la primera fase constructiva, de la que se n'han conservat els elements de la Torre de l'Homenatge, una capella d'absis semicircular i una cisterna retallada a la roca situada al peu de la torre, entre altres.

 Ja al segle XIII és quan es basteix la gran estructura del castell. El recinte Sobirà es va remodelar i ampliar amb la construcció de la sala gòtica des d'on s'accedia, per l'escalinata, al pati i a la resta d'estances. És també en aquest moment quan es comença a construir el segon recinte del castell, anomenat pati d'armes. Al seu angle sudest es va construir la nova capella dedicada a Sant Pere.

 Arribats al segle XV es procedeix a fer reformes arquitectòniques que transformaran el castell de Montsoriu en un gran castell-palau gòtic, principal residència dels vescomtes de Cabrera, moment en què es replanteja el sistema defensiu del castell amb el desenvolupament de les muralles en forma d'anells concèntrics. Es redueix, també, el perímetre total de la fortalesa, i es construeix l'anomenat Recinte Jussà.

Comentaris tancats a S’adjudiquen els treballs a les sales oest i la muralla del castell de Montsoriu

Vallgorgànics impulsa un model propi de comerç ecològic i cooperatiu a Vallgorguina

Poc més d'un any després de la seva creació el grup per al consum ecològic Vallgorgànics compta amb 15 famílies que s'han integrat a la cooperativa buscant un model diferent de compra. Un model que el president de l'associació, Lluís Muns,descriu com "una opció de compra alternativa a la globalització". Es tracta, en definitiva, d'una entitat de consumidors sense ànim de lucre "que permet proveir-se de forma autogestionada, d'aliments ecològics i naturals, i de productes que acompleixen criteris ecològics", afirma Muns.

 Des dels seus orígens, l'associació ha procurat adquirir productes amb garantia ecològica que les famílies puguin necessitar a diari, a preus competitius. Vallgorgànics serveix des de fruita, verdura o làctics fins a carn, passant per aliments de dieta vegetariana o productes per la neteja de la llar i de cosmètica personal. De fet, explica el president, "es pot adquirir quasi de tot, i sempre amb garantia ecològica".

[@more@]

Vallgorgànics considera que consumir productes ecològics comporta un interès per la salut des del moment en què, segons Muns, també "és una aposta per una alimentació lliure" dels productes que parteixen de "les terres on es conrea amb criteris ecològics" i "no rep agressions químiques", fins i tot en l'alimentació dels animals que es destinen al consum de les persones. "Intentem aportar uns valors destinats a la preservació de les activitats econòmiques de producció agrària de l'entorn més pro-per al prioritzar l'adquisició de productes de proximitat", destaca.

 Una de les singularitats de Vallgorgànics se centra en l'autogestió de l'associació a partir de la dedicació d'una part del temps de cada soci a tasques necessàries de manera rotatòria. Cada associat decideix la seva disponibilitat de temps i "per això també diem que es un projecte solidari i de compromís amb la resta de famílies que formen  l'associació" explica Muns.

 Per adquirir els productes, cada final de setmana les famílies reben al seu ordinador un llistat de productes amb els preus, per seleccionar els que desitgen i la quantitat i reenviar-ho. La setmana següent, es pot passar a buscar la co-manda a la seu de l'associació, a la carretera Nova.

 L'alt interès per pertànyer a l'entitat els ha portat a crear 'Amics de Vallgorgànics' que disposen de tres mesos per comprar i entendre el funcionament de l'associació. Si passat aquest temps decideixen continuar, passen a ser membres de ple dret de Vallgorgànics. Segons Muns, el nombre màxim de famílies que en poden formar part se situen entre les 25 i les 30. "A partir d'aquesta xifra", assenyala, "seria difícil gestionar-se", tot i que assegura que si hi ha interès es podria crear una segona cooperativa amb el suport de Vallgorgànics.

Comentaris tancats a Vallgorgànics impulsa un model propi de comerç ecològic i cooperatiu a Vallgorguina

Riells commemora el centenari del Poeta del Montseny, mossèn Pere Ribot

El 21 de febrer es van complir 100 anys del naixement de Mossèn Pere Ribot, el Poeta del Montseny. I per a commemorar l'efemèride, Riells ha programat un seguit d'actes a manera d'homenatge a qui va ser rector de l'ermita de Sant Martí de Riells durant molts anys, a la vegada que fill il·lustre adoptiu del municipi. Divendres, una delegació del consistori local va fer una ofrena floral a la tomba del mossèn, a tocar de l'ermita.

 El gruix dels actes programats per la celebració, però, seran aquest diumenge. Començaran a les 11 del matí amb una missa en el seu record, a la mateixa ermita de Sant Martí de Riells de la qual va ser rector.

[@more@]

Després de l'ofici, l'actual rector de la parròquia, Mossèn Jaume Reixach, pronunciarà un breu discurs en memòria de Ribot, a continuació del qual es farà una actuació musical del duet Duart, acompanyada de la lectura de poemes de Mossèn Pere Ribot a càrrec del membre del grup de Teatre Riellenc Rafael Aguilar. Aquest darrer acte de l'homenatge està programat per un quart d'1 del migdia, i es preveu una gran assistència de públic.

 Mossèn Pere Ribot (1908- 1997) va ser durant la seva llarga estada a Riells un referent. Així ho explica una de les persones que més vinculades van estar a ell, Josep Montsant, qui als tres anys ja va ser escolanet de Mossèn Pere Ribot i li va fer de secretari en els darrers anys de vida: "És un dels pocs referents que ha tingut Riells, i l'home que va obrir el municipi més enllà de les seves fronteres", assegura.

 La inquietut política lligada al catalanisme, i el fet que per la seva parròquia passessin personatges il·lustres de la història, a més la seva rica obra poètica, van convertir Ribot en una de les figures claus de la lluita contra el franquisme i la transició política a Catalunya.

Més enllà d'aquesta faceta, Montsant en destaca una de molt més important. "Era sobretot un bon home, una persona que ajudava a tothom sense demanar res a canvi", afirma.

Comentaris tancats a Riells commemora el centenari del Poeta del Montseny, mossèn Pere Ribot