L’àrea de Medi Ambient de Palau organitza un acte pel decreixement

L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha organitzat per a dimecres, 3 de desembre, una xerrada amb el títol ‘Municipis en transició: construint un futur d’economies locals’. L’acte, que es farà a dos quarts de 8 del vespre a la Quadra, analitzarà com poden evolucionar els pobles i ciutats durant els propers anys i com ser més resistents als xocs de l’economia global.

 En concret, tractarà les les ‘transitions towns’ com a model. La xerrada anirà a càrrec de Ruben Suriñach, membre d’Entesa pel Decreixement.



Comentaris tancats a L’àrea de Medi Ambient de Palau organitza un acte pel decreixement

Vallgorguina impulsa una deixalleria mòbil per als diferents nuclis

L’Ajuntament de Vallgorguina ha posat en marxa un sistema de deixalleria mòbil que de manera periòdica visitarà els diferents nuclis del municipi. L’objectiu de la deixalleria mòbil és recollir els materials de residus que necessiten un tractament especial com olis, fluorescents, piles, esprais, pintures, restes de poda, DVD’s, dissolvents, fustes, ferralla, alumini, bateries, material d’informàtica, roba, i altres.

 Els horaris de la deixalleria en els diferents nuclis es pot consultar a la web municipal.



Comentaris tancats a Vallgorguina impulsa una deixalleria mòbil per als diferents nuclis

Quinze ajuntaments ratifiquen el Primer Manifest Municipalista del Baix Montseny

Per primera vegada a la història, un total de 15 ajuntaments de les dues bandes de les demarcacions provicials de Barcelona i Girona van ratificar un document on expressaven no sols la voluntat de treballar de manera conjunta en determinats aspectes sinó també la voluntat explícita en constituïr-se en comarca. El text signat pels representants municipals de forma oficial en la reunió de dissabte, sota el nom de ‘Primer Manifest Municipalista del Baix Montseny’ va ser el següent:


 "La comarca natural del Baix Montseny és una realitat humana, social, econòmica, natural i cultural documentada ja des del segle IX, que continua vigent i que, atesa la direcció cap on la globalització empeny el món, gaudeix d’una actualitat absoluta i d’una nova oportunitat per guanyar el seu futur.

[@more@]

 Avui, 22 de novembre de 2008, els alcaldes i alcaldesses del Baix Montseny que ens hem reunit per fer comarca, és a dir, per compartir experiències, necessitats i estratègies per enfortir la relació dels nostres municipis, signem el següent manifest:

 1. Que la comarca existeix i està viva.

 2. Que seguirem intensificant la relació entre tots els municipis del Baix Montseny per millorar i incrementar la prestació de serveis a la ciutadania perquè poguem gaudir d’una bona qualitat de vida.

 3. Que emplacem a tots els grups parlamentaris del nostre país a demanar la comarca del Baix Montseny a la propera llei d’ordenació territorial.

 Signen: Jordi Iglesias (Alcalde de Breda), Miquel Barnola (Al-calde de Campins), Jaume Cullell (Alcalde de Fogars de Montclús), Miquel Solaz (Alcalde de Gual-ba), Martí Pujol (Alcalde de Llinars), Josep Antoni Frias (Alcalde d’Hostalric), Alfons Planas (Alcalde de Montseny), Josep Maria Bagot (Alcalde de Riells i Viabrea), Alfons Navarro (Alcalde accidental de Sant Antoni de Vilamajor), Salvador Cañellas (Alcalde de Sant Esteve de Palautordera), Francesc Deulofeu (Alcalde de Sant Celoni), Josep Maria Llesuy (Alcalde de Sant Pere de Vilamajor), Joan Mayneris (Alcalde de Santa Maria de Palautordera), Joan Mora (Alcalde de Vallgorguina), i Caterina Mayol (Alcaldessa de Vilalba Sasserra).



Comentaris tancats a Quinze ajuntaments ratifiquen el Primer Manifest Municipalista del Baix Montseny

Sis visions ciutadanes sobre la proposta comarcal del Baix Montseny

Al marge de la iniciativa dels representants polítics dels ajuntaments del Baix Montseny, aquest setmanari ha intentat copsar quina és l’opinió que es viu des del carrer. per això hem demanat a sis ciutadans representatius de diferents sectors socials i de diferents municipis, i coneguts públicament, quina és la seva opinió sobre la proposta comarcal. Les preguntes que els hem fet han estat:

 1. Creu que el Baix Montseny ha de ser reconegut oficialment com a comarca? Per què?

 2. Quins avantatges o inconvenients pot suposar disposar d’una comarca pròpia?

 3. Quins municipis creu que haurien de formar l’àmbit territorial?

[@more@]

Marc Uriach. Entrenador de futbol (Gualba)

1. Ho trobo collonut. Jo em sento més del Baix Montseny que del Vallès Oriental però és que fins i tot el tarannà d ela gent és diferent si és del Montseny o de Mollet del Vallès, per posar un exemple. El tarannà dels nostres poblés és més igual.

2. Milloraríem en qüestions culturals o esportives perquè tot seria més proper. Suposo que deu haver-hi inconvenients  que desconeixo, econòmics o d’algú que no li interessa.

3. Gualba sobretot! Sant Celoni, Fogars, Campins, Montseny… Crec que també hi hauria de ser Arbúcies i que Cardedeu podria entrar-hi.

Joan Lluís Rojas. Empresari turístic (Montseny)

1. Si, sempre he cregut que si que ha d’existir la comarca.

2. Ens estalviaríem d’anar lluny per a fer moltes gestions, com ara Granollers. Considero que quan s’han d’oferir serveis és millor la proximitat.

3. L’àmbit de la comarca del Baix Montseny ha de ser l’espai que delimita el Parc tenint present que hi ha municipis com Breda o Arbúcies que són més Montseny que no pas Aiguafreda.

Martí Boada. Naturalista (Sant Celoni)

1. Si. És un tema que ja fa molts anys que s’arrossega i ja es va fer temps enrera, fa molt anys, un treball al respecte. Però el llavors Ajuntament franquista es va oposar a la proposta de la comarca. Segurament pel record del nom Baix Montseny amb que es va anomenar Sant Celoni durant la República va fer que no s’ho miressin.

2. És una petita comarca que en un context de modernitat podria sembla que no té sentit però que disposa d’un component personal molt potent relacionat amb el Montseny. Disposa d’un caràcter i d’uns recursos que se li haurien de reconèixer.

3. És difícil de dir però segurament Arbúcies hauria de der-hi perquè si no queda molt mutilada.

Esteve Rovira. Director de cinema (Sant Esteve de Palautordera)

1. Si, perquè forma part de la seva especificitat.

2. No ho sé, però almenys es reconeixeria la seva identitat, una identitat pròpia. Possiblement la comarca neix més d’un sentiment, però aquest també és important.

3. Sant Celoni i el seu entorn, i altres poblacions que ara són a Girona com Breda i Arbúcies.

Francesc Lucchetti. Actor i dramaturg (Sant Pere de Vilamajor)
1. Si, estic a favor que es crei la comarca del Baix Montseny. Sóc partidari que hi hagi administracions més petites perquè així és molt més fàcil governar i atendre les necessitats dels ciutadans, perquè es tenen més a prop.

2. Suposaria un control més directe sobre el territori i es mi-llorarien els serveis que es donen als ciutadans.

3. Considero que hi haurien de ser els municipis que es troben dins el perímetre que fomen Cardedeu i Arbúcies, més o menys.

Quim Masferrer. Actor (Sant Feliu de Buixalleu)

1. S’han fet unes demarcacions molt polítiques que van en detriment de la identitat. Al Montseny ens han fotut al mateix sac que Blanes o Lloret quan no tenim res a veure i per exemple Arbúcies és un municipi industrial. Estic una mica cansat de fronteres que van en contra del territori i que només interessen als polítics i van en detriment dels ciutadans. Si és que la unió fa a força em sembla molt bé, si no… Si com a país la nostra identificació ja està flaquejant molt, no sé si hi ha un sentiment de comarca.

2. Els ciutadans, el que volem, és la màxima facilitat. Que es doti de més recursos als ajuntaments i les administracions de més proximitat. Però em temo que si es creen altres administracions com les vegueries ja hi haurà qui s’hi enxufarà per mantenir un bon sou.

3. S’hauria de respectar les afinitats i la tradició de relació entre els pobles. A vegades el Montseny també és una barrera i costa passar d’una banda a l’altra. Jo estic molt interrelacionat amb una vall, o fins i tot amb la conca d’un riu.

Comentaris tancats a Sis visions ciutadanes sobre la proposta comarcal del Baix Montseny

Darrera hora.- La Diputació lamenta “l’ús indegut d’un informe” per part de l’Ajuntament de Sant Pere

El Servei de Premsa de Diputació de Barcelona considera que l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor "ha fet un ús indegut d’un informe intern" referent a l’Ordenança Fiscal número 21. Enric Munné, portaveu de la Diputació, assenyala que es tracta d’un informe "no està fet per ser publicat a la pàgina web de l’Ajuntament ni per portar al Ple sinó que és de consulta interna".

 Dijous de la setmana passada, l’alcalde de Sant Pere va portar al Ple l’informe que dos dies abans havia negat als regidors de la Corporació i el divendres va aparèixer publicat a la pàgina web de l’Ajuntament. El primer punt desmentia que l’Actualitat del Baix Montseny hagués fet cap consulta a la Diputació sobre l’aplicació de l’Ordenança per alaborar un article, la qual cosa s’havia produït el dia 23 d’octubre. Davant d’això, aquest setmanari va demanar la retirada d’un document privat que es va treure a la llum pública que lesionava la seva imatge i va explicacions a la Diputació.

  "A banda d’una possible descoordinació i que hi hagi hagut un problema amb la persona que havia d’atendre la resposta" que ha afectat a la imatge del mitjà, assenyala Munné, "el responsable és l’Ajuntament que va donar publicitat a un informe intern". El portaveu afegeix que "no podem fer més que disculpar-nos però creiem que l’error és de qui hi ha donat llum pública".

Comentaris tancats a Darrera hora.- La Diputació lamenta “l’ús indegut d’un informe” per part de l’Ajuntament de Sant Pere

Darrera hora.- La Diputació lamenta “l’ús indegut d’un informe” per part de l’Ajuntament de Sant Pere

Comentaris tancats a Darrera hora.- La Diputació lamenta “l’ús indegut d’un informe” per part de l’Ajuntament de Sant Pere

La trobada d’alcaldes del Baix Montseny esdevé un acte de reivindicació comarcal

"Entenem que és un moment històric per poder assolir la comarca del Baix Montseny". Amb aquesta frase, l’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, va resumir el contingut de la primera trobada d’alcaldes i regidors que es va celebrar dissabte a Can Putxet. Un fòrum que es va tancar amb la lectura d’un manifest on, per primera vegada a la història, els màxims responsables de quinze ajuntaments emplaçaven a "demanar la comarca del Baix Montseny a la propera Llei d’ordenació territorial".

 "Amb diferents colors polítics sóm capaços de trobar-nos i parlar de comarca", va assenyalar l’alcalde de Llinars, Martí Pujol, que va posar èmfasi en el fet que al Baix Montseny "no ens podem quedar sense veu. Serà difícil però espero que tinguem l’oportunitat i que aquesta vegada sigui de veritat".

[@more@]

 L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Joan Mayneris, també va secundar aquestes paraules i va posar sobre la taula el fet que l’acord al que s’havia arribat no era d’uns determinats governs locals sinó de la voluntat dels municipis. Per això, va remarcar que "ara som al govern i no podem saber si hi serem més endavant, per això ens hem emplaçat que en la propera reunió hi siguin tots els regidors".

  Si des de l’interior es va voler transmetre el ‘bon rotllo’ que havia presidit la trobada, aquest es va fer palès també en la posterior roda de premsa on tots els presents van mostrar com a superables alguns dels esculls que es poden trobar pel camí. Un d’ells, la pertinença a la vegueria de Barcelona. "Aquesta vegueria ens acollirà igualment però estem aquí per una comarca que és una realitat", va assenyalar l’alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot. El batlle de Riells també va assenyalar que "hi podria haver algun altre municipi" que avui és a la demarcació de Girona i a la comarca de la Selva que es podria sumar al projecte.

 En aquest sentit, Martí Pujol va destacar que la comarca de Baix Montseny pot ser "l’últim reducte de la vegueria primera" que pot oferir un espai natural i una oferta de lleure que cap altre no pot presentar. Pujol, però, també va remarcar que la unitat dels municipis en el Baix Montseny també ha de ser una eina per a la reivindicació territorial. "També som aquí per aixecar la veu", va concloure.

 De fet, els alcaldes van coincidir en el fet que la reivindicació comarcal té darrera  "molts projectes per tirar endavant", com va explicar Deulofeu, que espera que puguin arribar a bon termini.  I és que, de fet, el gruix de la trobada va consistir en debatre projectes que més enllà de la identitat territorial poden suposar una millora en el benestar dels ciutadans de la comarca. Aquests es van desenvolupar en diferents meses i ponències amb els següents resultats:

 *Projectes que compartim: Els ajuntaments treballen amb un sistema de transport urbà que millorarà la comunicació entre els municipis i que ha hores d’ara està pendent de la proposta econòmica que pugui fer la Generalitat. Al costat d’això es plantegen altres qüestions com un servei mancomunat de recollida d’escombraries que pugui resultar més econòmic però que està en funció dels diferents contractes que té signat cada ajuntament amb les empreses de serveis.

 Un altre capítol és el del Govern Terrirtorial de Salut, on el Baix Montseny ja és reconegut i que, per tant, pot esdevenir una eina de cohesió territorial. De fet, la mateixa consellera de Salut Marina Geli va obrir la porta a que els municipis que actualment formen part de l’estructura administrativa de la Selva s’hi puguin sumar. Els municipisn de Breda i Hostalric ho han vist amb bons ulls mantenint els centre de complexitat a Girona.

 També es posa sobre la taula el paper de la Fundació Acció Baix Montseny com a eina d’integració al món laboral de perso-nes amb disminució. Es va plantejar la incorporació dels municipis que encara no en formen part i també la línia que ja es va obrir farà gairebé dos anys de creació d’una segona fundació destinada a centre ocupacional de drogodepenents en rehabilitació.

 *Optimitzem recursos: Sant Celoni va presentar Pla de Recepció i Acollida de persones nouvingudes i Sant Antoni va presentar propostes d’actuació pel que fa a civisme. Breda i Hostalric van proposar l’edició d’una agenda comuna del Baix Montseny d’activitats culturals per afavorir la mobilitat entre el territori i per no caure en contraprogramació en esdeveniments destacats. Hostalric també va proposar compartir temes logístics per optimitzar recursos i el transport per a joves en actes festius. Altres porpostes van ser les d’Hostalric en el concepte Slow en turisme, que va nèixer amb el tema slow food i ara s’ha generalitzat i Sant Celoni va plantejar iniciatives en joventut d’integració. El tema central, però, va ser l’ocupació. D’aquesta manera, tots els representants municipals van considerar urgent emplaçar-se en un nova robada de cara a buscar estratègies conjuntes de generació d’ocupació.

 *Territori: Els ajuntaments van palesar la necessitat de compartir qüestions derivades de l’habitatge.

 La trobada també va comptar amb Ramon Verdaguer i Josep Maria Panareda que van reivindicar la necessitat de generar un sentiment de comarca. Segons els dos ponents, el Baix Montseny disposa d’un seguit de recuros que actualment no són aprofitats.

Comentaris tancats a La trobada d’alcaldes del Baix Montseny esdevé un acte de reivindicació comarcal

Vilalba Sasserra modifica les carteres als regidors després del canvi d’alcaldia

El govern municipal de Vilalba Sasserra ha procedit a la renovació del seu cartipàs i delegació de competències dels regidors deprés que Cati Mayol n’hagi assumit l’alcaldia. Amb el nou cartipàs, la regidora Magda Saurí portarà les carteres de Cultura, Festes i Hisenda; d’altra banda, el regidor Domingo Ramírez assumirà les d’Urbanisme, Medi Ambient i Serveis; Santi Calvache és, amb el nou cartipàs,  el responsable d’Educació i el regidor Joan Illa assumeix, finalment, les carteres de Joventut i Esports.

 A més, s’ha aprovat també que la regidora Magda Saurí ocupi la primera tinença d’alcaldia de l’Ajuntament de Vilalba Sasserra, mentre que a Domingo Ramírez li correspondrà la segona tinença. La reestructuració de les regidories permetrà a la nova alcaldessa, Cati Mayol, delegar la responsabilitat en l’àrea d’Hisenda, una cartera que portava abans d’assumir el nou càrrec.

Comentaris tancats a Vilalba Sasserra modifica les carteres als regidors després del canvi d’alcaldia

CiU de Palau demana fer horts socials a la Can Balmes enlloc d’un espai cultural

L’Ajuntament Palautordera va proposar, al Ple celebrat dilluns d’aquesta setmana, prendre en consideració l’establiment d’un servei públic a la masia de Can Balmes per a destinar-ho a espai cultural. CiU va mostrar, durant el Ple, el seu desacord amb la proposta ja que considera que abans d’habilitar un nou espai cultural al municipi caldria analitzar a fons "com funciona la cultura al municipi", assenyala Marc Pou, ja que, segons el regidor nacionalista, hi ha espais com la Quadra que no estan funcionant.

 "Aquesta necessitat tan gran no hi és", assegura Pou, tenint en compte que el projecte contempla un espai cultural de miniformat, en el que hi caben "un màxim de 18 persones en taules individuals, una barra de bar i un petit escenari". "Sobta", explica el regidor, "que la partida més gran que es preveu ingressar és de bar, cafeteria i restaurant", d’on provindrien uns 144.000 euros dels prop de 180.000 que es contemplen com ingressos.

[@more@]

 CiU ha remarcat, però, que no és contrària a què la iniciativa privada pugui ajudar a donar un ús a aquest espai, ja que la proposta del govern municipal inclou una concessió de 22 anys per un cost estimat d’inversió en reformes de la masia de l’entorn de 450.000 euros. Pou només va manifestar les seves reserves en l’ús que es vol donar a l’espai i va fer una proposta alternativa.

 La formació va plantejar que Can Balmes es converteixi en una cooperativa que disposi d’horts socials. "La idea seria", explica Pou, "que la gent pogués conèixer el passat rural del municipi a través de la masia" i que el seu entorn es pogués conrear. Per completar l’alternativa, CiU va demanar també la recuperació del rec provinent de Mosqueroles que portava aigua a Can Balmes des de l’època dels Templers.

 El govern va mostrar-se partidari de continuar amb la proposta original de donar a l’espai un ús cultural i va desestimar l’alternativa de CiU.

Comentaris tancats a CiU de Palau demana fer horts socials a la Can Balmes enlloc d’un espai cultural

La Generalitat subvenciona amb 50.000 euros la rehabilitació de la Torrassa del Moro de Llinars

El Departament de Cultura de la Generalitat ha concedit a l’Ajuntament de Llinars una subvenció de 50.000 euros per a la rehabilitació i restauració de la Torrassa del Moro. L’objectiu de l’Ajuntament és desenvolupar un projecte que permeti consolidar l’estructura i "fer-la visitable de dins", segons ha explicat l’alcalde, Martí Pujol.

 Tot i amb això, ha explicat l’alcalde, el projecte es desenvoluparà a mig termini ja que requereix d’un estudi dels serveis arqueològics de la Generalitat previ a l’actuació. "És una obra que no es pot fer ràpid i que és complicada", remarca Pujol, que afegeix que el treball "té un temps i s’anirà fent de manera progressiva".

Comentaris tancats a La Generalitat subvenciona amb 50.000 euros la rehabilitació de la Torrassa del Moro de Llinars