L\’Actualitat del Baix Montseny

DIVENDRES, 31 D'AGOST

Arbúcies

· Concert. A les 10 del vespre, al Jardí del Cafè Can Torres, concert del grup arbucienc Nosticsol.

Sant Celoni

· Acapte. De 5 de la tarda a 9 del vespre, a Can Ramis, Campanya de donació de sang.

Sant Esteve de Palautordera

· Festa Major de Santa Margarida. A dos quarts de 10 del vespre, Inauguració de les obres de remo-delació de la plaça de Santa Margarida. Seguidament, Sopar-Espectacle amb l'actuació de Joan i Miquel (Preu: 7 euros).

[@more@]

DISSABTE, 1 DE SETEMBRE

Breda

· Ràdio en directe. A partir de les 3 de la tarda, al Bar 33, 24 Hores de Ràdio en directe a càrrec de Ràdio DOS 84.

Hostalric

· Visites teatralitzades. A dos quarts de 10 del vespre, amb sortida a sobre la cova del Relliguer, Visita teatralitzada al Castell d'Hostalric. Preu: 8 euros (menors de 15 anys, de franc).

Llinars

· Botifarra. A les 3 de la tarda, al Casal de la gent gran, Campionat de Botifarra.
· Màgia. A dos quarts de 8 del vespre, a l'Àrea central, espectacle "Instants" a càrrec del Mag Lari.

Riells i Viabrea

· Aplec de Sant Llop. A les 10 del vespre, al Pla de l'ermita, Havaneres i cremat amb Els Pescadors de l'Escala.

Sant Celoni

· Acapte. De 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre, a Can Ramis, Campanya de donació de sang.
· Nit de ratpenats. A les 6 de la tarda, a la Rectoria Vella, Espectacle infantil. A tres quarts de 7 de la tarda, Taller de manualitats. A les 8 del vespre, Xerrada amb projecció d'imatges. A dos quarts de 10 d ela nit, Passejada nocturna pels voltants.

Sant Esteve de Palautordera

· Festa Major de Santa Margarida. A  les 6 de la tarda, Sardanes amb l'orquestra Montgrins. A les 8 del vespre, Concert amb l'orquestra Montgrins. A dos quarts de 10 del vespre, Correfoc a càrrec de Toc de Foc. A les 11 de la nit, Ball amb l'orquestra Montgrins. Després del ball, Xocolata amb xurros.

Santa Maria de Palautordera

· Cinema. A les 10 del vespre, a la plaça de la Vila, projecció de "Piratas del Caribe en el fin del mundo".

DIUMENGE, 2 DE SETEMBRE

Arbúcies

· Festa Major de Lliors. A les 12 del igdia, davant la capella de Santa Maria, Plantada de gegants i actuació. A la 1 del migdia, Missa. Seguidament, vermut popular, dinar i rifa.

Breda

· Ràdio en directe. Fins a les 3 de la tarda, al Bar 33, 24 Hores de Ràdio en directe a càrrec de Ràdio DOS 84.

Llinars

· Desfilada. A les 6 de la tarda, a la Pista annexa, Desfilada de vestits de paper.

· Pubilla. A dos quarts de 7 de la tarda, a la Pista annexa, proclamació de la Pubilla de Llinars.

· Mostra gastronòmica. A partir de les 7 de la tarda, al Parc dels Corbera, II Mostra gastronòmica i activitats.

Riells i Viabrea

· Aplec de Sant Llop. A dos quarts d'1 del migdia, a l'Ermita, Missa. A les 2 del migdia, al Pla, Dinar popular (Preu: 9 euros). A dos quarts de 5 de la tarda, Sardanes amb la Cobla Genisenca. Seguidament, ball amb el músic Kim.

Sant Esteve de Palautordera

· Festa Major de Santa Margarida. A les 9 del matí, Despertada. A les 11 del matí, Missa solemne en honor de Santa Margarida. A la 1 del migdia, Cercavila de gegants. A dos quarts de 6 de la tarda, Festa infantil. A dos quarts de 8 del vespre, Havaneres amb el grup A Tota Vela. A dos quarts de 10 del vespre, Fi de festa amb Castell de focs.

DILLUNS, 3 DE SETEMBRE

Llinars

· Titelles. A dos quarts de 7 de la tarda, a la Biblioteca, espectacle "En Miquel sobre l'asfalt", a càrrec de Marduix.

Sant Esteve de Palautordera

· Festa Major de Santa Margarida. A les 8 de la tarda a l'erimita de Santa Anna, Missa de difunts.

DIMARTS, 4 DE SETEMBRE

Llinars

· Taller de cuina. A dos quarts de 7 de la tarda, a la Sala d'actes de la Biblioteca, taller sobre el Menú de Festa Major, a càrrec de Jesús Querol.

DIMECRES, 5 DE SETEMBRE

Llinars

· Màgia. A dos quarts de 7 de la tarda, a la Sala d'actes de la Biblioteca, espectacle "La màgia de la Festa Major", a càrrec d'Aaron Il·lusionista.

DIJOUS, 6 DE SETEMBRE

Breda

· Festa Major. A les 9 del vespre, a la plaça de la Vila, Pregó a càrrec del periodista Sergi Mas. A dos quarts de 10 del vespre, amb sortida de la plaça de la Vila, Correforc infantil a càrrec de la colla U97Kou i els Grallers de Breda. A les 12 de la nit, a la Carpa del camp de futbol 7, Concert amb DJ Ivan Vilà, JD Castro, DJ Gachi i DJ Fuko.

Llinars

· Circ. A dos quarts de 6 de la tarda, a l'Àrea central, "Cirkatum", espectacle a càrrec de Cremallera Teatre.

· Concert. A dos quarts de 8 del vespre, a la Pista annexa, Concert del Cor de Veus Iguals de la Coral Turó del Vent.

· Cinema. A les 8 del vespre, a la Pista annexe, projecció de la pel·lícula "Shreck 3".

Tweet

El naturalista celoní Martí Boada és el coordinador del curs sobre "Energia i Canvi Climàtic als Països Catalans" que entre els dies 21 i 24 d’agost es farà a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent). El curs compta amb professors universitaris especialistes en diferents àmbits que incideixen en el medi, des de la meteorología, la geografia i la sociologia als recursos energètics. Boada, a més, destaca que ha "aconseguit que una hora del curs sigui impartida pel propi conseller de Medi Ambient" de la Generalitat, Francesc Baltasar. En aquesta intervenció, el conseller explicarà les línies mestres del programa energètic del govern de la Generalitat i els projectes del seu Departament davant el fenomen del canvi climàtic.

Boada serà a Prada el dia 21 d’agost, quan es farà la presentació del curs entre les 9 i les 12 del migdia. El mateix dia 21, però a les 9 del vespre, el naturalista celoní serà l’encarregat de presentar el documental d’Antoni Martí Gich "Les filles del vent". El treball analitza l’ocupació de les dunes de la platja de Pals per part de Radio Liberty i les possibilitats de regeneració de la zona després de l’enderroc d’aquestes instal·lacions.

[@more@]

 Martí Boada fa molts anys que coordina i participa en cursos de la Universitat Catalana d’Estiu i forma part de l’equip rector des de l’entrada a la presidència de Joandomènec Ros.

Treball sobre els boscos

El naturalista de Sant Celoni fa poques setmanes que ha arribat després de quatre mesos treballant a la Universitat de Califòrnia  i després d’haver fet una estada de treball també a Mèxic. Tot i aquesta activitat, està recorrent nombrosos espais naturals de la península i preparant un treball sobre els boscos ibèrics que es convertirà en una exposició que li ha encarregat Cosmocaixa i que durant quatre anys recorrerà tot l’Estat, segons va explicar ahir, dijous, Boada, des del Parc Natural de la Sierra de las Nieves, a Andalusia.
 Un cop enllestit aquest projecte, en l’agenda de Martí Boada hi ha previst, per a finals d’any, la participació en una expedició científica a l’Antàrtida.

Tweet

Diversos veïns de Llinars han manifestat el seu malestar després que a principis d'aquesta setmana la companyia telefònica hagi enretirat les cabines públiques per substituïr-les per altres de noves. Els veïns s'han mostrat inquiets per la lentitud de la substitució i pel fet que les cabines hagin estat tretes totes alhora.
 Segons els veïns, això ha provocat que "ens trobem sense telèfon públic" als punts on habitualment es troben disposades les cabines telefòniques.[@more@]

La substitució ha afectat als telèfons públics de la plaça de l'Església, la plaça Santa Maria, a la riera a l'alçada de Comes i Masferrer i a la plaça de l'Ajuntament, com a punts més concorreguts.

 Malgrat que es tracta d'un servei que cada vegada és menys utilitzat degut a la proliferació dels aparells de telefonia mòbil, alguns veïns consideren que encara es tracta d'una necessitat important disposar de cabines públiques.

Tweet

Josep Pujadas Arabia, que resideix al Virgili, a Santa Maria de Palautordera, ha aconseguit obtenir, a la collita d’enguany dos exemplars esplèndits de tomàquet, un de 1,6 i l’altre de 1,3 quilos. Segons Pujadas, al tros que conrea a la Granja de Massuet li acostuma a proporcionar tomàquets del voltant dels 800 grams, dolços i amb molt més de gust dels que se solen trobar habitualment al mercat.

Un dels seus secrets, afirma, és seleccionar ell mateix la llavor que plantarà a la se-güent temporada i recórrer als adobs naturals ja que, explica, té la política de no ensulfatar els productes del seu hort. La proximitat de la granja, amb porcs, galls, oques i gallines, li proporciona els adobs naturals que necessita que tracta de manera natural per obtenir aquest excel·lent resultat.

[@more@]

 Pujadas, nascut a Sant Esteve de Palautordera, conrea el seu hort com afició i per al consum propi, ja que actualment està jubilat. Anteriorment havia exercit de pagès, tot i que bona part de la seva vida laboral va discórrer a la fàbrica lletera de la Sila i va acabar la seva vida laboral a una fàbrica de Viladecans.

 "Ara faig de pagès per distreure’m", assegura Pujadas, que combina aquest passatemps amb el de col·leccionar olles de coure que ell mateix es neteja amb un elaborat i pacient treball i de les quals compta amb una quantitat significativa.

Tweet

Els joves de Vallgorguina disposen, des de divendres de la setmana passada, d'un nou espai d'oci nocturn, amb la inauguració de la terrassa que s'ha habilitat a la part poste-rior de l'Iglú. La terrassa, que estarà gestionada pels responsables del bar del Casal del Poble, compta amb un espai a l'aire lliure amb taules i cadires, i una zona coberta on s'hi ha disposat la barra i elements lúdics, com un futbolí o una diana.[@more@]

L'Ajuntament també ha disposat dos 'poly cleans', un d'ells habilitat per a persones amb discapacitat, com a recurs addicional a l'entrada posterior de la terrassa.

 L'Ajuntament preveu que aquest espai pugui romandre obert des de mitja tarda fins, aproximadament, les 2 de la matinada, de manera que els joves del municipi puguin disposar d'un espai per gaudir del lleure nocturn sense la necessitat d'haver-se de desplaçar a les poblacions veïnes. Segons Joan Mora, alcalde del municipi, fins al moment Vallgorguina patia una mancança important pel què fa a disposar d'un espai de trobada i de relació al centre per al sector jove.

 Des de la seva obertura, un cop repavimentat l'espai, repintades les parets i habilitat l'antic magatzem, aquesta zona de lleure ja ha començat a manifestar les primeres vibracions d'èxit ja que, des del primer dia, nombrosos joves van acudir a l'espai per passar-hi una vetllada agrada-ble en companyia dels amics.

Tweet

L'Entesa de Progrés per Arbúcies ha manifestat el seu desacord en la construcció de la resclosa del Molí de les Pipes que preveu fer el govern municipal. La formació considera que aquesta decisió no resol el futur de l'abastament d'aigua a Arbúcies i proposa que "els 94.000 euros que costarà" vagin destinats "a fer nous pous i ampliar la capacitat del dipòsit de l'aigua per al consum de la població". Segons l'Entesa, l'obra que es proposa a la riera d'Arbúcies "és una solució a curt termini" que "no arregla res en un any de sequera donat que si la riera baixa buida la resclosa no tindrà aigua". Des de la formació liderada per Pere Garriga es considera que no s'és realista amb el nombre d'habitants que pot arribar a tenir Arbúcies si s'ocupen tots els habitatges construïts aquests darrers anys i els programats per al futur.[@more@]La formació ha posat l'accent en el fet que actualment ja hi ha un pou fet i que "s'ha d'aprofitar la inversió realitzada ara fa més de quatre anys". Tot i que aquell pou va ser construït en terrenys privats per un error de l'Agència Catalana de l'Aigua, segons l'Entesa, el partit no entén per quin motiu l'Ajuntamen encara no ha aconseguit arribar a un acord amb el propietari del pou perquè passi a ti-tularitat pública.

 Per contra, l'Entesa proposa la construcció de dos pous addicionals a la zona dels abeuradors "que garantiran que la gent d'Arbúcies tinguem aigua independentment de si plou o no" i no estan supeditats a l'aigua que baixa per la riera, amb gran quantitat de sorra quan plou.

Pont romànic

La formació també troba l'inconvenient, per a la resclosa del Molí de les Pipes, del fet que l'obra es vol fer al costat del Pont Romànic. El partit de Pere Garriga considera que "la riera en sí mateixa té un encant que hem de preservar i potenciar i quan hi ha a més elements turístics com aquests encara la fan més atractiva". 

 Pel què fa a les obres de millora dels dipòsits municipals dels abeuradors i a l'ampliació de la xarxa de sanejament i d'aigües pluvials al carrer Doctor Geli i a la Plaça Doctor Turon, l'Entesa s'ha mostrat favorable a la proposta del govern. "Les coses que considerem ben fetes i són bones per Arbúcies les hem de recolzar i aquelles que considerem millorables hem de fer propostes en positiu", ha afirmat Pere Garriga.

Tweet

L'Ajuntament de Riells i Viabrea ha iniciat un estudi de la població del municipi per poder preveure la seva evolució en el futur i determinar les polítiques prioritàries que ha de primar el Consistori en funció de la seva composició. Segons el regidor Manel Ortí la piràmide d'edat de Riells determina que el municipi disposa d'una població força jove, el 29 per cent de la qual està per sota dels 20 anys i gairebé un 60 per cent del municipi no arriba als 50 anys.[@more@]

Un dels elements significatius detectats pel Consistori és el gran creixement infantil. Riells compta amb 263 habitants de 0 a 4 anys sobre els 3.643 totals del municipi i uns 800 entre 5 i 19 anys, unes xifres que marquen la pauta d'una tendència a mantenir un rejoveniment substancial de la població.

 En aquest sentit, el Consistori haurà de programar actuacions encaminades a resoldre les necessitats d'aquest grup d'edats, des de la previsió de places en llars d'infant i en educació primària fins a polítiques de joventut i de programació d'activitats per aquesta franja d'edat.

 Un altre dels elements destacats, segons Ortí, és el fet que  la població creix gairebé proporcionalment entre homes i dones. Si per a les franges d'edat més elevades les dones representen un percentatge superior al de població masculina, entre els naixements i les edats més joves aquest percentatge s'equipara amb gairebé el 50 per cent de nens i nenes, despuntant una mica la proporció de població masculina.

Poca població envellida

 Les pautes de creixement de Riells i Viabrea, amb molta població de mitjana edat establerta recentment al municipi, fa que, al mateix temps que incrementen els naixements i la presència de població infantil al municipi, aquesta no es vegi compensada per una població envellida, a diferència d'altres municipis de l'entorn que experimenten un procés contrari. 

 En aquest sentit, la població en edat de percebre la jubilació no arriba, a Riells, al 9 per cent del total, amb només 326 persones en aquesta situació. Tot i amb això, no es pot deixar de banda el fet que una tercera part de la població de Riells es troba situada en la franja d'edat de 50 a 64 anys, un total de 1.218 persones. Aquest element fa especular que a mig termini Riells i Viabrea comptarà amb una xifra superior de persones situades en edat de jubilació, un element a tenir en compte per desenvolupar un major nombre de polítiques socials adreçades a aquest sector d'edat i per preveure futures necessitats en matèries com la disponibilitat d'un espai per aquest col·lectiu, el reforçament de les polítiques sanitàries o el possible increment de necessitats en l'àmbit assistencial.

 En qualsevol cas, l'estructura de població de Riells i Viabrea marca una forta tendència cap al creixement, sobretot, de la població jove i dels ciutadans en edat laboral.

Tweet

Francesc Tella, de CiU, va renovar l’alcaldia a Sant Antoni de Vilamajor amb el suport a govern del PSC d’Alfons Navarro. L’alcalde del municipi considera que un dels principals reptes per al mandat vigent serà acabar de redactar un Pla General que assoleixi el màxim consens de les formacions representades al Consistori i que permeti disposar de nous terrenys municipals per a la construcció d’una segona escola a Sant Antoni de Vilamajor. L’execució de les obres projectades també forma part de l’agenda de la legislatura.

La passada legislatura es va planificar molt. Aquest serà un mandat d’execució?

 És una legislatura d’execució i és una legislatura de nous projectes. D’execució de la biblioteca, del Parc de Bombers, de tirar endavant amb el Pla General, de la gespa del camp de futbol, de la rectoria de Sant Julià d’Alfou, però també de coses noves. Per exemple estem treballant en el projecte, que ja està encarregat, de l’adequació de les escoles antigues per un centre cívic cultural, perquè quan vinguin les possibles subvencions, tant de la Generalitat com de la Diputació, ja ho tinguem preparat. Amb el tema de l’entrada del poble, on hi ha l’aparcament que hem de remodelar, també s’hi està treballant i estem a punt d’engegar-ho molt aviat. De fet, és una legislatura per executar però també per altres coses.

[@more@]

 Totes aquestes obres que estan per començar, es preveu que ho facin aviat?

 Es preveu que comencin molt aviat. A partir de setembre o octubre ja es veuran moviments importants en algun d’aquests temes. Per exemple, abans d’acabar l’any segur que el Parc de Bombers ha començat. I diria que la biblioteca també, perquè la UA16 l’acabem de recepcionar i ja podem començar a treballar. Indiscutiblement la biblioteca no la farem amb un any. Jo calculo que a mitja legislatura o una mica més hauria d’estar acabat.

 La biblioteca és una de les demandes que es van fer sentir amb més força el passat mandat…

 Sí, i és una de les coses que pensem que es necessita. Serà una biblioteca dotada amb els procediments tècnics que hi ha avui en dia. No serà la biblioteca només de llibres, com les que hi havia abans, sinó que tindrà mitjans informàtics, una part de música… No és el concepte de biblioteca tradicional. 

Què suposarà el projecte de Centre Cívic?

 Aquest sector podria quedar molt bé, i seria molt conve-nient que l’acabéssim, perquè agafaríem l’escola, la biblioteca… i tot seria un nucli a la plaça de la Vila. Faríem un centre al mig del poble amb unes característiques maques. Per això ho hem engegat amb una certa rapidesa.

 Amb què més notarà un canvi Sant Antoni?

 Considero que tema de l’arranjament de l’entrada del poble també ens donarà imatge. I també, una cosa que crec que necessitem i ha de marcar el camí és el Pla General. 

 En quin punt està ara el Pla General?

 Ara està molt avançat però  jo sempre he entès que el Pla General ha de tenir un consens molt ampli, no és una cosa tan sols de l’equip de govern. El Pla General estava a punt de poder-se presentar. Ja s’havia fet el procés de participació, etc., però aquest consens va fallar per un parell o tres de punts. Estàvem molt a prop de les eleccions i es va decidir aturar-ho, deixar que passessin les eleccions, i tornar a posar fil a l’agulla, perquè quan hi ha aprop unes eleccions s’hi barregen qüestions polítiques i aleshores encara és més difícil d’arribar a un consens. 

 A grans trets, quin creixement preveu i quins equipaments planteja?

 Podríem parlar de diversos aspectes. Un és aquest del creixement. Jo entenia, i continuo entenent, que el creixement que es plantejava era sostenible. Si un mira de ma-nera aèria la superfície per construir del municipi, es veu que hi ha un calaix en una zona concreta i el que féiem era arrodonir la composició del municipi. Aquesta era la zona de creixement, entrant a Vilamajor, venint de Llinars, a la dreta. Això es feia perquè a Sant Antoni, a curt termini, necessitarem una segona es-cola. Aquest creixement es feia pensant en l’obtenció d’uns terrenys per aquesta escola i per donar sortida a les urbanitzacions de Can Vila, Can Ram i Vallserena amb una mena de carretera de circumval·lació. Amb això hi havia persones que no hi estaven d’acord, va ser un dels punts de fricció. 

 Es busca un creixement amb un plus de qualitat?

 S’intenta, la idea va per aquí. El creixement, al Pla del 1987, ja hi venia reflectit. El que passa és que pel mercat, pels interessos de les promotores immobiliàries, fins a finals dels 90 el creixement no s’ha posat en funcionament. El poble estava bastant quiet, anava creixent d’una manera molt correcta. Aquests 8-10 útlims anys, el creixement ha estat més important, però l’únic que s’ha fet ha estat desenvolupar les Unitats d’Actuació i els Plans Parcials que ja estaven previstos el 87. Ha passat que en un període curt d’anys, s’ha provocat un creixement important i la qualitat dels serveis de vegades no ha anat tan de pressa. I això és el que ara s’està solucionant. Tanmateix, crec que en aquest nou Pla General d’alguna manera s’ha d’acotar aquest creixement, amb Plans Quadriennals o altres, per procurar que aquest creixement es faci quan toqui i no en un altre moment. 

 Podríem parlar d’esglaonar el creixement, doncs?

 Hi pot haver unes especificacions puntuals que permetin que aquest creixement sigui controlat. Crec que el creixement zero és utòpic. Fins i tot alguna persona que m’ho ha plantejat, i que són persones que en alguna ocasió acaben d’arribar a viure a Sant Antoni, potser caldria preguntar si el creixement zero és abans que arribessin ells o després. S’ha raonar una mica i parlar d’un creixement que es pugui suportar, que estigui controlat, que permeti que els serveis es continuïn donant amb la mateixa qualitat, però no negar un creixement.

Considera important que es vagi fent cada vegada més sòlida l’opció de fer vida a Sant Antoni de Vilamajor?

 Un dels comentaris que es fa en aquests moments és que Sant Antoni s’està convertint en una ciutat dormitori, i potser és veritat. Però, és clar, si nosaltres aquí no tenim unes zones industrials on tenir possibilitat de tenir feina, a algun lloc ha de treballar la gent que està vivint aquí. I si no hi ha llocs de treball vindran a dormir aquí i hi passaran el cap de setmana, però aniran a treballar a Granollers, a Montornès, a Montmeló, a Sant Celoni o a Llinars que tindran una gran zona industrial. Considero que també hi ha d’haver una zona industrial a Sant Antoni que pot donar possibilitat de llocs de treball. La ubicació d’aquesta zona industrial és possiblement un punt de fricció. S’ha de parlar dels accessos i altres coses.

La zona industrial de la que es mostra partidari on es podria situaria en cas que s’arribés a desenvolupar?

A la previsió del Pla General que està aparcat, estaria situada en una zona on, ara, en aquests moments, ja hi tenim una petita zona industrial, que és a tocar de la carretera entre Llinars i Sant Celoni. El nostre terme municipal arriba fins allà i de comunicacions està molt bé. Podríem ampliar aquesta petita zona industrial i, fins i tot, se’n podria parlar amb algun altre municipi veí com Llinars per fer-ho de manera conjunta. Allà hi ha una empresa que grinyola una mica, que és CELLISA, i podria ser una manera de donar sortida a una determinada situació.

Tweet

Francesc Tella, de CiU, va renovar l'alcaldia a Sant Antoni de Vilamajor amb el suport a govern del PSC d'Alfons Navarro. L'alcalde del municipi considera que un dels principals reptes per al mandat vigent serà acabar de redactar un Pla General que assoleixi el màxim consens de les formacions representades al Consistori i que permeti disposar de nous terrenys municipals per a la construcció d'una segona escola a Sant Antoni de Vilamajor. L'execució de les obres projectades també forma part de l'agenda de la legislatura.[@more@]

La passada legislatura es va planificar molt. Aquest serà un mandat d'execució?

 És una legislatura d'execució i és una legislatura de nous projectes. D'execució de la biblioteca, del Parc de Bombers, de tirar endavant amb el Pla General, de la gespa del camp de futbol, de la rectoria de Sant Julià d'Alfou, però també de coses noves. Per exemple estem treballant en el projecte, que ja està encarregat, de l'adequació de les escoles antigues per un centre cívic cultural, perquè quan vinguin les possibles subvencions, tant de la Generalitat com de la Diputació, ja ho tinguem preparat. Amb el tema de l'entrada del poble, on hi ha l'aparcament que hem de remodelar, també s'hi està treballant i estem a punt d'engegar-ho molt aviat. De fet, és una legislatura per executar però també per altres coses.

 Totes aquestes obres que estan per començar, es preveu que ho facin aviat?

 Es preveu que comencin molt aviat. A partir de setembre o octubre ja es veuran moviments importants en algun d'aquests temes. Per exemple, abans d'acabar l'any segur que el Parc de Bombers ha començat. I diria que la biblioteca també, perquè la UA16 l'acabem de recepcionar i ja podem començar a treballar. Indiscutiblement la biblioteca no la farem amb un any. Jo calculo que a mitja legislatura o una mica més hauria d'estar acabat.

 La biblioteca és una de les demandes que es van fer sentir amb més força el passat mandat…

 Sí, i és una de les coses que pensem que es necessita. Serà una biblioteca dotada amb els procediments tècnics que hi ha avui en dia. No serà la biblioteca només de llibres, com les que hi havia abans, sinó que tindrà mitjans informàtics, una part de música… No és el concepte de biblioteca tradicional. 

Què suposarà el projecte de Centre Cívic?

 Aquest sector podria quedar molt bé, i seria molt conve-nient que l'acabéssim, perquè agafaríem l'escola, la biblioteca… i tot seria un nucli a la plaça de la Vila. Faríem un centre al mig del poble amb unes característiques maques. Per això ho hem engegat amb una certa rapidesa.

 Amb què més notarà un canvi Sant Antoni?

 Considero que tema de l'arranjament de l'entrada del poble també ens donarà imatge. I també, una cosa que crec que necessitem i ha de marcar el camí és el Pla General. 

 En quin punt està ara el Pla General?

 Ara està molt avançat però  jo sempre he entès que el Pla General ha de tenir un consens molt ampli, no és una cosa tan sols de l'equip de govern. El Pla General estava a punt de poder-se presentar. Ja s'havia fet el procés de participació, etc., però aquest consens va fallar per un parell o tres de punts. Estàvem molt a prop de les eleccions i es va decidir aturar-ho, deixar que passessin les eleccions, i tornar a posar fil a l'agulla, perquè quan hi ha aprop unes eleccions s'hi barregen qüestions polítiques i aleshores encara és més difícil d'arribar a un consens. 

 A grans trets, quin creixement preveu i quins equipaments planteja?

 Podríem parlar de diversos aspectes. Un és aquest del creixement. Jo entenia, i continuo entenent, que el creixement que es plantejava era sostenible. Si un mira de ma-nera aèria la superfície per construir del municipi, es veu que hi ha un calaix en una zona concreta i el que féiem era arrodonir la composició del municipi. Aquesta era la zona de creixement, entrant a Vilamajor, venint de Llinars, a la dreta. Això es feia perquè a Sant Antoni, a curt termini, necessitarem una segona es-cola. Aquest creixement es feia pensant en l'obtenció d'uns terrenys per aquesta escola i per donar sortida a les urbanitzacions de Can Vila, Can Ram i Vallserena amb una mena de carretera de circumval·lació. Amb això hi havia persones que no hi estaven d'acord, va ser un dels punts de fricció. 

 Es busca un creixement amb un plus de qualitat?

 S'intenta, la idea va per aquí. El creixement, al Pla del 1987, ja hi venia reflectit. El que passa és que pel mercat, pels interessos de les promotores immobiliàries, fins a finals dels 90 el creixement no s'ha posat en funcionament. El poble estava bastant quiet, anava creixent d'una manera molt correcta. Aquests 8-10 útlims anys, el creixement ha estat més important, però l'únic que s'ha fet ha estat desenvolupar les Unitats d'Actuació i els Plans Parcials que ja estaven previstos el 87. Ha passat que en un període curt d'anys, s'ha provocat un creixement important i la qualitat dels serveis de vegades no ha anat tan de pressa. I això és el que ara s'està solucionant. Tanmateix, crec que en aquest nou Pla General d'alguna manera s'ha d'acotar aquest creixement, amb Plans Quadriennals o altres, per procurar que aquest creixement es faci quan toqui i no en un altre moment. 

 Podríem parlar d'esglaonar el creixement, doncs?

 Hi pot haver unes especificacions puntuals que permetin que aquest creixement sigui controlat. Crec que el creixement zero és utòpic. Fins i tot alguna persona que m'ho ha plantejat, i que són persones que en alguna ocasió acaben d'arribar a viure a Sant Antoni, potser caldria preguntar si el creixement zero és abans que arribessin ells o després. S'ha raonar una mica i parlar d'un creixement que es pugui suportar, que estigui controlat, que permeti que els serveis es continuïn donant amb la mateixa qualitat, però no negar un creixement.

Considera important que es vagi fent cada vegada més sòlida l'opció de fer vida a Sant Antoni de Vilamajor?

 Un dels comentaris que es fa en aquests moments és que Sant Antoni s'està convertint en una ciutat dormitori, i potser és veritat. Però, és clar, si nosaltres aquí no tenim unes zones industrials on tenir possibilitat de tenir feina, a algun lloc ha de treballar la gent que està vivint aquí. I si no hi ha llocs de treball vindran a dormir aquí i hi passaran el cap de setmana, però aniran a treballar a Granollers, a Montornès, a Montmeló, a Sant Celoni o a Llinars que tindran una gran zona industrial. Considero que també hi ha d'haver una zona industrial a Sant Antoni que pot donar possibilitat de llocs de treball. La ubicació d'aquesta zona industrial és possiblement un punt de fricció. S'ha de parlar dels accessos i altres coses.

La zona industrial de la que es mostra partidari on es podria situaria en cas que s'arribés a desenvolupar?

A la previsió del Pla General que està aparcat, estaria situada en una zona on, ara, en aquests moments, ja hi tenim una petita zona industrial, que és a tocar de la carretera entre Llinars i Sant Celoni. El nostre terme municipal arriba fins allà i de comunicacions està molt bé. Podríem ampliar aquesta petita zona industrial i, fins i tot, se'n podria parlar amb algun altre municipi veí com Llinars per fer-ho de manera conjunta. Allà hi ha una empresa que grinyola una mica, que és CELLISA, i podria ser una manera de donar sortida a una determinada situació.

Tweet

M. Teresa Colomer, d'AIVS-PM, ha renovat al capdavant de l'Ajuntament de Vilalba amb majoria absoluta. Durant el proper mandat els principals reptes per al municipi considera que els configuren la construcció de la nova escola, la llar d'infants i un consultori mèdic, així com buscar solucions per a la zona industrial de Vilalba. Colomer considera que caldrà buscar algun sistema per establir vigilància al municipi amb un conveni amb Sant Celoni, i portar la tecnologia Wifi per a l'ús generalitzat d'internet.[@more@]

A les últimes eleccions va obtenir majoria absoluta, amb només un regidor a l'oposició. Com ho valora?

 Ha estat una gran satisfacció veure que es té tant de suport de la gent del poble. La política serà més o menys de continuïtat. Tenim moltes coses que s'havien d'haver fet la passada legislatura, com per exemple la connexió de carrer Barcelona, que estàvem pendents del Ministeri de Foment i ara ja tenim el permís. Però, ara al mes d'agost està tot parat. A veure si el mes de setembre ho tirem endavant i abans de final d'any aquest carrer ja està començat.

 Durant el passat mandat es va començar a projectar ac-tuacions com la nova escola. En quin estat es troba?

 Vam anar al Departament d'Educació i ja tenim el projecte d'escola. Ara hi estan fent alguns retocs i espero que ja surti aviat la licitació de l'obra, aquest any, i que es puguin començar les obres com a molt a febrer-març de l'any que ve, perquè aviat a l'escola no hi cabran. Per aquest curs estaran estrets, però pel proper curs necessitarem un altre mòdul. Ja ens van demanar el terreny i ara estem buscant on el podem posar perquè l'únic que tenim disponible nostre és el camp de futbol. Un cop hi hagi l'escola feta, que és de 7 aules, ja hi haurà el camp d'esports disponible. 

Estarà resolt el tema d'espai amb la nova escola?

 Parlant amb el Departament ja els vam dir que quan estigui feta serà insuficient. Sobre la marxa hi anem fent les modificacions que calgui perquè quan estigui feta sigui de 9 aules. Amb ells dèiem que per no posar tants mòduls i fer més ràpid el trasllat primer farien l'àrea d'infantil, de 3 a 5 anys, que quedaria diferenciada de la part dels grans perquè l'estructura de l'escola fa com una L. La part infantil queda-ria separada, continuarien les obres dels grans, però els petits ja podrien estar a les aules noves. S'ocuparia en dues fases.

Les obres de l'escola comporten l'alliberament d'espais d'on es troba actualment. A què es destinaran?

 Tenim quatre projectes dels que hem d'estudiar el que ens vagi més bé per fer el nou Ajuntament. El personal ha de compartir despatxos, perquè no hi ha més espai. Un cop estigui l'escola nova feta habilitaríem l'edifici de l'escola vella com a nou Ajunta-ment. Dels quatre projectes que ens va presentar la Di-putació hi ha pujar un pis aquí on està ara, engrandir-lo per darrera, tirar-lo tot a terra i construir-lo de nou o passar a l'edifici de l'escola. I ara estem valorant què decidim, perquè depèn del ràpid que vagin a construir l'escola.

Una altre dels temes que estàveu estudiant era si destinar un espai propi a la llar d'infants…

 S'ha de fer llar d'infants, perquè el que tenim ara no és ben bé una llar d'infants, seria més bé una ludoteca, guarderia… Li diem espai 0-3 perquè és a l'edat que hi van. La nova es faria al costat de l'escola. Estem esperant més cessions de terreny allà per part de les obres d'on han d'anar les cases de la discoteca. Ens aniria bé perquè ja està qualificat com a equipament.

Què es contempla fer a la zona de l'antiga discoteca?

 En aquell espai el projecte és que hi hagi l'escola, la llar d'infants i el centre mèdic. Pel què fa al centre mèdic, des del Departament de Salut ens havien dit que quan disposéssim de terreny ens farien un consultori. Però l'última vegada que vaig parlar amb ells em van dir que una construcció de soca arrel seria més car, que si disposéssim d'un espai per habilitar… no sé què farem. Ens han convocat a una reunió el 27 de setembre. He de parlar amb la directora de l'àrea de Salut del Vallès per saber què podem fer. Seria un Consultori, no un CAP, i es complementaria amb el de Llinars.

A nivell comercial, l'Ajuntament es planteja dinamitzar la zona del centre per a potenciar els comerços?

 Aquí l'errada és que s'han fet habitatges i no s'han fet locals comercials. Considero que al-menys a un o dos dels edificis s'hauria d'haver deixat per un parell de comerços. A la zona de la discoteca s'havia parlat de deixar algun baix per locals comercials, ens havíem posat en contacte també amb algun banc, hem de veure com ha acabat de quedar el projecte. 

Considera que la població de Vilalba és molt mòbil?

 Hi ha molt de jovent al carrer Barcelona, però la població de Vilalba és molt flotant. Avui es compren el pis i al cap d'un any i mig ja se'l venen i en vénen uns altres… Hi ha molt de moviment. Suposo que és perquè aquí l'habitatge està una mica més bé de preu que a l'entorn. Es compren un pri-mer pis, després aquest primer pis puja de valor i els permet comprar alguna altra cosa a una altra banda… 

Vilalba no disposa de servei de vigilància municipal. S'està treballant en aquest àmbit?

 No tenim res. Tenim la idea que un dia o altre un vigilant l'hem de tenir. El poble va creixent i, sobretot, per aparcaments és un desastre. La gent es queixa perquè no hi ha guals i s'aparquen els cotxes quan van al centre del poble davant dels garatges. Havia parlat amb l'antic regidor de governació de Sant Celoni, en Manel Bueno, de fer un conveni perquè tenen la grua en concessió a Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera.

En noves tecnologies s'ha fet alguna aposta, des del Consistori?

 L'enginyer s'havia posat en contacte amb diverses companyies telefòniques per veure si ens podien posar el Wifi. He vist que en d'altres pobles ho han fet i seria qüestió de posar-nos en contacte amb ells perquè ens donessin algunes idees. Aquí la línia telefònica ens ve de Llinars, que està a 6 quilòmetres. La qualitat de la recepció no és bona i hi ha algunes cases i masies que no els arriba, no poden posar l'Adsl perquè els haurien de canviar tota la instal·lació.

Quina previsió es té de creixement del municipi en els propers anys?

El doble, perquè actualment en construcció hi ha 54 vivendes. A la zona de la discoteca el projecte inicial era de 42, que ho hem modificat una mica. Can Saurí i l'antiga perruqueria van a terra i hi haurà més pisos. Ens n'anirem cap a unes 120 cases noves més o menys. Doblarem de sobres. El que procurarem és que el creixement vagi d'acord amb els serveis.

 S'ha de desenvolupar algun altre sector al municipi?

 El que també és una cosa urgent és la zona industrial. Hi ha moltes empreses que estan tancant, com per exemple PANISER que ja fa temps que no funciona, CODIBA es trasllada perquè té algunes naus una mica precàries… O sigui que tota aquella zona s'ha de tirar a terra i fer de nou. El que volíem nosaltres era no fer grans naus, sinó naus petites per posar petits tallers per evitar que una sola empresa s'emporti tota la zona, perquè és molt petita. Parles amb els promotors i et diuen que no val la pena fer res, perquè és tan petit… I ara es fan aquestes zones industrials que són enormes, com les de Palau. Si poguéssim desenvolupar-ho i fer naus a mida del que poguessin necessitar els que treballen aquí i fer petits tallers seria ideal per a nosaltres.

Tweet